Com organitzar concerts a Menorca i Eivissa (i no perdre els calçons en el procés)

Mujeres tocant a Eivissa

Mujeres tocant a Eivissa

Si a Mallorca programar concerts sempre ha estat un esport de risc, a la resta de les illes de la comunitat s’hi ha de sumar la doble insularitat que pateixen, les males comunicacions i un menor públic potencial que cadascú intenta contrarestar amb el que pot. En els darrers anys, destaquen iniciatives com Sa Terrassa Es Claustre i el Cicle Llevant/Ponent a Menorca, on també acaba de néixer Velomar Records, i des de farà enguany tres hiverns el col·lectiu Xiringuito a Groenlàndia ha dinamitzat l’escena eivissenca amb una proposta a contracorrent. De fet, si els sumam a tots, parlam d’algunes de les propostes més interessants a nivell de programació de les illes, en general, un exemple de com la imaginació i les ganes de fer coses sovint són l’únic requisit per superar la barrera invisible que suposen aquests quilòmetres de mar que ens separen de qualsevol cosa semblant a la civilització. Parlam amb Quim Torres (Velomar Records, Cicle Llevant/Ponent), Josep Maria Fita (Es Claustre, Cicle Llevant/Ponent), i amb Eduard Reguant i Toni Torres (Xiringuito a Groenlàndia) sobre els seus projectes i sobre les escenes a Menorca i Eivissa i les seves peculiaritats. El resum: les Balears no existeixen; llarga vida a les Balears.

Per començar, ens podríeu explicar els vostres diferents projectes: Es Claustre, Velomar Records, Xiringuito a Groenlàndia… Què feis, qui ho feis i des de quan ho feis?

Fita: Es Claustre som un espai cultural situat en un edifici històric al centre de Maó. Obrim principalment de maig a octubre (de 19h a 03h) i els mesos de juny a agost inclosos fem activitats diàries. Bàsicament concerts però també hi ha cabuda per teatre, circ, poesia, xerrades, festes del calendari popular, etc…Som quatre membres implicats en l’activitat, i donem d’alta a més a més de 3 a 5 persones durant el gruix de l’estiu. Cada membre té molt assignada la seva tasca, tot i que entrem en comú en algunes parts delicades de la gestió (despeses generals, grups destacats en la programació, etc…) Es Claustre és obert des de la temporada 2009 tot i que els diferents membres teníem un recorregut anterior a l’illa de Menorca separadament (tècnic del Teatre Principal de Maó, S’esbarjo -revista cultural-, La Parra -restaurant i petit cabaret, o jo mateix amb el FIM Menorca o programant Sa Sínia per posar uns exemples)

Quim: Jo el 2005 vaig començar a muntar qualque concert de forma esporàdica a llocs com Si Véns Cafè o Es Vaporet a Ciutadella, sobretot coses que me feien ganes i grups d’amics. Així vaig organitzar concerts de El Chico con la Espina en el Costado, Sanjosex, Trailer, Oliva Trencada, Petit… Desprès l’estiu de 2012 i 2013 ja vaig un muntar un cicle de concerts al Bar Ulisses on compartíem els grups amb Es Claustre i que és on va començar el cicle LLevant/Ponent on vam portar els grups més consolidats sobretot de l’escena catalana: Maria Coma, Mazoni, Pau Vallvé, Inspira, La Iaia, The Marzipan Man, Maria Rodés, Guillamino, Paul Fuster, etc. També a gent com Annabeth McNamara, Pajaro Sunrise…  Aquest any he seguit el cicle Llevant/Ponent amb el Jazzbah i Es Claustre programant al New-C.

Eduard: Xiringuito a Groenlàndia és una idea formada per poligènesi entre cinc coneguts. Ara som amics però al principi sols coneguts i junts per la necessitat de tenir una activitat cultural similar a la que teníem a Mallorca o Catalunya, ja que tots havíem viscut a fora. Així que els cinc vàrem tindre la mateixa idea: si ningú porta la musica que volem, portem-la nosaltres. No tenim una seu, amb aixó ens semblam a en Quim Torres. Així que som un poc nòmades. Només programem a l’hivern i ens esforcem molt en que els esdeveniments s’autofinancin, és a dir, que beneficis i despeses tendeixin a 0. Aquest any és el tercer hivern i seguim aprenent com es fan les coses a base de cops.

