Revetlla o democràcia

Sant Sebastià

El titular va molar un munt, entre d’altres coses perquè va generar likes a poalades i comentaris arreu on la gent ja començava a fer peticions de tota mena: l’Ajuntament de Palma permetrà que els ciutadans escullin els artistes de Sant Sebastià. Aquest era, més o manco, el titular als dos grans mitjans locals i, clar, els community managers d’ambdós diaris s’hi varen tirar de cap, comprensiblement. Vaja regal! Només hi havia un problema: que els ciutadans de Palma NO PODRAN escollir els artistes que participen a la revetlla de Sant Sebastià. Bastava llegir-se amb deteniment un poc l’article -cosa que no s’usa en els temps de facebook i els click bait– o tenir la mínima experiència organitzant concerts, perquè senzillament és impossible dur-ho a terme així com semblava plantejat en els titulars.

No sols es tracta de les limitacions que imposa el pressupost, que és de 266.549€ per 2016, sinó també i sobretot de com es realitzen les contractacions d’artistes, de com els artistes grans gestionen les seves agendes i de la simple oferta i demanda. Si jo fos el mànager d’un grup que ha sortit demandat per votació popular, m’estaria fregant les mans: el meu catxet per tocar a Palma acaba d’incrementar-se espontàniament. Gràcies, llonguets. De fet, una de les queixes del sector i un dels factors que han contribuït a empobrir el cartell artísticament any rere any ha estat precisament que la convocatòria per la qual els promotors podien presentar propostes se solia fer massa prop de les dates del concert. En el cas dels artistes internacionals les gires es planifiquen amb molta antelació per tal de fer-les rendibles compaginant diversos concerts pròxims geogràficament. A més, tancar un concert no és tan fàcil i difícilment un promotor seriós s’arriscarà a signar un compromís amb un artista internacional o nacional de cert nivell sabent que després l’Ajuntament pot tombar-li la proposta. No sols es tracta de quedar malament en un negoci on, com en la majoria, aquestes coses importen; també hi poden perdre doblers. I no és que el sector visqui els seus millors dies, precisament.

Era més fàcil dur artistes internacionals de renom quan les places estaven repartides per endavant entre algunes promotores, que sabien que tenien més o manco assegurat que els artistes que proposaven serien acceptats. I no dic que fos un sistema just: el nombre de promotores s’ha disparat en els darrers anys i ja en els darrers dies d’aquest sistema molts quedaven exclosos d’entrada sense poder optar a fer una proposta (o mai era escoltada perquè no hi havia places ni pressupost per a tothom). Ai… els vells dies de la discrecionalitat…

Amb les retallades de pressupost i les brillants novetats introduïdes en les darreres legislatures, les propostes han anat minvant el seu interès dramàticament, tant de cara al que podríem considerar criteris artístics (novetat, interès, rellevància, actualitat, el que vos plagui…) com a nivell de pes popular, això sobretot a causa de les retallades. Després d’anys de pagar autèntiques barbaritats, de sobte l’Ajuntament va reduir dràsticament l’assignació per a la contractació de la revetlla, restant-li atractiu per al públic mainstream (o normal, com li volgueu dir) a la vegada que l’aficionat habitual, aquell que assisteix a concerts cada cap de setmana o amb certa regularitat, que sempre havia tengut almanco una plaça (tradicionalment, Joan Carles I) on veure concerts que altrament era impensable veure a Palma, de sobte es va trobar que no hi havia lloc on anar a la revetlla. Això per no parlar de com estils musicals concrets han estat completament marginats de les festes: l’electrònica, el rap, el heavy o el punk, absorbits aquests dos darrers sovint per la programació alternativa de Sant Kanut, que ha sofert igualment tota mena d’entrebancs en els darrers anys, quan no feia altra cosa que donar resposta al buit que deixava la programació oficial. Al cap i a la fi, els punks, b-boys i aficionats a l’electrònica són també ciutadans i sovint tan nombrosos que negar la seva existència ignorant per complet la música que escolten a la revetlla és d’una ceguesa total. Potser valdria la pena que algun regidor demanés per Son Oliva o El Vivero què escolta la gent jove. Benvinguts a Palma, que hi ha Ciutat més enllà del gentrificat barri de Canamunt.

Les aportacions més importants a la revetlla i a les festes en els darrers 10 anys, curiosament, han provingut no de la planificació, sinó de, per una part, la seva total absència i la política de treure’s de sobre algunes places (el que ha donat peu que l’emissora Fiesta FM organitzi un escenari que, penseu el que penseu, vos agradi o no, sí que reflecteix la música que escolten ARA un bon grapat de joves de Ciutat) o la resposta ciutadana espontània: la Confraria de Sant Sebastià i la seva cita a Can Vinagre i Orgull Llonguet.

