El darrer regal. I adéu.

Molt bé, idò això: fins aquí arriba 40PUTES. Aquest és el nostre darrer post i, com que és Nadal i fa poc un dels nostres redactors va trobar un bon grapat de tresors en forma de cintes de casset de bandes històriques mallorquines, hem decidit posar punt final amb un darrer regal: un grapat de maquetes dels noranta que ens han posat el cor tendre i l’esfínter a salivar (tot i que dubtam que això darrer sigui físicament possible). Esperam que, com els calcetins que vos regalarà la vostra mare i el cendrer dels xinos que rebreu dels vostres germans, vos encanti. Bon nadal, bona vida i tal. 

Vos ho podeu descarregar tot d’aquí. I de veres que val la pena. 

+++

Los Valendas – Demo 1990 (la primera)

Aquesta és la primera i històrica gravació de Los Valendas, poc abans de la seva participació en el IX Concurs Pop-Rock de l’Ajuntament de Palma de 1990. Aleshores, la banda estava formada per Xavier Escutia (veu, guitarra), Toni Noguera (guitarra), Carlos Garau (La Granja, baix) i Christian Constantini (bateria). Al seu repertori d’aleshores ja hi havia lloc per alguns dels seus principals clàssics (“Good Old Days” o una primitivíssima versió de “Purple Friend”), però també per alguna raresa en castellà (“No voy a callar”) i cançons que no arribaren a formar part del seu debut, com “A Goldfish Called Buck Wheat”, “Lady X” (més tard inclosa en el seu segon disc One, Two… Tree!) o “A. Hitchcocks Story”. Aquesta gravació mai s’arribà a editar de manera oficial. El 1991 fitxaven per Munster Records –com també ho farien Cerebros Exprimidos i Crocodiles– i la resta, com se sol dir, és historia.

Portada_7

Tots Sants – Demo 1990

Continuam a l’any 1990 amb la maqueta d’una altra banda local essencial per entendre aquella dècada. Aquesta és la primera maqueta de Tots Sants que, poc abans, s’havien donat a conèixer com a Ca de Bou. Jaume Estelrich (guitarra), Alex Vadell (baix), Marcos Gil (bateria) i el desaparegut Xavier Ramis (veu) enregistraren a Palma aquestes cinc cançons el 8 i 9 de novembre de 1990. Ja hi havia -atenció com està escrit- “Ca da bou” però també l'”Aferrat a sa barra” o el “Leyenda negra”, clàssic seu de l’època que fins fa res Antònia Font no es va cansar de reivindicar. 

Portada_2

Dirty Porno – Demo 1992

Ens ha emocionat molt poder recuperar aquest bocí de la infància del metal extrem mallorquí. Dirty Porno van ser un grup de death metal amb base a Peguera que, juntament amb Unbounded Terror i Inertial Mass, donaren forma a la primera escena extrema de la nostra illa. D’aquests grups, els més efímers van ser aquesta banda de nom suggeridor, encapçalada per Manuel Moral. Una de les demos més fosques, cavernàries i malaltisses d’aquella dècada.

Portada_6

Tedeum – Demo 1992

De Peguera pegam a Inca, poble on van sorgir Tedeum. Fortament influïts per Héroes del Silencio, enregistraren aquestes cançons als Estudis Digitals. El seu vocalista era Miquel Vicensantre que, anys després, aconseguí el reconeixement reconvertit en Marcel Cranc.

Portada

40Putes – Demo 1992

Des de Cala Ratjada, el 1992 aparegueren els infames i misteriosos 40putes amb una única gravació que, més de dues dècades després, encara segueix sonant provocadora i divertida. Mesclant lletres provocadores amb una base a mig camí del punk-rock i el pop, aquell mateix any formaren part d’un recopilatori editat per l’Ajuntament de Palma en motiu del Concurs de Pop-Rock. La cançó escollida: “Vine a esquiar”.

Portada_8

Willy-Beat Project – OPP (1992)

L’OPP de Willy-Beat Project és una de les primeres pedrades del hip hop mallorquí. Històrica gravació realitzada a Palma el 19 de setembre de 1992 amb col·laboracions tan destacades com les de Pedro Trotz. Temps després, sorgirien La Puta OPP. Essencial.

Portada_3

Egan Suguia – Sorguiñerreca (1994) + Demo 1993

Egan Suguia va ser un dels primers grups de rock formats exclusivament per al·lotes: Carme ‘Parrina’ (veu), Marga (guitarra), Cati (guitarra), Carme (baix) i Cristina (bateria) poden presumir d’haver posat les bases del riot grrrl illenc, des de Manacor i Sant Llorenç, amb Sorguiñerreca (1994) on, per cert, inclouen una versió del “Tengo un pasajero” de Parálisis Permanente. Aprofitam l’ocasió per afegir quatre cançons més enregistrades l’any anterior amb un quatre pistes; totes en anglès i amb un so encara més cru. Quedaren en cinquena posició en un Pop-Rock de Cort i també en un concurs de Madrid on anaren a actuar, a la sala Nirvana. A la Mostra de Rock de Manacor ja havien donat bona mostra del seu potencial.

Portada_4

Odikru – Odikru (1994) – Demo

Odikru són un altre dels mites del metal illenc dels anys noranta: thrash metal a l’estil Bay Area, també fet a Manacor i que, de fet, segons quan, arriba a recordar els millors Metallica. Alguns dels seus membres passaren després per formacions més recents, com els ja desapareguts Diarymade. Aquesta és la seva única gravació.

Portada_5

Redpoppy – Swallow (1994)

El 1994 s’enregistrà Swallow als estudis Sound & Art de Pollença. Una altra de les joies ocultes dels anys noranta que, a més, inclou dues versions de The Sea Urchins (“Cling Film”) i Luna (“Crazy People”). Després, Redpoppy es convertiren en The Aprons i, anys i panys després, en els actuals Marlovers. A finals dels vuitanta el seu embrió havia estat Noves Criatures i després, L’encruïa. Una saga entregada de ple al romanticisme i al pop.

Los Caravana

Los Caravana – 8 pistas a seguir (1994)

1994 donà molt de si. D’aquell any data 8 pistas a seguir, de Los Caravana, una de les moltes formacions del rockabilly palmesà dels anys noranta. Enregistrada a Desgravaciones, trobem dins d’aquesta formació Quico Ros a la bateria (posteriorment a Blue Meanie i actualment a Payaso) i, a la veu i guitarra, un dels grans herois de 40putes: David Clavo.

Portada_9

Wowees – Demo 1996

La primera maqueta de punk-rock/hardcore melòdic de Mallorca? Possiblement. Diuen dels Wowees que van ser dels primers de l’illa en escoltar Bad Religion. Fulli (veu, guitarra), Politxi (baix) i Txetxu (bateria) enregistraren aquestes cançons en poc més de tres hores, l’11 de febrer de 1996 als estudis Urban (Palma).

Portada_1

Berlitz – Cook My Cock (1997)

Cook my cock. Cuina la meva polla. Clar que sí. L’agost de 1997, els adolescents Jordi Mulet (veu, baix), Guillem Mir (veu, guitarra), Guillem (guitarra) i Miquel (bateria) enregistraren aquestes cinc cançons a l’estudi Fraguel-Rock de Pollença. Noise-rock noranter permeable al punk, en tots els sentits, que ha conservat tota la seva frescor.

+++

Bon nadal i adéu.

Joan Cabot
About Joan Cabot
Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.