Hermano L, “Wicked Compilation Mixtape II” (2015)

Hermano L Wicked Compilation“Zungguzungguguzungguzeng”. No, no m’ha passat un moix per damunt el teclat, ni és el nom d’un volcà islandès. És una cançó de Yellow Man samplejada a la primera pista, i que palesa com la L combat la violència amb la volença: la volàtil fel del hater envers la fermesa de les arrels. Arrenca així, com un bou embolat i amputat, aquesta segona compilació de l’Hermano L, set anys després de la mixtape que anticiparia el seu primer LP, Malo hasta el hueso (2008).

Mentre que l’original eren remescles i versions de temes enregistrats entre 2003 i 2008, aquesta nova Wicked Compilation comprèn editats i inèdits del 2010 al 2014. Manco esbojarrada, més breu, però d’estructura més diàfana i sòlida, cobra entitat i ànima pròpia al marge de temes pretèrits, per la qual cosa no es podria qualificar de continuació per se.

WCM2 mostra la vessant més crua de la realitat quotidiana. No tant per la denúncia social habitual en el reggae (“sufrimiento, agonía y dolor”), sinó que parla de com costa en el terreny personal tirar endavant sense perdre la perspectiva ni el sentiment líric (“soy un rastrojo viejo que se prende lento a la merced del tiempo”). En cap moment l’escoltarem bravejar de swag, mentre que, paradoxalment, és un bergant que brilla amb un carisma natural, a qui no li cal cap artifici i que connecta amb l’audiència de manera immediata. De fet, Hermano L destaca com a entertainer, i sobre l’escenari la seva vitalitat és viral. Però, compte, que aquí no tot són penúries i també hi ha moments per a la festa, un tret característic del rimaire que no s’ha esvaït.

Altres temes recurrents dins la seva discografia són la gent ficada en tripijocs que no va de front, com diu a “Badmind” i que recorda a “Puñaleros”, la jovenalla desmotivada, les nines curres (“Aquel día”), Babylon, els vividors (“Que nadie se mueva”) i les desigualtats universals (“Nación de necios”), que no predica amb un caire alliçonador sinó més bé enteogen, que desperta consciències com l’herba que tant estima.

Remesclada de manera remarcable pel col·lectiu de Barcelona Nyahbingi Sound, acompanyat de músics i col·laboradors al micro com Sho-hai o Puto Largo, aquesta WCM2 reforça un artista veterà que amb els anys no perd nirvi i no necessita apujar-se al carro del trap per sonar fresh. L’Hermano demostra la seva versatilitat en estils tan diversos i clàssics com el dancehall, la cumbia (tot una declaració d’amor i humilitat a “Mucho de nada”), l’ska (una versió de “Hay que entrar”), la salsa (un tema contra el maltractament, com ja va fer a “Lo más”), sense oblidar el hip hop del que prové i gènere que encara honora amb les seves rimes. Atenció puristes: ja podeu esquinçar-vos les vestidures!

La Wicked Compilation Mixtape II no neteja, ni fixa ni dóna esplendor, però educa, denuncia i entretén a rompre. Quinze cançons que et fan pensar amb un somriure a la cara i un peu a la pista, és a dir, el menjador de ca teva. Cercau un autor tan proper com heterodox i que et posi de bon humor tocant tants de pals, que no el trobareu pels voltants.

Dani Nicolau
About Dani Nicolau
Redactor, entre d'altres publicacions ha col·loborat a Diari de Balears, Última Hora, Mondo Sonoro, D-Palma, Ara; traductor, fanziner irredempt, teoritzador de conjuracions diverses.