Warning: mysql_num_fields() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home2/putes/public_html/wp-includes/wp-db.php on line 3096
Pistola, "A punt i a part" (Velomar, 2015) - 40Putes

Pistola, “A punt i a part” (Velomar, 2015)

Pistola, portadaQuan un dels redactors de 40PUTES em va posar en antecedents i em va dir que “m’enfrontava” a un dels discos de l’any se’m van encendre totes les alarmes. Òbviament les expectatives es van disparar però… Seré taxativa. Aquest A punt i a part de Pistola m’ha fet empegueir només de pensar en el fet que algú de la meva quinta hagi pogut crear enorme disc com el que acaba de parir Roger Pistola. El projecte personal que començava com un esqueix de See ha acabat donant veu i forma, en tan sols dos àlbums, al que es perfila com un dels grans creadors de la nostra generació.

Pistola tira de col·laboradors habituals com són Toni Toledo per a la masterització i bateries, Pau Figueres a la guitarra acústica, Toni Llull amb les percussions, Llorencet Barceló a la secció de teclats, i (l’omnipresent) Jorra Santiago al baix. Musicalment A punt i a part és molt més complet que l’anterior Perdó, però, més progressiu podríem dir-ne fins i tot; la producció continua en essència minimalista i austera, deixant en mans de les lletres el pes total de l’àlbum, en aquest cas amb lletres plenes d’objeccions, decepcions i tristesa. Un soliloqui que no només desvetlla aspectes personals, sinó que deixa una forta impressió de la consciència del pas del temps per part de Pistola, un fet visible llegint simplement la seqüència de títols de l’àlbum. Podria pensar que es tracta de la, a vegades infravalorada, crisi dels 25 però és obvi que aquesta onada de saó entre els dos àlbums no és gratuïta. El disc té un receptor bastant clar (m’aventuraria a dir que té un receptor únic) tenint en compte que els mals d’amor brolla a la totalitat dels temes.

No vos deixeu enganyar per “Al final”, el primer tema d’avançament del disc, perquè juntament amb “Com sempre” i “Plaça Reial” són les excepcions del disc per ser menys fosques i, en tot cas, més sarcàstiques que la resta de talls. De fet “Com sempre” recull el caràcter dels dos àlbums de Pistola unint la nuesa del debut i el desencant personal del segon. En general, A punt i a part deixa un pòsit agredolç, marcat per l’acritut de cançons com “Equilibri II”, el res acústic “Equilibri I” i, sobretot, “Malmès” és un dels temes més densos i pessimistes. Són les paraules d’un esperit ferit, un grapat de pensaments que suren pel subconscient i que no sempre ens atrevim a dir a la cara.

He devorat aquest A punt i a part amb fam, amb la curiositat i la morbositat que provoca acostar-se a la intimitat de qualsevol. Però sobretot per l’atractiu d’acostar-me a un disc sense moment, etern, universal, fet dels traumes pels que tots passam o hem passat alguna vegada. L’álbum és una obra vulnerable, d’una profunda naturalesa humana, fet de vivències i sentimients profunds, amb un inevitable halo de fragilitat i dubtes, que se sustenta en l’invisible pilar de la sinceritat més absoluta i les paraules sortides directament des de l’emoció.