Mentre, els promotors, especialment els independents que programen al llarg de l’any, continuen mirant qualsevol novetat plantejada per l’Ajuntament amb desconfiança. I aquesta darrera proposta no és diferent: que el públic pugui triar alguns aspectes -perquè d’això es tractarà en el fons- com la configuració de places i el seu cartell introdueix un element més a tenir en compte a l’hora de fer una proposta, de manera que el teu criteri, fruit de l’experiència d’un recorregut professional d’anys, de sobte pot comptar per ben poc. No és elitisme: basta llegir els comentaris dels trolls al facebook del Solar Fest per corroborar que una part de públic no és gaire comprensiu amb les raons, bones o no, dels promotors. A més, record concerts aquí d’artistes com M Ward (al Bluesville!), The Strokes (who did that? Toni Pla did that!) o fins i tot Manel just abans que fossin el que són ara, i precisament aquesta és la mena de gangues i aposta per una programació interessant que Cort hauria de perseguir (combinant-la amb música simple i purament popular… give the people what they want!). De fet, la revetlla és un híbrid estrany: ni festival (amb el que això suposa de programació coherent) ni berbena; i tot i que l’equilibri és complicat i sempre hi haurà gent descontenta, aquest hauria de ser l’objectiu: un equilibri entre una programació interessant a partir de criteris artístics, però que també satisfaci els gustos més populars. El problema amb les propostes arriscades és que és molt difícil fer pedagogia i el públic tendeix a no fer cas a artistes encara no legitimats pel consens, encara que només sigui el del seu reduït cercle social, fins i tot dins cercles en teoria més oberts a les novetats. Aristòtil ho tenia clar: som animals gregaris. Això podria provocar l’absència total de promeses o propostes arriscades.

Amb el canvi de mans del poder a Cort, arriba una nova modificació en el sistema per confegir la programació de la revetlla, i més enllà del titular el que genera la proposta de l’Ajuntament són un munt de preguntes i interrogants. I no és que ens sembli malament que la programació atengui les inquietuds dels ciutadans i fins i tot les seves pròpies propostes directes, però la qüestió és si aquest sistema és realista i si de veres contribuirà a fer millors les festes de Sant Sebastià.

La directora general de Participació Ciutadana, Marina Orell (Som Palma), admet que el sistema de participació de la ciutadania dins la confecció del cartell encara no està definit, però sí que estan clares les línies mestres que han de marcar el futur de les festes. “Estam enmig del procés i encara hi ha coses que sonen un poc abstractes, perquè encara estam treballant per definir-les”, comenta, “però sí tenim clar que volem obrir nous canals de participació. Es farà per tres vies: la primera, renovar la comissió de festes, que ja existia; hi havia un reglament però no s’havia convocat des de l’any 2013. Aquesta comissió serà l’encarregada de definir el model general de les festes, les dates dels actes institucionals, estils de música i espais, el públic que ha d’abraçar… La segona via és repetir la convocatòria a iniciatives ciutadanes com hem fet per les festes de la Mare de Déu de Lluc, com l’organitzada per Orgull Llonguet, de manera que la intenció és donar cabuda a propostes externes a l’Ajuntament. Per últim, en el programa general de les actuacions, per enguany no hem tengut molt de marge per la proximitat de les eleccions i tant els espais com el plec de condicions per a la contractació seran els de 2015. Mantenim l’estructura de l’anterior Sant Sebastià. Però el que farem és fer una consulta a la ciutadania a partir de les propostes que ens arribin, sense dir d’on provenen ni què costen, per conèixer la seva valoració i tenir un instrument més a l’hora de prendre la decisió final”. De manera que aquesta consulta no serà vinculant: “No ho serà legalment, perquè ens hem de regir per la legislació en contractació i les condicions del plec les hem de respectar, però sí que serà vinculant moralment”.

Està per veure fins a quin punt això suposa l’entrada o sortida del cartell d’artistes o estils, el que sí està clar és que és probable que afecti a la distribució del programa entre les diferents places. El que sí sembla més definit és que aquesta consulta serà telemàtica.

Però Orell mira més enllà del Sant Sebastià 2016 i assegura que la intenció és fer una renovació més en profunditat de cara al 2017. La idea és fer una consulta a totes les entitats ciutadanes perquè puguin contribuir a definir el model de festes i crear un consell municipal per tal de donar-li forma. “El que volem remarcar és que es tracta d’un projecte pilot i que l’objectiu és que el model de festes no el decidim sols des d’aquí”. També assegura que els programadors i professionals del sector, així com els ciutadans individualment, podran també estar representats en aquest consell i per tant podran exposar els problemes als quals s’enfronten a l’hora de programar.

De manera que les novetats no seran immediates, més enllà d’unes votacions que és probable que aportin poques modificacions enguany i que tenen, sobretot, un caràcter més simbòlic que altra cosa. Per ara, a 40PUTES estam expectants i esperam amb ànsia que arribi el moment que les poguem trollear. Pot ser memorable tot plegat. Així que, és una llàstima, però em tem que per ara no podreu punyir l’Ajuntament per dur Muse a la revetlla, joves. I ja me sap greu, perquè li dec un parell de galtades amb la mà plana al seu llastimós i bramador cantant. Quant a l’Ajuntament, esperem que quan tot això es posi en pràctica no haguem de dir una de les nostres frases preferides: les maquetes eren millors.

Joan Cabot
About Joan Cabot
Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.