Toni: Som en Joan Ferrer, en Miquel Roig, en Joan Búho i nosaltres dos.

Eduard: Però funcionem com un sol ésser microscòpic pluricel·lular amb un gran component de miracle.

Da Souza @ Es Claustre

Da Souza @ Es Claustre

Aquí a Mallorca sempre ens queixam de la situació, però supòs que veient-nos des de fora deveu pensar que som uns ploramiques que en realitat estan en una situació privilegiada. A grans trets, com és la situació de la música, especialment en viu, a Menorca i Eivissa?

Fita: Des de l’illa de Menorca, personalment veiem un avantatge que a Palma per exemple tingueu més públic, amb grans concerts amb grans aforaments, preus d’entrades més variables, però també més competència i públics molt més diferents. A un indret com Menorca, la cosa es desdibuixa: els concerts petits acaben tenint molta intensitat emocional degut a l’atmosfera d’excepció que acaben agafant, el públic no es segmenta tant. Hi ha diferents tribus que acaben seguint la mateixa convocatòria. També n’hi ha que no apareixen mai. L’excepcionalitat en els concerts és molt agraïda i en Es Claustre això procurem mantenir-ho. De concerts n’hi ha de moltes menes en un lloc amb la singularitat de Menorca, on els estudiants quasi en la seva totalitat són fora a l’hivern per falta opcions d’estudis o oferta laboral. Tanmateix noltros apostem per formats molt cuidats, determinats artistes, buscar aliances per compartir programació…

Quim: Cadascú te el seu, jo el que encara no entenc es que entre illes no compartim gires. Aquest hivern he fet la passa de xerrar amb Joan Andreu de Pecan Pie per a veure si ens anam dient les idees que tenim de dur artistes. A Menorca amb el Cicle Llevant/Ponent oferim el que podem i si amb els dos concerts l’artista hi pot guanyar un poc ja és un èxit. Jugam molt amb el bon tracte, amistats, i que no ens enganem, que vénen aquí a passar uns dies de platja i relax. Sort d’açò tenim sinó no voldrien venir.

Fita: A part del Cicle Llevant/Ponent que feim a Menorca, Es Claustre també compartim gires, quan estan de ruta ja sigui entre illes o també quan algun artista ens avisa que li pot encaixar moure’s dos dies cap a Menorca. És evident que juguem amb la insularitat, i amb l’amistat o coneixença de molts del artistes que venen, però també suposa no oblidar implicar-te en la despesa de comunicació, backline quan es necessari, altres factors… Sí, vénen pel que diu en Quim però a les illes a l’estiu és el seu moment, et veu molta gent de la península, gent molt variada entre si, no és el mateix que en un club de programació d’hivern amb un públic molt fidel. Això l’artista ho valora, crec, i molt.

Eduard: A Eivissa ens passa el contrari! A l’estiu més val no fer res… massa opció lúdica i d’un altre caire. Així que a sobre de ser l’illa més petita, només funciona quan just som catorze mil habitants, fa fred i no els enganya el tema platja. Resultat: el cicle d’estiu d’Es Claustre de Menorca porta més grups interessants en un any que nosaltres en tres…

Toni: Depèn del que parlem. Quant al que noltros feim, programar durant l’hivern concerts, diguem-ne “alternatius”, de grups que com a molt comencen a tenir cert renom, no hi ha cap desavantatge . Un poc el que deia Josep Maria, el que fem és tan diferent de la resta que no tenim competència i hi ha gent que ve sense conèixer els grups. Són pocs però oberts i fidels A Mallorca això és impensable, si no te xana no hi vas i menys pagant una entrada. Aquí a més de la música clubber tenim Ibiza Rocks, Ibiza Roots i el Hard Rock…. La gent amb el morro fi se’n va a veure Ed sheeran, Placebo o la Mala, a alguns d’ells sense pagar. A les antípodes d’això tenim els concerts de dues o tres hores, gratis, a bars i restaurants a l’aire lliure on el blues i el rock clàssic són els reis i els equips de so i il·luminació són de local. De fet el pitjor de Vila és que no hi ha cap sala on tocar, tret del Pereira: versions funk-soul i r&B de qualitat amb cocacoles a 10€. Per això, fins l’any passat ho hem fet a El Reencuentro Ibiza a Sant Antoni, el millor local per fer concerts de fins a 220 persones de ‘illa. Hem de dir que ells també programen : Los Coronas, LA, Pol3.14 . Són grups que ells han portat i era impensable fins fa 3 anys.

