Warning: mysql_num_fields() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home2/putes/public_html/wp-includes/wp-db.php on line 3096
Margarito Dela Guetto, Una cursa des de sa Indioteria a Poble Nou - 40Putes

Margarito Dela Guetto, Una cursa des de sa Indioteria a Poble Nou

Margarito dela Gueto

Fa polaroids de penya follant, de ties bones i trulls de festa però també de la padrina fent panades i altres postals familiars que van combinades amb les d’escenaris urbans. El col·lectiu Doble Cobra Handmade de Barcelona li ha publicat Genograma, un llibre de format quadrat que en reprodueix un recull. Quedam a un dels bars més coneguts de sa Indioteria Vella. Margarito arriba amb la moto i entram a fer el cafè. El cambrer el reconeix i li demana com va. Fa dotze anys que viu a la ciutat comtal però la gent el saluda amb familiaritat, com si fóssim a un poble.

40PUTES: Però des de quan fa fotos en Margarito?

Margarito: La fotografia no és una vocació. Sempre he fet fotos en pla “catxondeo”. Me remuntaria fins al primer festival Isladencanta a Esporles. Sempre duc la càmera damunt, tot i que hi ha hagut alts i baixos. M’agrada molt però qui m’ha guiat de veres ha estat mon pare.

Doble Cobra t’acaba d’editar Genograma, la teva primera publicació amb una selecció de fotos…

Vaig conèixer en Míster a finals de l’any passat i la trobada va suposar una pluja d’idees perquè tenim moltes coses en comú i també moltes que aportar-nos mútuament. Ell va pensar que podrien agradar i crec que li ha donat pes, a les meves imatges, amb la publicació a DCHM.

Quina acollida ha tengut el llibre? 

Pens que ha anat molt bé. S’ha fet una edició limitada de cent exemplars amb Doble Cobra Handmade i no el reeditarem. En queden molt pocs. Ha tengut molta repercussió a la xarxa. Molta gent s’ha posat en contacte amb mi. El gener el vàrem presentar a Chandal, a Barcelona. I va venir una gentada. Molt heavy. Dia 31 de març ho farem a Palma. Tenim la possibilitat de fer-ho a París. I ens molaria també a Madrid.

coffeetattoo

Es podria dir de Genograma que és un treball autobiogràfic…

Totalment. És la meva vida en els dos darrers anys i mig. Ha estat com una explosió. Ara però estic en un altre moment.

Què reflecteix Margarito en les seves imatges? 

He anat acumulant vivències des de la perspectiva de la fotografia. Coses molt importants que he volgut viure amb el moment i amb les ganes de retratar-les. M’ha estancat el fet que la gent s’hagi quedat amb una imatge, no exactament superficial, però pens que només els ha interessat el morbo de veure quatre mames i quatre culs. I també hi ha un altre tipus de fotos… Al llibre, a Genograma, hi ha 58 fotografies i només 12 són de contingut explícitament sexual. Al final, hi ha una mescla de diferents aspectes de la meva vida, d’un passeig per la vida, que és el subtítol del llibre. El genograma és com un arbre genealògic dels gens. Per mi és una volta de dos anys i pico, on hi ha sexe, però també amor, família, festa… És com un eix temàtic de la meva vida. Les fotos no estan retocades. Són tal qual. Cada mes feia unes trenta polas. Una pràctica constant a la qual li he posat molt de morro. Gairebé he dormit damunt la càmera, perquè si no, no hi hauria segons quines fotos…

Què t’aporta el format instantani de la polaroid? 

Me dóna dues coses. Per una banda, me satisfà les ànsies de tenir-la ja. Tires la foto i la veus. És com una càmera digital però amb una foto que no es pot retocar. De vegades dius: “hòstia, m’ha sortit un fotón” i d’altres, veus que el color no mola o no era el que esperaves. Però el que surt és el que vull mostrar. I l’altre aspecte que me proporciona és el de l’exclusivitat de la imatge. És impossible que n’hi hagi dues iguals. Cada foto és única. El moment de la polaroid és únic per mi i pens que això es perd amb la fotografia digital.

Prepares les imatges d’alguna manera o cerques el moment idoni per tirar la foto?

Margarito és un fotògraf espontani. Hi ha fotos que pareixen preparades però no ho són en absolut. Seguesc el meu instint natural. El 80 per cent de Genograma és “venga, ja, pum i treu el que tenguis. És actitud. Però no només meva, si no de la gent que hi surt, que són amics, familiars i gent propera. No són models. Cerc allò que és íntim, càlid i no m’estic referint al sexe. És calidesa familiar. Arribar a ca sa padrina amb el ca i que te digui “Eh, nin, he fet panades” i allà la retrat, a na Margarita, encara que li faci vergonya.

pradina

El cambrer li demana si encara corr. I Margarito li respon que ho va deixar, que ara entrena nins, però que ha tornat a córrer. El cambrer li diu que era un crack. I una dona, de més edat, asseguda a la taula de devora ho sent i li comenta que ella entrenava cursa d’obstacles. Ell li diu que va quedar onze vegades classificat al Campionat de Balears d’Atletisme. Arriba el cambrer i ens serveix els rebentats. Continuam.

Hi ha un personatge que apareix com algú gairebé inseparable en les aventures de Margarito. És en Ramon… Però què fa? Te du els ormejos? Atreu les xatis?

