De quan el Dr. Jiménez del Oso va fer música electrònica

Jimenez del Oso

El doctor Fernando Jiménez del Oso és un psiquiatre madrileny, mort el 2005, que va compatibilitzar, al llarg de tota la seva carrera professional, l’exercici de la medicina en la seva especialitat amb una labor periodística i divulgadora entorn de la parapsicologia, misteris i civilitzacions antigues. Especialment, va destacar per la participació en televisió, on va presentar diversos programes com Más Allá o La puerta del misterio i sèries de documentals com La España mágica i En busca del misterio.

La labor de Jiménez del Oso en aquest camp es va estendre als sectors radiofònic i editorial. Va escriure un bon grapat de llibres sobre diversos enigmes, ufologia i, fins i tot, una novel·la el 1985. També va dirigir la publicació d’algunes col·leccions de llibres relatius a la mateixa tipologia de temes, va ser director de revistes com Más Allá de la Ciencia, el segon número de la qual va incloure un casset que contenia enregistraments de suposades psicofonies i que en la seva època va ser un hit.

Una faceta que roman més oculta és la seva fascinació per la música electrònica, de la qual era un gran aficionat. De fet, sempre era present en les bandes sonores dels seus programes i en els ambients sonors que introduïa al llarg dels programes per reforçar la sensació de misteri en l’espectador. Pur “muzak” paranormal. Que jo recordi, les bandes sonores d’Alien, el vuitè passatger (1979) i Planeta prohibit (1956) –encara que no en els temes més evidents– emergeixen en diversos moments del programa Más Allá, que va estar en antena entre 1976 i 1982.

Va ser en aquella mateixa època quan va conèixer Michel Huygen, un belga que es va instal·lar a Barcelona on va fundar el 1976 el grup Neuronium del qual és membre únic des del 1983. A aquest músic electrònic, especialista en sintetitzadors, el que més li interessava era la Kosmische Music, també coneguda com Krautrock, especialment el seu vessant més electrònic. Algunes de les portes que va obrir aquesta particular reinterpretació del rock amb tons germànics varen ser l’ambient i els sons new age. I aquest va ser el corrent en què es va situar des d’un principi Neuronium, que defineix el seu estil com a psicotrònic.

Michel Huygen, que des de llavors ha publicat més d’una vintena d’àlbums i signa unes vegades amb el seu nom real i unes altres amb l’artístic sense que se sàpiga molt bé amb quin criteri, ha mantingut amistat i ha realitzat col·laboracions amb noms tan importants dins d’aquest segment de la música electrònica com Tangerine Dream, Vangelis o Klaus Schulze. I en aquesta llista d’insignes còmplices, cal sumar-hi el doctor Jiménez del Oso amb el qual va arribar a col·laborar en les bandes sonores de diverses sèries de televisió, a més de compondre un disc conceptual.

Música rica en Ones Alpha

Huygen afirma que en la seva música empra moltes Ones Alpha (8-13Hz), que són les mateixes que s’empren en medicina per a la relaxació. Però quan es va posar a treballar amb Jiménez del Oso en Astralia va deixar aquest concepte una mica de banda, perquè a la carpeta del disc s’adverteix que ni serveix per escoltar de forma col·lectiva, sinó que és una experiència personal, ni s’ha d’usar com a eina per a la cerca de la relaxació. Llavors, què proposa aquesta obra? Doncs ni més ni menys que un viatge astral en tota regla.

Però, vius! En el periple disposarem d’un guia de luxe, un Jiménez del Oso que va escriure i va declamar uns textos que, des de la introducció i en cada canvi de sentit del disc, van desgranant les claus d’un viatge que comença a l’antic Egipte i acaba en algun lloc del Cosmos. En la part musical va deixar fer a Huygen i es va limitar a indicar-li quins dels sons sintètics que anava creant li impactaven o li suggerien sensacions adequades per al viatge que estaven emprenent.

Cal assenyalar que tots dos es van conèixer en primer lloc pels seus treballs i, més tard, en persona. Les idees que cadascun tenia sobre conceptes tan il·lusoris com estranys –si es vol– van cristal·litzar en aquest disc, que va aparèixer originalment el 1995 –o el 1996, segons la font– i va ser reeditat el 2007, amb una remasterització a 32 bit realitzada tres anys abans i diferent portada.

Neuronium: Carlos Guirao, Michel Huygen i Albert Giménez

Neuronium: Carlos Guirao, Michel Huygen i Albert Giménez

Un viatge astral per a dos

“Regresión temporal”, “Kheops”, “Faraón triste”, “El vuelo de Horus” o “Madrid oculto” són els noms d’alguns dels deu temes que conté Astralia, paraula que també dóna nom a una suite de gairebé 25 minuts en la part final del disc. Les col·laboracions entre Michel Huygen i Fernando Jiménez del Oso s’arrodoneixen amb dos altres discos Olim i En busca del misterio. El primer recull passatges musicals aportats pel músic a diverses sèries del divulgador del paranormal i, el segon, específicament, els temes que va compondre per a la sèrie del mateix nom, que va realitzar el 1989 en companyia de l’escriptor J. J. Benítez.

I, com se sol dir, la resta és història. Michel Huygen continua donant guerra amb Neuronium, mentre que Jiménez del Oso va morir ara fa deu anys. Però no perdis l’esperança de tornar a tenir notícies fresques del bon doctor perquè, segon diuen, quan col·laborava amb el programa de ràdio La Rosa dels Vents d’Onda Cero un dia va comentar als seus companys que quan morís intentaria contactar amb ells des del més enllà. Atents a les ones…

Aquí teniu el disc Astralia sencer per escoltar a Youtube, amb intro i comentaris de Jiménez de Oso, com no podia ser d’una altra manera:

La puerta del misterio, concretament, el programa al qual es va emetre el polèmic documental Alternativa 3: