Joan Roig

Exposici—n

35 anys, Joan Roig (Felanitx, 1980). Guitarrista i compositor, és un artista (més) complet però. Saïm, el seu recent nou grup, purga l’ombra allargada que encara fins ara havia deixat Shenobi, culpables del Felanitx DC. Com a guitarrista se reparteix el temps amb Manfel. Però quan s’asseu a la bateria, des de fa poc, és per entretenir-se amb Gitane. La seva creació, però, va més enllà de la música: pintura, aquarel·la, dibuix i disseny gràfic, però tampoc no hi falta la cartelleria i portades de discos com les dels seus Shenobi o la recent de L’esperit i el temps de Manfel, testimoni visual del Sindicat felanitxer. L’interpel·lam.

El teu primer artista plàstic referent?

Impossible contestar aquesta pregunta però per dir-te un nom: Antoni Tàpies. M’al·lucina el seu informalisme, el simbolisme, el poder de suggestió i la sensibilitat que desprenen les seves obres. Els colors i les composicions, tot me pareix increïble. Puc dir també Joan Miró?

El color terrós, molt de Felanitx -i en les obres de felanitxers com Miquel Barceló- és molt present a la teva pintura. Per cap motiu o referent?

Sí, tens raó, no ho he pensat mai. Segurament, Felanitx hi té alguna cosa a veure, no m’ho havia plantejat. Intent limitar la gamma de colors; els colors massa saturats criden massa l’atenció i me molesten als ulls. Supòs que ve també marcat pel meu caràcter. Acab fent capes i capes de color i al final ho acab tapant tot… Me surt així i no hi vull teoritzar gaire.

Entre disseny gràfic, cartelleria o pintura, intuesc que el que te provoca màxima satisfacció és pintar i que no ho fas tan sovint com t’agradaria… no?

Tot l’art en general m’agrada. Arribar, com dius, a la satisfacció m’és una mica complicat. Faig una recerca constant i no tenc una, diguem, disciplina preferida. Però sí que m’agradaria dedicar-hi molt més temps del que hi dedic.

Quin disc t’inspira darrerament?

Darrerament he estat escoltant molt The War On Drugs, Lost in The Dream. També Death Cab For Cutie, Future Islands i Shudder To Think. Tot molt dispers. (riu)

I quin sona més darrerament quan crees?

Me fa gràcia que me demanis això però quan estic treballant no puc escoltar música. Me distreu i no me deixa concentrar-me, acab perdent-me en ella i no estic en el que estic fent.

Celestí Oliver
About Celestí Oliver
Una vida de ràdio. Des de Titoieta Ràdio, Som Ràdio, Ràdio Ciutat Vella, Ona Mallorca, fins a Ona Mediterrània, actualment, on fa Micro, de dilluns a divendres. És corresponsal de Rac1 a les Illes, escriu a Cultura de l'Ara Balears i ha col·laborat a MondoSonoro. No toca res ni enlloc: els nassos.