Satellites @ Menorca

Satellites @ Menorca

Supòs que una de les condicions per programar allà és anar alerta, intentar ser obert, estilísticament parlant, i no arriscar-te amb segons quines frikades de nínxol que només interessen a quatre…

Toni: Noltros tenim la sensació que podem arriscar, que cal dur grups amb un directe potent però que el nostre públic agraeix la varietat i la sorpresa. Clar, el nostre públic potencial deuen ser 300 o 400 persones dels que com a màxim n’arribam a arrossegar 150 o 200. Aquí grups com Zulu Zulu, Za! o Miquel Serra han funcionat molt bé. Quan hem duit grups més populars com Bigott o León Benavente ha vengut més gent però no de forma proporcional al que cobren, que en el nostre cas és molt poc per ser el que són.

Fita: Totalment d’acord, però pens que hi ha maneres: nosaltres fem un poc de tot i això comporta buscar i recercar la manera d’adaptar els concerts. Per exemple, hem fet coses com La Reactable, Pierre Bastien, que fa màquines sonores, Cabo San Roque, Julia Kent o fins i tot el mateix Jordi Savall, i sempre hem hagut d’encabir-ho en algun programa especial, com per exemple, dins unes Jornades Acústiques, programa de nous llenguatges escènics, música clàssica, etc, amb públics molt més curosos, i donant molta informació prèvia.

Ambdues illes viuen una realitat sociològica més o manco semblant: a Menorca gairebé no hi ha població entre 18-25 anys a l’hivern perquè tothom està estudiant a fora. Això ho deu condicionar tot, no?

Fita: Està clar que ho condiciona. Hi ha dates clau com Setmana Santa, Nadal, ponts festius o vacances d’estiu que marquen molt l’estratègia a l’hora de convocar públic a l’illa per organitzar una activitat. Tot i així es poden realitzar altres accions pensades des d’una lògica no massiva. Més minoritàries si convé, de la mà d’alguna entitat o associació. Molt sovint també cal despertar o provocar un poc quan s’està en una dinàmica hivernal, de Tramuntana.

Quim: Condiciona bastant però contra açò no hi podem fer res. El tema és almenys aconseguir moure la gent que tenim. Igualment sempre he pensat que a una illa tant petita qui escolta música “independent” són molt pocs. Sempre me deman a jo mateix quantes Rockdelux o Mondosonoro es deuen vendre a Menorca. Ni l’Enderrock es deu vendre!

Eduard:  Jo crec que la situació és gairebé inversa. A Eivissa a l’estiu els habitants locals o bé treballen 7 dies o bé fugen fora. No hi ha turisme interessat en la musica independent com a Menorca. El nostre public d’hivern ve més als concerts atret per una oferta cultural escassa que no pas pel fet de ser coneixedors d’un estil o un grup. En part és un treball un poc pedagògic i així programem, buscant una varietat que faci que la gent pugui escoltar músiques interessants de molts estils diferents.

Programació cicle Llevant-Ponent 2015

Programació cicle Llevant-Ponent 2015

És curiosa la diferència entre uns i altres, que a Eivissa hagis de programar fora de temporada quan a Menorca és just el contrari, encara que a l’estiu es suposa que hi ha més competència.

Quim: Aquí a Menorca, a l’estiu hi ha forces concerts perquè qualsevol terrassa o raconet pot servir. A vegades pens que es fan massa coses, perquè el públic es conforma amb qualsevol concert gratuït encara que sigui a una terrassa escoltant un grup de versions mentre fa un entrepà. En canvi els concerts que muntem nosaltres són diferents, cuidem l’escenari, el so, les llums.. I a un preu molt baix. Aquest hivern programaré un concert al mes al Jazzbah aviam si espaiant un poc els concerts el públic s’anima.

