Rude Thing, “Rude Thing” (2015)

Rude ThingHeu anat alguna vegada a un concert, sense conèixer algun o cap dels grups que hi toquen i heu tornat a casa després d’haver fet nous descobriments? A mi em passa sovint, sóc bastant aficionat a anar a concerts, i si algun grup del cartell no el conec, intent no fer una escolta prèvia, a posta, perquè m’agrada trobar-me coses per sorpresa. Va ser un poc la situació de com vaig escoltar per primera vegada els mallorquins Rude Thing: simplement vaig anar a un concert al qual ells participaven, sense tenir ni idea de qui eren, i allà me’ls vaig trobar… I sí, varen ser una gran sopresa per mi.

Rude Thing és la nova criatura musical formada pels germans Garciolo: Gustavo, Fran i David, tres veterans de l’escena mallorquina que han juntat forces per crear aquest trio de renou instrumental que segur que molestarà les orelles més puristes. A l’escenari posen en pràctica el seu hardcore punk experimental i esquizofrènic. En certa manera fan venir a la ment aquells Beastie Brutal Music Explosion, ja que hi ha certs paral·lelismes amb la ja desapareguda banda de punk instrumental, però sí hi ha una molt gran diferència: Rude Thing semblen estar bastant més sonats. De veres, es podria dir que per un pèl de cotorra (imaginau si els ha faltat poc) no se’ls pot marcar com a “inclassificables” i, crec que per bé, els pos l’adjectiu d’“exòtics”.

Els seus directes, molt bons pel que he vist i pel que diuen els altres, destaquen per ser un festival de caos i desordre en constant moviment, a vegades amb la sensació que cada component del grup va a la seva puta bolla i que cada un està tocant amb una banda que no res a veure amb la dels seus companys. Un concert de Rude Thing és un “on putes m’he ficat?” en tota regla, i no deixen a ningú indiferent. Hi ha aquell sector de gent rareta, al qual m’autoincloc, per a qui aquests conjunts estrambòtics no només ens entretenen sinó que també ens agraden. D’altres es veu que no superen el xoc i no els assimilen ni des de un punt de vista musical ni visual. Es podria dir que el públic que els ha vist en directe està dividit i que no deixen ningú sense opinió. Es bo que provoquin aquesta reacció entre el públic? Doncs clar que ! De fet, que un grup causi aquesta diversitat d’opinions és molt de puta mare.

Rude Thing presenten un EP de títol homònim, sis temes si tens l’edició física, cinc temes en el seu format digital. Aquest treball és l’estrena de la banda en estudi, amb aquestes sis cançons que varen ser gravades al Trash Zone Studio de Barcelona i publicades, si no m’equivoc, el passat maig. El disc es presenta en un senzill format promo CD amb el disseny artístic de Tià Mas. L’enregistrament dels temes és bastant correcte, encara que amb el disc no acab de sentir el poder que aquesta gent transmet en directe, tot i que és més que suficient com a carta de presentació del grup. Durant el disc Rude Thing escampen les seves locures comprimides en temes curts que ronden entre els dos i tres minuts cada un. I ara que estic a casa, que no els tenc tocant davant mi ni m’he de preocupar que el fan emocionat de devora no me tiri la copa a terra, me n’adon de cosetes. Sobretot és la manera de compondre els temes, que a estones se’m fa un poc rara i fa un poc la sensació que alguna cançó es va quedar a mitges o que hi ha riffs de cançons diferents que es varen acabar fusionant en una, com un Frankenstein musical. Supòs que ve d’aquí que em semblassin uns esquizofrènics de la distorsió. Tècnicament són de puta mare i es noten els anys de treball amb altres bandes que els precedeixen, però no és que siguin tan exòtics i extremadament psicodèlics com semblen a primera vista, sinó més la manera com estructuren les cançons, alternant amb canvis que no tenen res a veure l’un amb l’altre i que quasi els podries anar intercanviant entre cançons. A mi personalment això m’agrada, sobretot en concert, però realment no m’entusiasma. Com ho diria… amb un grup meu no compondria així.

El disc, des d’un punt de vista general mola, i molt, i sense oblidar que tenen un punt a favor importantíssim, que és la seva originalitat. Rude Thing sonen a Rude Thing, però en espera que presentin una producció superior i més ben cuidada, millor si els podeu veure en directe, que és on trob que tenen la vertadera gràcia.

Jordi Carrasco
About Jordi Carrasco
Professional del sector de la missatgeria, col·laborador radiofònic, especialista en cinema de sèrie Z i púrria, investigador paranormal, ex-component de varies bandes i ara actiu amb Stalingrad.