Warning: mysqli_num_fields() expects parameter 1 to be mysqli_result, boolean given in /home2/putes/public_html/wp-includes/wp-db.php on line 3182
Laia Martínez i López, "Cançó amb esgarrip i dos poemes" (Lleonard Muntaner, 2015) - 40Putes

Laia Martínez i López, “Cançó amb esgarrip i dos poemes” (Lleonard Muntaner, 2015)

Cançó amb esgarripSí, després d’esperar uns anys des del seu darrer llibre, Laia Martínez i López (Berga, 1984) ens brinda una nova lectura de la mà de Lleonard Muntaner Editor; i ho fa concretament dins una col·lecció renovada estèticament, La Butzeta.

Aquest nou poemari consta de tres parts (Poema del pont, Cançó amb esgarrip i Reptilianes) temàticament i estilísticament relacionades entre sí. De fet podríem parlar d’un únic i gran poema unitari dividit en poemes i seccions, una mica a la manera russa, poesia la qual no és gens aliena a Laia Martínez.

Cançó amb esgarripés, parlant clar i sense embuts, el millor llibre de l’autora fins a dia d’avui, sense desmerèixer els seus treballs anteriors, especialment el seu llibre-debut: L’abc de Laia Martínez i López. Però en aquest nou llibre descobrim una autora que ha crescut en molts d’aspectes: d’una banda hi ha una dimensió simbòlica augmentada, amb un nombre reduït de personatges que encarnen una història de passions que ens va narrant Martínez. Acompanya el fet que el poema també va ben servit de musicalitat: el llibre viatja amb un ritme que no es trenca en cap moment, és evident una gran feina en aquest sentit, i s’intueix la influència de les col·laboracions de Martínez en projectes musicals com els Jansky o Cap de Turc.

Crec que és un llibre recomanable tant per als lectors assidus de poesia, com per a aquells que aquest estiu han decidit capbussar-se per primera vegada en l’actualitat poètica escrita a l’Illa. No debades, el lector hi trobarà ressons de poetes mallorquins malgrat l’origen principatí de l’autora.

Cal afegir que l’edició resulta summament portàtil (per dur a la platja, per exemple) gràcies al seu format reduït, i és fresca i neta; en gran mesura degut a la il·lustració que ha realitzat Albert Pinya: un drac banyut de foc que habita a la portada i que surt d’un cony que ens mira des de la contraportada, i que resulta molt divertit.

A escala temàtica seguim trobant alguna de les constants de Laia Martínez, ja que és recurrent en ella la temàtica amorosa amb referències despreocupades vers la sexualitat. El to, molt més simbòlic, menys narratiu que en llibres anteriors i per tant d’alta graduació lírica, serva una actitud vitalista, ja que malgrat els desenganys i els esgarrips interiors de l’autora, al final sempre ens deixa la sensació que malgrat les adversitats tot és aprenentatge vital, camí recorregut, bell bagatge que s’acumula.

No puc acabar aquesta referència sense dir que en el llibre també hi podreu fer una lectura feminista dels versos de Laia Martínez, tot i que no és en absolut l’única lectura possible, i que per tant no és òbvia. Aquesta lectura es veu reforçada per l’epíleg realitzat per Dolors Miquel, una de les poetes més destacades en llengua catalana dels darrers temps. L’escrit de Miquel fa un recorregut per la poesia catalana femenina, i ens ressalta un seguit de temes que aquestes autores, de manera reiterada, han fet servir per construïr la seva veu, i inclou a Laia Martínez dins aquesta bella i ja llarga tradició.

En resum, un llibre molt bo, amb diferents nivells de lectura, fàcil i difícil -fàcil perquè basta deixar-se endur per la música, difícil perquè té moltes cosetes amagades-, i que per tant farà les delícies de tota casta de lectors. Bon profit.