Una setmana de festa (del còmic)

Implosio_GMarch

Una vegada acabada la frenètica, i podríem dir que exitosa, setmana d’actes de Còmic Nostrum, toca agafar aire, mirar enrere i fer-ne un repàs abans no es comenci a moure la maquinària per a l’edició de l’any que ve. Gairebé 4500 assistents només en les activitats del cap de setmana, quan ja s’havien inaugurat totes les exposicions i havien acabat les classes magistrals, no és només la millor xifra de les 13 edicions que duu festival fins ara, és un número a tenir molt en compte. Donar a conèixer el treball dels valors locals d’un camp com el còmic és una tasca interessant, però… per què qualcú, en aquest cas el Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca, fa un festival d’aquestes característiques? Per què no limitar-se a una exposició? Vos ho heu demanat mai? Nosaltres tampoc, per això ho demanàrem a Pere Joan i Bartolomé Seguí mentre fèiem temps per l’inici de la primera inauguració.

Pere Joan: Per mi, la principal motivació per fer el Còmic Nostrum és antropològica. La tribu es reuneix a la fogatera, fa una festa i convida la gent que coneix i d’altres que no coneix.

Bartolomé Seguí: Aquesta me l’apunt!

Implosio_Ata

Pere Joan: També ens motiva dur altra gent de fora, aprofitant que que la tribu s’ha cercat un poc la vida i hem ampliat les ajudes institucionals. Sinó sempre som els mateixos, que ja ens coneixem i podem anar a sopar, però també hem de dur gent nova perquè els coneguin. I així duim en Muñoz de Milà o en Herr Seele, que jo, per exemple, no coneixia, de Bèlgica.

Bartolomé Seguí: La veritat és que tots els convidats que varen venir l’any passat, que venia a ser com un reinici del festival, s’ho varen passar tant bé que hem decidit seguir la mateixa línia. De fet, El Tomi, que va venir convidat a l’edició passada, s’ho degué passar bé, perquè aquest any ha decidit venir pel seu compte. És una cosa de la que estic molt satisfet: tenir aquesta sensació d’un encontre d’autors que comparteixen aquesta afició als còmics, perquè és més que una feina, una espècie de malaltia… Esperem que aquest any es repeteixi. No volem una cosa que sigui molt freda, sinó que hi hagi una proximitat amb els convidats que vénen i una interrelació entre els professionals d’aquí i els de fora.

GuillemMarch_a_Expo_Fontdevila

També comentàrem amb ells que aquesta ha estat la segona edició des que el clúster es va començar a fer càrrec del Festival i, malgrat tot, s’ha conservat el nom, ja existent, d’un esdeveniment que ha tengut diverses formes des de la seva concepció.

Pere Joan: Està bé continuar amb una marca ja existent. És quasi el mateix com quan un autor deixa de treballar amb un personatge de còmic i l’agafen altres: continuam amb aquest nom, però ara ho duu un col·lectiu.

Bartolomé Seguí: A més remet al Mediterrani, jo trob que el nom és molt encertat.

Fer un festival insular no és fàcil, però aquest any el Còmic Nostrum ha tengut el suport del Consell de Mallorca, a part del de l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Ajuntament de Palma, que ja col·laboraren amb el clúster l’any passat.

Bartolomé Seguí: L’edició passada vàrem tenir una ajuda de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de l’ajuntament, que va ser qui va prendre interès en que aquest col·lectiu muntés el festival com a atracció cultural de Palma. El Consell, que fins aquell any havia estat involucrat en totes les fires i firetes que es feren a La Misericòrdia, es va quedar fora, però aquest any, suposam que per el ressò que va tenir en premsa l’edició passada, s’ha posat les piles i ens ha aportat més de 5.000€ que ja són una ajuda. A més, hem tengut una ajuda més important del IEB i l’Ajuntament de Palma ha mantengut la mateixa ajuda, el que serien els passatges i els hotels per als convidats amb els patrons que té a Fundació Turisme Palma 365.

Pere Joan: La insularitat pot plantejar problemes econòmics, però nosaltres estem potenciant-la com un atractiu. Per exemple, l’any passat vengueren uns editors francesos i aprofitaren el dissabte dematí que tenien lliure i els dugueren a Deià. Aquella gent de París, que en ple octubre va poder fer un capfico, el primer que fa es pensar què bé, fer-se fotos i compartir-ho amb la seva editorial.

Bartolomé Seguí: A part, els festivals grans als quals anam de vegades tenen un format que fan que els autors que hi van no tenen temps ni de veure les activitats que es fan, estàs gairebé tot el dia tancat a un estand firmant. Aquí tenen activitats programades, però tenen temps lliure per fer turisme o veure les altres activitats.

Expo_Seele

EL FESTIVAL

El Còmic Nostrum és un bon mostrador del que fan els dibuixants illencs (o residents a l’illa), com hem pogut veure a l’exposició Mar de Fons, centrada en els autors que varen viure l’explosió del còmic dels 80 i la primera de les exposicions en tancar. Però coses com les que es veuen a Implosió. Carte blanche van més enllà del que estem acostumats. I mai més ben dit perquè, com ens comentava Bartolomé Seguí, és la primera vegada que es fa una cosa semblant: una intervenció en tota regla del llenguatge del còmic a l’exposició permanent d’Es Baluard. Dit amb les seves mateixes paraules, perquè no podem pensar una altra manera millor d’explicar-ho. Així, per posar uns exemples, Paco Díaz crea una història que relaciona quadres sense res a veure ni en temàtica ni en iconicitat, Ata completa l’espai dedicat a Picasso contant-nos la vertadera relació entre el pintor i la tauromàquia, i un personatge de Max pesca en un quadre de Barceló.