Eduard: Nosaltres només programam a l’hivern. A l’estiu a Eivissa hi ha molts concerts de grups locals o de fora que vénen a fer la temporada tocant a restaurants, hotels, etc. Bàsicament amb versions, perquè excepte alguns llocs que tant l’estiu com l’hivern programen grups locals. el problema dels grups d’Eivissa que fan temes propis és que hi ha pocs llocs on tocar i pocs grups, així que pots escoltar quasi el mateix grup cada setmana en un lloc diferent fent els mateixos temes. Això no ho aguanten ni els fans de Bruce Springsteen. Amb el Xiringuito estem intentant crear relacions entre els grups de fora de l’illa amb els grups de l’illa del mateix estil. Agrupar les coses amb etiquetes: lo-fi amb lo-fi, math amb math. etc. Les etiquetes són una merda si tens milions d’opcions, però fer lo-fi i telonejar uns metalers no mola…

Toni: Aquí quant més hivern i més sensació de que no hi ha ningú a l’illa, millor. Més gent ve. De fet, l’any passat vam programar el primer cap de setmana d’Octubre coincidint amb els tancaments dels clubs i vàrem pinxar.

Ja duis tots uns anys programant. Heu vist un canvi? Ha millorat l’escena o encara queda molt per fer? Aquí a Mallorca la sensació és que no hi ha hagut relleu generacional i que tard o d’hora ens trobarem amb el precipici…

Quim: No sé si hi hagut canvi, però el sorprenent és que ni els musics van als concerts. De vegades sembla que el youtube basta…

Eduard: Als nostres concerts tampoc creguis que vénen gaire músics. És estrany. A Eivissa ni el public és jove ni els joves tenen gaires bandes rotllo indie. Les poques que conec són més metal o japan. La mitjana d’edat als nostres concerts és d’uns 35 anys i sorprèn que siguin la majoria dones. Sembla com si els tios fessin grups i les noies anessin a concerts. Com diu en Toni, fa tres anys no es feia gaire cosa a Eivissa i ara hi ha gent intentant fer coses. Jo tenc fe.

Fita: Personalment, algun element positiu sempre hi veig. M’agradaria ressaltar el públic asidu i el seu sentit crític, que em sembla molt respectable; també el poder fer accions al territori en el camp musical per promoure la música, conjuntar músics d’aquí i d’enfora en un mateix escenari, etc. Respecte a l’escena i el relleu generacional aquí sí hi veig elements que tiren força avall.

Miquel Serra @ Menorca

Miquel Serra @ Menorca

Com comenta en Quim, les illes estan realment incomunicades entre sí. Com està l’escena a nivell de grups locals allà? La meva sensació és que en general no hi ha tants grups i que, encara que alguns són realment bons i interessants,  la majoria no superen mai l’estadi de les versions, del que parlava fa una estona n’Eduard. 

Quim: De grups de versions des de sempre n’hi ha hagut molts, ja que a l’estiu és una manera de guanyar-se la vida amb el turisme. També hi ha gent que fa temes propis, però tampoc molts. Per exemple amb Velomar he editat el disc de Leonmanso, una proposta ben interessant que toca bastant per Catalunya. En canvi a Mallorca zero concerts i a Eivissa ni en xerrem!

Fita: Nosaltres hem programat des de l’escena més indi de Mallorca que hem sabut trobar, la més popular, algun grup d’Eivissa també ha caigut, alguna companyia de circ també ha passat, i més d’un poeta o DJ, però vull dir que tampoc li posem molta insistència en si és o no illenc… Fem força la nostra, m’atraveixo a dir que ho fem “des de Menorca” però no gaire pensant en res més. L’escena local és força intermitent apart d’algunes comptades excepcions, i d’algun grup en som fans, també d’algun músic a nivell individual per tal com s’implica en diferents formats.

Eduard: Des d’Eivissa sembla com si a Mallorca hi hagués una escena musical molt interessant. Llocs on assajar i on els grups es mesclen i col·laboren, locals interessats en programar, promotors, llocs on gravar, discogràfiques, gent que hi creu! Sembla el paradís. Mola molt, però ja ens han dit que tampoc això és realment així. Potser el panorama està igual de mort que a Eivissa, però des de fora no ho sembla.

Toni: Les Balears no existeixen, són una entelèquia. Supòs que si estiguessin millor comunicades a nivell econòmic, podríem generar més coses a molts nivells. I te parl de Mallorca perquè Menorca ni te dic… Me jugaria un peu que és més econòmic i hi ha més vols entre Edinburg i Eivissa que entre Menorca i Eivissa. D’Eivissa opin que la gent vol tocar massa bé i això sempre és més fàcil copiant. Hi ha moltíssims grups fent versions i fins i tot pots arribar a veure qualque manager absolutament excitat per com toca el seu grup un tema de, per exemple, Muse. Vull dir que mai havia vist un grup generar expectatives artístiques per com toquen versions. Grups que fan temes propis i volen tenir un discurs propi n’hi ha, no massa però n’hi ha. El problema és que a la gent no li interessen fins que no arriben fins a un cert grau de popularitat. En aquest sentit tenim la intenció d’ajudar a grups d’aquí que ens agradin a que toquin fora d’Eivissa per tal que no es desanimin.

