Ruben’s Pub

Ruben's

Què: Pub (una paraula en desús, més que un estil de vida, una manera d’entendre el Cosmos) + saloon.

On: carrer General Riera, quasi creuant amb Ausiàs March, Palma.

Fauna: un poti-poti de gent rebotada del Jarana, és a dir, hipsterisme o pseudoderivats; rockabillies (reviscolaren el bar), germans del Con Sud, veterans de guerra que feien el trajecte Siurell (avui Jarana)-Ruben’s com si fos la ruta Ho Chi Minh, membres de 40P (quillos) a les hores i dies més insospitats, people from Blanquerna.

Trempa: Ambient familiar. Qualque festa temàtica. Música en viu a petita escala. Punxades. Però per damunt de tot, un cau com cal ha de tenir futbolí i, si no sents les canonades del metall repicant contra la fusta o les explosives col·lisions de les bolles de billar, el bar perd punts, i aquí el Ruben’s puntua doble. Tots ho sabem, si hi jugues de matinada, et capfiques tant en el paper que els acabes perdent, això és un fet universal. Els dards són incompatibles amb la vida.

Destrempa: A la sortida, desorientat, no saps si continuar la farra o tirar cap el carrer Jesús i ingressar a qualsevol de les institucions, la mental o la mortal. No és un bar sofisticat, no esperis un llistat de birres d’importació perquè no la trobaràs, però, animeta, a altes hores tant se te’n fot.

Tot i tenir un nom tan artístic, el Ruben’s Pub més que pictòric és pintoresc. L’única semblança amb el pintor no és que sigui flamenc, però sí barroc. La tipografia alambinada de l’entrada s’explica perquè el local és un referent històric de Ciutat, i els colors recorden poderosament a l’edició bicolor de La Història Interminable. De fet, els neons et transporten de pressa a una època imprecisa, però de preciosa decadència. Més tirant a OK Corral que a OK, Computer.

Es pot dir que a dia d’avui funciona com a filo-àfter, i en els seus orígens també hi firaven els noctàmbuls, però d’un altre caire. La mitjana d’edat fregava la cinquantena llarga, sore losers, un cementiri de cadillacs solitaris d’estat civil indeterminat, fadrinangos fans del Yango i altres supervivents de diversos naufragis vitals d’ulls relliscosos. Era un lloc terminal, però no en sentit pejoratiu, sinó per anar a fer la darrera abans de caure fora de combat.

Tosc com un bosc -fixa’t amb la fusta-, si ets un perdut i ho estàs, la tele de plasma de l’entresolat et servirà d’orientació com l’estel polar. T’adones que és hora de marxar a cases quan dus mitja hora badocant la pantalla amb una teletenda absurda i exclames “però què cony…?!

Certament, la balustrada de fusta del terrabastall és el meu espai favorit, una cosa kitsch que quedaria molt digna devers els anys 70, però a mi em recorda més un fermador de far west per lligar-hi someres (que malament sona això). Les rajoles són vintage, per descomptat.

La barra és llarga com la gola d’un drac, i arribar als banys és tota una penitència si tens determinades urgències (les que siguin), i els cràpules fan tap al passadís central. Potser sigui la visió túnel (de palo Túnel), però si seus a un tamboret a un dels dos caps de cantó i mires cap a l’altre extrem allò se’t fa més llarg que un concert de The Cure al BBK. Deu ser un efecte òptic dels miralls i la cabellera rossa de na Vilma que t’enlluerna, la madona que sembla sortida d’AHS: Coven, i això ho dic com tot un compliment, compte.

La gent seu a l’esglaó del carrer per fumar davant l’emblemàtica vidriera (no vos recorda a la del Micro’s?) i hom espera que d’un moment a l’altre es trenqui en mil bocins i que surti qualcú disparat com a les pel·lis d’acció. No perquè al bar s’hi respiri tensió ni perill, però almanco al meu cap tot és com un petit decorat cinemàtic, i he de dir, força acollidor. Recordau: un bar és una llar.

Banda sonora: Seré sincer, no me’n record quin coi de música posen, però vos deixam amb un altre Ruben que també mola i allà tampoc hi desentona: “Juan Pachanga”, Ruben Blades amb Fania All Stars (1978)

Dani Nicolau
About Dani Nicolau
Redactor, entre d'altres publicacions ha col·loborat a Diari de Balears, Última Hora, Mondo Sonoro, D-Palma, Ara; traductor, fanziner irredempt, teoritzador de conjuracions diverses.