Però com ens deien, el festival sempre ha comptat amb una representació d’autors de fora, dels quals es presenten exposicions i se’ls encomana una sèrie de classes magistrals i xerrades. Autors, per cert, seleccionats seguint un complicat i rigorós procés.

Pere Joan: Bàsicament, el sistema que empram és jo conec a ne’n Mengano, té ganes de venir aquí i pot ser interessant. Per exemple, a en Herr Seele el coneixia molt poca gent, i n’Ata d’Autsaider Cómics, que és el seu editor, el va proposar. Ha estat una sorpresa i una aportació interessant. Tant l’exposició com ell.

Here Seele

Herr Seele en la seva exposició

Bartolomé Seguí: Crec que divertirà molt la gent.

Pere Joan: És que comences a cercar fotos seves per internet i en veure’l que surt dius: com és que no el coneixíem abans? A més, veus la seva exposició a Es Baluard i queda com a molt d’art contemporani. I la de Muñoz també. Ja veus, pot ser un criteri un poc arbitrari, però té el punt de proximitat que volem oferir nosaltres.

Bartolomé Seguí: Sí, no ens movem per criteris de comercialitat, però sempre provam que hi hagi un representant de còmic europeu, un de superherois…

Pere Joan: El que passa és que és més difícil que venguin autors americans, perquè sempre estan més ocupats amb sèries mensuals, però sempre es cerca quines possibilitats hi ha a cada sector.

Les exposicions dels convidats d’aquest any estan repartides en dos espais: per un costat, al CAC Ses Voltes podeu veure les de Miguelanxo Prado i Manel Fontdevila, i per un altre, com hem dit més amunt, a Es Baluard teniu les de Muñoz i Herr Seele.

La mostra de Prado està centrada en Ardalén i, essent impressionant, crida l’atenció sobretot la minuciositat dels esborralls on fa el plantejament de les pàgines del còmic. De Fontdevila tenim una mostra més general de la seva obra: des de pàgines d’El Jueves fins a les seves genials tires de premsa. Muñoz ens presenta originals carregats de clarobscurs d’obres com Alack Sinner, del qual, per cert, va revelar que va ser gestat a un poble indeterminat de Mallorca. La vertadera estrella, però, va ser Herr Seele. L’exposició del seu surrealista Cowboy Henk ja de per si val molt la pena, però a més la seva presència, amb el seu impecable i pintoresc aspecte de dandy, feia girar caps i càmeres per allà on passava.

Implosio_Max

Max a Implosió

Es Baluard ha exercit de base d’aquesta edició, ja que a més de les esmentades exposicions, hi han tengut lloc altres activitats com les xerrades i entrevistes fetes a l’auditori, o el concert dibuixat i les trobades del cap de setmana, les quals es varen muntar a l’Aljub. Aquest espai és espectacular i li confereix un aire seriós als esdeveniments d’una expressió cultural que està més avesada a moure’s en un entorn més underground, però malgrat això no ha estat exempt de problemes: El so de les activitats que s’hi feren, per desgràcia, deixava un poc que desitjar, la qual cosa feia que les presentacions fossin difícils de seguir si no estaves molt a prop de l’escenari i, a més, deslluïa bastant una idea tant interessant com el concert de Cap de Turc dibuixat per Max.

Les activitats s’han centrat als horabaixes i vespres a partir de dimarts, però també hi havia una sèrie d’activitats que, pel seu horari, de matí o els horabaixes ben prest, estaven vetades al public majoritari: les classes magistrals i la ruta d’urban sketching.

Bartolomé Seguí: No sé què ha passat, però així i tot a l’urban sketching hi ha més de 80 apuntats. Serà una processó.

Pere Joan: És que si no ho concentram en dos dies festius no sé com més ho podem fer.

Bartolomé Seguí: De totes maneres, les masterclass estaven pensades per al gremi, però cada vegada estan més sol·licitades i ho vàrem obrir als estudiants d’art i disseny. Estan totalment desbordades, però les gravarem. L’any passat ja estava previst i es varen gravar, però no teníem infraestructura per muntar els vídeos. Enguany el CEF, que ja col·labora amb nosaltres al seminari d’Óscar Vargas, s’ha compromès a gravar i muntar els vídeos perquè els puguem penjar a la web.

I per a l’edició de l’any que ve?

Pere Joan: No ho sé, ha anat variant cada any. Potser només els diem a en Tatúm o a El Tomi que ens facin un asado argentino, i ja està. Sacrificam qualcú cada any, rotllo Diez Negritos, i el menjam, començant per n’Álex Fito que és més tendre.

Bartolomé Seguí: En Guillem March és més jove.

Pere Joan: Sí, però els superherois tenen massa muscles… No, millor en Fito.

Bartolomé Seguí: Millor en Fito.

Balaguer a Implosió, amb Herr Seele mirant-s'ho

Balaguer a Implosió, amb Herr Seele mirant-s’ho

Rafel Vaquer a Implosió

Rafel Vaquer a Implosió

Rafa Morey
About Rafa Morey
Dissenyador gràfic, músic amateur i un dels encarregats de la secció de còmic de 40PUTES. Antic col.laborador de vàries publicacions sobre el món del còmic, tant digitals (DreamNews) com editorials (Volumen Dos, Dolmen) i del programa Terra de Còmic de Ràdio Jove.