Warning: mysql_num_fields() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home2/putes/public_html/wp-includes/wp-db.php on line 3096
Antònia Font se separen - 40Putes

Antònia Font se separen

antoniafont

Mitjançant un comunicat, Antònia Font han anunciat avui la seva dissolució. Abans, el grup oferirà un darrer concert per acomiadar-se del seu públic, el pròxim 27 de desembre al Teatre Principal.

La banda de Joan Miquel Oliver diu adéu per segon cop, i sembla que definitiu, després de prendre’s un descans entre l’edició de Pareix talment una foto (2008) i el seu triomfal retorn amb Lamparetes (2011), amb què varen estendre uns anys més el seu idil·li amb públic i crítica. De fet, AF poden presumir de ser un d’aquells grups que ha gaudit alhora d’una gran popularitat i un gran respecte per part de la crítica especialitzada, que sempre ha admirat la capacitat dels mallorquins per anar més enllà de les estructures clàssiques del pop i inventar una poesia pròpia, convertint-se en una de les bandes més importants i influents de la seva generació.

I això que, apareguts el 1997, Antònia Font varen néixer com un grup clarament orientat al circuit de berbenes de l’illa, on es convertiren en una banda omnipresent que podia arribar a fer tres concerts el mateix vespre a tres pobles diferents. A partir d’allà però, varen saber evolucionar augmentant la seva ambició artística ja a partir del seu segon disc, A Rússia (2001), i sobretot amb Alegria (2002), on ja començaven a desplegar molts dels girs que farien de Taxi (2004) un dels discos més importants de la passada dècada, un artefacte conceptual inèdit en el panorama que els convertia en un dels grups més atrevits i vibrants de la seva generació, revolucionant el paisatge de la música cantada en català.

Un cop consagrats, Antònia Font publicaren Batiscafo Katiuscas (2006) i dos treballs en directe: Coser i cantar (2007), gravat amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica de Bratislava, i Pareix talment una foto (2008). Després d’una dècada d’activitat frenètica, la banda anunciava una aturada temporal, que va servir Joan Miquel Oliver per impulsar la seva carrera en solitari, ja iniciada amb Surfistes en càmera lenta (2005). El 2008 apareixia la seva primera novel·la, El misteri de l’amor, i poc després el seu segon àlbum, Bombón Mallorquín (2009).

Això va ser prou com per a que molts pensessin que Antònia Font ja eren història, però el 2011 anunciaren per sorpresa l’edició de Lamparetes, un disc a l’alçada dels seus millors treballs, i just un any després donaven una inequívoca mostra de talent amb la publicació de Vostè és aquí (2012), una salvatjada amb 40 cançons.

A continuació podeu llegir el comunicat íntegre amb què el grup ha anunciat la seva separació:

Disset anys i vuit àlbums després, Antònia Font anuncien la seva dissolució.  Satisfets amb la feina feta i conscients del seu llegat, els membres del quintet mallorquí consideren que ha arribat el moment de posar punt i final a la seva trajectòria i concentrar-se en projectes personals no necessariament relacionats amb la música.  Sense controvèrsia ni traumes interns,  Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (guitarra i veu), Jaume Manresa (teclats), Joan Roca (baix) i Pere Manel Debon (bateria) coincideixen en que el seu darrer àlbum, Vostè és aquí (Robot Innocent, 2012), culmina la seva proposta artística i és un digne epitafi per una carrera que no encaixaria un pas enrere. Per això, el concert programat pel proper 27 de desembre al Teatre Principal de Palma serà l’última oportunitat de veure’ls a damunt d’un escenari.

En actiu des de 1997,  Antònia Font han publicat  vuit discs –nou, si comptem el directe Pareix talment una foto (2008)- que, a més de rebre una gran acollida per part de la crítica i el públic, els han fet mereixedors d’un bon grapat de reconeixements que inclouen el Premio de la Música 2008 al Mejor Álbum de Pop per Coser i Cantar (2007), el Premi Nacional de Cultura (Música) de la Generalitat de Catalunya (2008), dos Premis Puig-Porret  per Alegria (2002) i Lamparetes (2011) i un Premi Altaveu, entre d’altres. El seu impacte però és difícilment mesurable en xifres i arriba fins al moll de l’os d’una escena, la del pop cantat en català i –encara- la del pop fet a l’Estat, que ells van alliberar del context sociopolític apostant per la creativitat en estat pur sense obeir cap més dictat que el del seu univers poètic, inconformista i radicalment independent.  Actitud i aptitud en un llarg centenar de cançons i un bon grapat de concerts inoblidables que, com no podia ser d’una altra manera, acomiaden amb Alegria.

Joan Cabot
About Joan Cabot
Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.