Warning: mysql_num_fields() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home2/putes/public_html/wp-includes/wp-db.php on line 3096
Deputes #70 - 40Putes

Deputes #70

Intenta tu maquetar això de ressaca… He vist ximpanzès lobotomitzats fins el cul de ginebra procedir amb més lucidesa.

+++

Obsidian

Obsidian Kingdom, Mantiis (2012)

Aquest disc fou una de les majors sorpreses del 2012. Així, en general. No s’ho esperava ningú: de fet, és dels pocs àlbums –amb permís de The Seer– que creà al seu voltant consens entre els addictes a la causa extrema i els modernillos que, fins a dia d’avui, només se’n recordaven del metal com a pretext per fer acudits dolents. Mantiis és un cop d’efecte i gràcia fet amb molta, molta elegància. Una mescla brillant on es barregen elements del black metal, post-metal, rock progressiu i avantgarde. Tot en un. Fa res ha sortit l’edició en vinil: mimada i meravellosa, tan mengívola com la fina línia que separa el tumbet del frit bord. – Tomeu Canyelles  

Obsidian

+++

Death Waltz Recording 3

Death Waltz Recording, vinilos cojonudos y acojonantes

Soberbia, magnífica y grandiosa son algunas de las calificaciones que podemos utilizar a la hora de hablar de la labor que realiza este sello discográfico inglés por la música del cine fantástico y de terror. Las bandas sonoras de auténticos filmes de culto como son No profanar el sueño de los muertos de Jorge GrauNueva York bajo el terror de los zombies y Aquella casa al lado del cementerio de Lucio FulciDonnie Darko de Richard KellyDéjame entrar de Tomas Alfredson, o La nieblaEstán vivosEl príncipe de las tinieblas y 1997: rescate en Nueva York, todas ellas del maestro del género John Carpenter cuentan gracias a las Grabaciones Vals Letal de unas preciosas y muy solicitadas ediciones en vinilo, con los discos de color, cuidadísimas a la vez que limitadísimas. Se agotan en menos que canta un gallo. Echad un ojo a su web para que se os pongan los dientes largos y dejéis la Visa tiritando. Tenedle miedo, mucho miedo… –Pako Jeremy

Death Waltz Recording 2 Death Waltz Recording 1

+++

saxon

Saxon, Innocence Is No Excuse (EMI, 1985)

Molts dels grups de l’anomenada NWOBHM (New Wave Of British Heavy Metal) varen ser víctimes de les dinàmiques cícliques pròpies de la història del rock i varen sucumbir a l’eclosió de noves tendències que els varen arraconar. Saxon va ser un d’aquests grups, tot i que en el disc que ens ocupa havien fet un notable esforç d’adaptació al so del moment i mostraven un domini sorprenent del hard-rock que s’usava aleshores. L’experiment no els va funcionar gaire, però un servidor té al cor temes com “Rock’n’Roll Gypsy” –Jaume Vilanova

+++

Ray's a Laugh Ray's a Laugh portadaRichard Billingham, Ray’s a Laugh (Scalo, 2000)

Richard Billingham tuvo una infancia complicada. Su padre era un alcóholico desde siempre, su madre tiraba por lo mismo y con el tabaco y su hermano se dejó caer en las drogas. Nunca tuvieron la más mínima atención hacía él e igual se pasaban día tras día ciegos como una cuba. Lo sorprendente de todo esto es que Billingham tomara la decisión de documentar con su cámara todo esto a modo de ordenar el caos en el que vivía. No le hacían falta grandes cámaras ni negativos de calidad, cualquier carrete que le diese para sacar el flashazo era más que suficiente. Tan solo quería ser consciente de que eso estaba pasando y que podía capturarlo para sentir que todo eso podía tener un sentido, lo demás era secundario. El resultado del trabajo se recoge en el libro Ray’s a Laugh que conmocionó al público por aquel entonces. Cómo algo tan banal y jodidamente crudo podía ser a la vez tan bello. La transparencia de la mirada del autor y las situaciones que recoge de la forma más natural hacen además que quien ve las imágenes se sienta como que está ahí pero que por mucho que chille, Ray y Liz, los padres de Richard, no le harán ni puto caso. –Ian Walder


Richard Billingham // Ray’s a Laugh from haveanicebook on Vimeo.

+++

zs - grain

Zs, Grain (Northern Spy, 2013)

Després de publicar l’any passat una compilació amb tot el material acumulat al llarg dels anys per la seva formació com a sextet, Zs, banda liderada pel saxofonista Sam Hillmer, publica Grain en format de trio (completen la banda Patrick Higgins i Greg Fox), però, tanmateix, només un meticulós obsessiu seria capaç d’apreciar els canvis a la primera escolta: Zs sempre han habitat un ecosistema nebulós en què la música, el renou ambient, la polirítmia i les ensenyances de John Cage mantenen un imperfecte equilibri. Integrat sols per dues tracks (de 20 i 21 minuts respectivament), Grain no és el millor disc del projecte, però sí la demostració definitiva que Zs es mouen magistralment en la inestabilitat constant i el caos, i que hi ha quelcom quasi místic, profundament hipnòtic, en escoltar durant 40 minuts un assalt aparentment atzarós de renou i estàtica manipulada magistralment. –Joan Cabot


+++

derrota asko infinito

Derrota, Asko Infinito (Trabuc Records, 2008)

Podia haver posat el seu darrer disc, el flamant –i més que recomanable– Guerra Civil, però Asko Infinito sempre m’ha caigut en gràcia: supòs perquè diu molt més d’allò que voldria dir. Perduts a mig camí entre el hardcore-punk i el crust, però fent aclucades d’ull a altres estils, Derrota són una de les formacions més respectades de l’escena estatal. Nihilisme, energia i molta mala bava: ideal per a aquests temps que ens han tocat viure. Inclou, per cert, una versió del clàssic “Frontera francesa” de Larsen. – Tomeu Canyelles

+++

Algú sap on vaig deixar el cotxe ahir vespre? 

Madame
About Madame
Gestora del bordell 40PUTES.