La lliçó del Solar

Solar Fest

Si hagués escrit aquest mateix article divendres passat, el meu to hauria estat un altre. El Solar Fest Mallorca, a punt de començar la seva primera edició, anunciava la cancel·lació del concert de Crystal Fighters, caps de cartell d’aquell mateix dia. L’anunci va provocar un allau de comentaris a facebook realment durs, insults i tota mena de retrets. Tot molt trist, sobretot quan es va començar a intuir quina era la causa de la suspensió: la mort del bateria del grup, Andrea Marongiu.

Gestionar una fatalitat d’aquest calibre no és gens fàcil, però l’organització del Solar va manejar-ho de forma impecable, no sols professionalment sinó també humanament. D’entrada, s’haguessin estalviat la pluja de merda que els va caure sobre si haguessin explicat què havia passat, però varen respectar la comprensible voluntat del grup d’esperar el seu comunicat oficial. Per altra banda havien trobat un substitut solvent per deixar el programa sense cap forat, L.A., que a més va respondre fent un dels millors concerts del festival –i d’alguna manera contestant els haters, que amb la seva actitud insultaven el talent de la resta de bandes del cartell, com si fossin quatre arreplegats. A més, el Solar va oferir la possibilitat de retornar les entrades de dia de divendres, cosa que no tenien cap obligació legal de fer. Quan compres l’entrada per a un festival, compres l’entrada per a un festival, no un concert en concret. El festival se celebrava amb normalitat, així que es podrien haver estalviat també el maldecap i les pèrdues, però no ho varen fer. Va ser un gest de bona voluntat que tant de bo hagués estat respost amb zero devolucions (n’hi va haver prop de 300 i encara n’arriben, se te lleven les ganes de muntar res).

Per sort, però, els comentaris biliosos i les circumstàncies de la cancel·lació del concert de Crystal Fighters també varen provocar un moviment contrari de suport al festival i un sentiment de solidaritat que, finalment, ens reconcilia amb la humanitat i demostra que sí hi ha un públic mereixedor d’aquell festival que un segment reclama des de fa tants anys i que fins ara, pensava jo, era inviable a Mallorca. Inviable per precedents, per manca de públic i perquè qui podia fer una programació consistent no tenia els mitjans necessaris al seu abast i qui tenia els mitjans no tenia les idees. Amb el Solar tot això ha canviat.

El passat cap de setmana vaig assistir al festival més ben organitzat que he vist a Mallorca, a tots els nivells: qualitat dels concerts, horaris, muntatge, serveis, distribució dels escenaris… Coses a millorar també n’hi devia haver, però la combinació de l’experiència de Primeros Pasitos i el seu bon criteri a l’hora de confegir el cartell i la capacitat logística de Trui va donar els seus resultats i el Solar no només va aprovar amb nota sinó que va mostrar un increïble potencial de cara al futur. Era un festival, un festival de veres, ben parit, ben organitzat i executat.

Finalment, prop de 4.500 persones varen assistir-hi. Ara li toca a l’organització decidir si 4.500 són prou argument com per a justificar una segona edició. No sé si Mallorca es mereix el Solar, però sí tenc clar que el Solar es mereixeria el suport de Mallorca. El passat cap de setmana ens varen donar una lliçó a tots de com es fan les coses, de com es gestiona una calamitat per a qualsevol organitzador de concerts. Varen fer-ho realment bé en unes circumstàncies dificilíssimes. Tot el meu respecte i la meva admiració per a ells, que com que som poc donat a l’efusió expressaré amb la següent imatge:

not bad

Joan Cabot
About Joan Cabot
Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.