Bartomeu Cabot/Taller Llunàtic, Les putes són els altres

BernatFerrà05

Ho confessaré: vaig utilitzar l’amic Joan Roig (Saïm, Gitane i Manfel) per entrevistar Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic, el col·lectiu artístic més bèstia parit a Mallorca, en concret l’any 1976. No sabia que tancàvem 40PUTES quan em vaig colar a casa seva a Felanitx per serigrafiar camisetes per a un dels grups d’en Joan, ni tampoc que aquesta seria la darrera entrevista que publicaríem. Però qui sap, potser ja intuïa cosa i volia liar-la grossa. Ser la més puta del bordell. Aquell dia d’octubre que em presentaren en Cabot vaig ser una cabrona perquè no em vaig presentar tot d’una com a periodista. Sabia que si ho feia potser no sortiria viva d’aquella casa de camp fascinant. I que em podrien enterrar entre les vinyes i que ningú m’enyoraria. Vaig optar per observar tot el temps, però sabia que arribava el moment de llevar-me la màscara. A l’hora del berenar vaig començar amb les preguntes, amb en Joan Roig mirant cap a baix perquè es començava a notar que jo demanava massa. Nervis. Estaven a punt de descobrir-me. Finalment, em vaig presentar, tota fresca, i va ser un plaer ajudar a fer camisetes. I veure les coses d’en Cabot. I gaudir de la seva amabilitat (em matarà per dir això, però m’és ben igual). En l’acomiadament, li vaig demanar una entrevista amb la meva carona de bona nina. Em va dir que sí (sempre que fos per a 40PUTES), amb la condició que fos per escrit. Vet aquí el resultat, una llarga, densa i ‘llunàtica’ “cagada damunt aquesta puta humanitat”. No hem manipulat res, ell ens ha enviat un .pdf que penjam aquí íntegre i que potser és el millor que em tret mai aquí. Salut!

Aquí podeu llegir i descarregar l’entrevista maquetada pel mateix Taller Llunàtic.

Elena Vallés
About Elena Vallés
Periodista quan em deixen. Sóc fan d'Enric González, de les cróniques de Joan Didion , de les columnes de José Luis Alvite, de les entrevistes de Rafael J. Alvárez, dels articles de Rosa Olivares i de la mala hòstia a cops mala de justificar de Carlos Boyero encara que Jordi Costa sigui més bo. Més apropet, I really love Matías Vallés facts. 'Diario de Mallorca' és ca meva des de 2007. Vaig començar a 'El Mundo/El Día de Baleares'. M'agrada l'art perquè té a veure amb el fracàs i la dissonància. El periodisme es resumeix perfectament en aquesta frase: "En cada mesa, un Vietnam".