Fita: A Menorca hi ha fervor pels tributs. Només a l’illa, amb músics locals, n’hi ha de Pink Floyd, Metallica, Kiss, i m’en deixo un parell més segur, a més d’una sala al port de Maó que programa tributs i els duu d’enfora. És un fenomen en si mateix. Omplen sales a cada actuació amb més de 700 persones a cada concert. Al Claustre les nits temàtiques no són el nostre fort. Tot i així sí constato que hi ha un ric moviment musical ampli en gèneres diversos. Ramones i Iron Maiden també tenen tributs amb músics de Menorca, a part de grups de revetlles quan hi ha jaleos…

Eduard: Jo no veig en el fet de fer versions, no covers, res dolent. Un grup de versions de Pixies, VU o Sonic Youth tendria la meva aprovació total. De fet un grup que fes versions de les quals ningú conegui els originals seria igual de mal vist que fent temes propis.

La Pegatina @ Es Claustre

La Pegatina @ Es Claustre

Però parlant de grups amb repertori propi, quins altres grups destacaríeu del vostre redol?

Quim: A Menorca, Snowman Lost His Head, Vegetarian Zombie, Petrus, Nonasound, Guiem Soldevila…

Fita: Marco Mezquida, ara mateix, i cooncideixo amb en Quim amb Nonasound, Guiem Soldevila i Petrus, però també afegiria Fidewà o Kora Band, grups del viver de l’espai d’assaig Musikbox.

Toni: Sonora, Fletxa Negra, que també fan versions per turiste, Sequoia Tree, el darrer de Señor Búho, Oceans Adrift comencen però tenen bona pinta, Quin Delibat!, Frigolos, que també tenen una part dels seu setlist que són versions i precisament per això són molt populars. També hi ha coses més dures com Indulgentes, Fortune o Tales of Gloom. Ah, i el grups de rock institucional més gran des de Sopa de Cabra: Projecte Mut.

Eduard: I n’Entonio i Ses Pegellides.

Parlàvem de la incomunicació entre illes, pensau que la solució al problema ha de ser a nivell institucional o ha de partir dels mateixos programadors?

Quim: Tot lo que sigui ajuntar forces esta bé. Podríem començar pel preu dels bitllets d’avió! No pot ser que surti molt més barato anar a Barcelona que a Mallorca. I no xerrem de la connexió Menorca-Eivissa.

Eduard: Una subvenció potent, ràpida i sense gaire paperassa que pagués els desplaçaments interilles per esdeveniments culturals seria un mínim. La resta sorgiria per si sola i per curiositat.

Toni: La sol·lució hauria de ser a nivell institucional, que afavorís la circulació entre illes dels artistes de qualsevol àmbit. Fundaríem d’una puta vegada les Illes Balears…. Però clar, tot no pot ser: palmarenas ,nivell 33, farlopa i escorts a dietes, prínceps i iots van primer. Així que els qui faran alguna cosa seran gent com noltros: coses significatives però petites que no canviaran el paisatge general.

Eduard: O sí…

Fita: Crec que pot anar tot del braçet: programadors amb institucions i també afegiria empreses com Baleària que ja fan circular programes culturals. Aquí la pega és que sempre ens quedem molt petits amb els grups, ja siguin de casa o d’enfora, a no ser que siguin arxiconeguts.

Beach Beach @ X@G

Beach Beach @ X@G

Teniu contacte i relació amb les institucions locals? Treballau conjuntament amb ells? Aquí aquests darrers quatre anys l’únic que podies demanar era que et deixassin fer en pau…

Quim: Alguna vegada he demanat qualque plaça per muntar cosa fent una instància i m’ha funcionat. Si no demanes doblers… També treuen es concerts al Punt Cultural de Ciutadella

Toni: Fins enguany no havíem tengut un miserable patrocinador ni cap tipus de suport institucional. Enguany hem contactat amb l’ajuntament de Vila adduint que no hi ha cap local en condicions a Vila per programar i demanant un lloc on fer-ho. Sembla que funcionarà però ja se sap com van les coses a palau. Quant a sous jo som molt crític amb el que solen programar els ajuntaments i crec que deixar fer en pau i ajudar no posant obstacles o, si vols, aportant una petita quantitat, és el que pertoca.