Me feia ganes tenir un ca, un company i vaig pensar que tenia edat per ser pare. En Ramon és com el meu fill i m’acompanya allà on vaig. Si vaig en bici, el duc dins la motxilla com un bebé. Tothom el coneix perquè és molt sociable i està mot humanitzat. Això és culpa meva. És com un amic. Només li falta xerrar.

Margarito Dela Guetto… I aquest nom?

És un nom artístic, no té res a veure amb el tema mexicà. És una connexió romàntica que ve del nom de ma mare i la meva padrina, “ses Margaritas”. I Dela Guetto, ho vaig treure d’un episodi del Príncipe de Bel Air (diu rient).

En Margarito pareix un pocavergonya…

Sí, som un motivat. He anat molt a sac i li he ficat morro a l’assumpte. He viscut una època dura sentimentalment però molt divertida en altres aspectes.

epi&blas

Te lligues totes les ties que fotografies?

(Riu) No totes. Però els agraesc el moment de relació de qualitat que m’han fet gaudir al seu costat i tenc amistat amb totes elles. Mai no les he vist com un trofeu. És vera que hi ha un punt sexual molt potent i que molta penya me diu que és com a brut, com si les veiés com un premi. Però no hi ha res d’això. El que vull és passar-m’ho bé. Igual que quan estic amb la meva padrina i em treu les panades. Perquè el sexe és com el menjar. T’ompl. Després d’un frit, te fots un cafè i te’n vas al llit. I fas fotos! Si només fos un retrat de la meva vida sexual com a fotògraf amateur, hauria anat molt més a sac i m’hauria fet un bloc, i ale, li hauria posat Margarito’s girls. D’altra banda, capt gent del carrer, amb qui me relacion. A Barcelona, tenc el meu model, entre cometes, que és el Senyor Francisco. Viu al carrer i me deixa fer-li fotos. I me demana pel ca.

Quins són els teus referents més directes? 

N’hi ha un de molt fort, Dash Snow. Aquest tio va morir de sobredosi el 2008 o 2009 i tenia només 29 anys. Tenia la meva edat. Estava dins del top ten d’artistes a Nova York. M’agrada perquè és un provocador de l’hòstia. Ha retratat la cruesa de la vida, la decadència d’un estil de vida a NY. També es feia dir Sace, en la seva faceta com a escriptor de grafit. I fixa’t que no dic, ni pintor ni artista. Era component de la crew d’Iraq. Donar pel cul i provocar. Fer bombing. Grafit de vandalisme i firmes. Tags, pompes, extintorades… Però també destaquen les seves polaroids. Per mi és molt millor que Terry Richardson. També ha fet collage amb notícies de la guerra de l’Iraq. Es veu l’exèrcit com si fossin l’hòstia i el tio va, i se fa una palla damunt les imatges, i els posa purpurina vermella i blava, i venga… i perquè no li podia posar les estrelles de la bandera, que sinó… Que descansi en pau, allà on sigui. Jo crec que era molt gran. Provocar. Sí.

amics

T’hem vist protagonitzant alguns vídeos. També te dediques a l’audiovisual?

No ben bé. Però pens que ara mateix un clip de vídeo, un audiovisual, enganxa i a la gent li encanta. Jo som molt de fanzine, de flyer, de cartell. També del blanc i negre, del retallat i del que surti malament. Però avui dia, si presentes un producte cultural en vídeo, tens molt guanyat. Els vídeos són breus, sintètics i aporten molta info. Per a la presentació a Barcelona, uns amics, els de Cactus, me varen fer una feina brutal.

Després de 12 anys, t’enyores? 

Sí, però no de Palma. De Mallorca, sí. Perquè tot Mallorca és la meva terra. De Barcelona només puc dir gràcies per tot. M’ha fet com som però de vegades m’hi he sentit desplaçat i m’ha dividit la comparació amb el que tenia aquí, les amistats de tota la vida, les relacions socials, la família… Pens que s’ha de sortir de l’illa, s’ha de viatjar i ser receptiu amb tot. Però som molt mallorquí i m’encanta.

Què bull ara dins del cap de Margarito? 

Ara mateix, Margarito està de ressaca. Intenta reflexionar i digerir dos anys i mig de la seva vida. S’ho ha passat, molt, molt bé. Però ara necessita saber en quin moment està.

sindicat

Poc a poc, el bar s’ha buidat. Només queden, al fons del local, uns jugadors de cartes. El cambrer ha tancat els portellons i la llum és dèbil i artificial. Som els darrers. Quan ens obri la porta per sortir, el sol ens enlluerna. Pareix que sortim d’un after, dic. Sí, és vera, contesta Margarito. Colca a la moto i em diu adéu. Pareix acomiadar-se d’una Indioteria soterrada que encara sobreviu, desplaçada entre edificacions modernes i industrials.

Genograma i Doble Cobra es presenten el diumenge 31 de març a les 20h, a l’espai de Fundición, al carrer de Marià Canals 25 de Palma.

  • Juan Reus Coll

    De Margarito tinc molts records, es tant el que hem compartit. En la seva infancia va ser font de la meva inspiració i sens dubte la vena fotogràfica li va sorgir de mi. Amb el pas del temps m´ha superat amb escreix, de la qual cosa en sento orgullós. Teniem en ment les mateixes perspectives, editar un llibre i ell en va guanyar la partida. Espero que aixó només sigui el principi dún llarg cami. Una abraçada fill.

    Juan Reus – març-2013