Eduard: Jo tampoc soc molt fan de programar amb sous públics, genera una falsa sensació d’èxit i resposta popular. Però un poc d’ajuda sempre s’agraeix.

La insularitat també té les seves avantatges, ja que et permet jugar la mà de l’illa i vendre el concert al grup com unes vacances… 

Toni: En el nostre cas sí, però sent hivern d’una manera diferent. La idea és que, als grups que els oferim venir, ningú més els oferirà la possibilitat de tocar a Eivissa. O vénen amb nosaltres o no ho faran mai. Si en això li afegeixes que molts dels grups que contactam no han visitat mai l’illa, voilà.

Fita: Hi ha de tot. En Es Claustre hem fet força grups de l’escena catalana i espanyola, i aquí tot i buscar un equilibri en el pressupost assumim molt de risc per una petita empresa com la nostra. Hi hem perdut forces vegades, i parlo dels meus diners, temps, etc. Ara bé, és innegable que venir a tocar a Mallorca, Eivissa o Menorca és especial per a tothom. Quan estava amb Cabo San Roque ho celebràvem, feia ganes. A primers de setembre, per exemple, vaig xerrar amb Javier Álvarez, i em va insistir molt en que féssim el possible perquè volia venir, no la coneixia, l’illa, la pasta no comptava en un primer moment… L’exemple del Llevant/Ponent amb en Quim del NewC (abans Ulisses) o també en Juli del Jazzbaah, per tal de fer arribar artistes a banda i banda de l’illa, ens ha permès completar un cicle que crec que està ben pagat i té sentit. Ja sigui a la primavera o a l’estiu, seria fantàstic poder-lo fer navegar a altres indrets o crear-ne de nous.

Parlant de sous, una pregunta, un poc indiscreta, però important. Diria que només la gent d’Es Claustre viuen d’això, no és així?

Eduard: Nosaltres segur que no, de fet hi perdem sous…

Fita: Sí, vivim d’això en part, però som quatre paios i tots fem altres feines sobretot durant la tardor i a l’hivern. També durant la temporada. Això ho tenim força clar. Diria també que vivim d’això mentre hi treballem, a l’estil de l’illa, és a dir que tot és de segona o tercera mà i compartint. A Menorca viure-hi ja és un privilegi, però els mesos d’abril i maig també perdem sous.

ZA @ X@G

ZA @ X@G

Alguns aturau ara, els menorquins, i els altres arrencau. Quins són els plans de futur, però?

Quim: Jo aquest hivern programaré un concert cada mes al Jazzbah. Començam dia 16 amb Pau Vallvé.

Eduard: Ara nosaltres estem a tope preparant la temporada que aquest any arrancam el novembre amb tres concerts: Calvin Johnson, Bart Davenport i Pau Vallvé. Després farem un concert cada mes fins abril i a descansar.

Fita: Nosaltres de moment aturem, sempre estem pensant en com fer un Claustre indoor però no acabem de trobar espais o els companys de viatge necessaris. A veure si m’escapo a veure com ho fan anar en Quim i n’Eduard.De fet aquest seria el pla de futur més immediat.

Per acabar, un poc de pornografia: quina ha estat la vostra gran hòstia?

Quim: Gran hòstia mai cap, sobretot perquè mai he posat doblers, però algun concert amb molt poca gent sí que m’ha tocat viure.

Toni: Noltros ens enduim una galtadeta global cada any. Les dues vegades més remarcables: La Iaia i Los Punsetes, bàsicament perquè ens vam gastar massa en els billets.

Eduard: Sobretot La Iaia: grup més comercial, en temporada alta, els bitllets varen ser caríssims però esperàvem una bona resposta. Va ser l’entrada més baixa.

Fita: Nosaltres vam caure en la proposta d’organitzar una festa popular de dos dies amb concerts locals i de fora, durant el setembre, acabant una bona temporada: vam estar a punt de tancar la paradeta. Amb grups hem fet figa forces vegades si parlem de quadrar els costos: Joan Miquel Oliver, La Mala, Mishima, i mitja dotzena més també. Sort que tenim Mezcal, i tot passa.

Joan Cabot
About Joan Cabot
Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.