Aspirina Infantil, “AI” (Metadona Records)

Per Tomeu Canyelles

Amb el punk o el hardcore pot arribar a passar el mateix que amb els polítics: que te’ls creus o no. I clar, arriba un moment en el qual, per alguna raó, deixes de creure tant en els polítics com en una immensa majoria dels nous grups que, vivint dels clixés i tòpics, acaben per fer d’un gènere salvatge i transgressor – com és o hauria de ser el punk/hardcore – una simple emulació, moderna, domesticada, sense sentit. Però, en aquest cas, a Aspirina Infantil me’ls crec amb sols una simple escolta de la seva primera referència, l’EP “AI” (Metadona Records, 2011).

Aquesta gent renuncia a la publicitat o a donar a conèixer la seva música mitjançant les xarxes socials. Facebook? Myspace? Bandcamp? Res d’això! Aquesta gent sembla passar-se pel forro de l’entrecuix unes eines que semblen essencials per a la supervivència d’un grup al segle XXI. Que, per no tenir, ni tan sols tenen fotos promocionals. Hi pot haver alguna cosa més rematadament punk que fer les coses així i anar a contracorrent? Sembla que amb ells hem tornat, per poc que sigui, als 80 per recuperar l’espontaneïtat del boca a boca a l’hora de conèixer grups.

Darrere d’Aspirina Infantil s’hi amaguen Rafa Murillo (veu; abans a Canníbales i Dr. Doom), Toti (guitarra; Verval Diarrea), Pere (guitarra; ex 113 Pasajeros del Concorde), Fede (baix; Verval Diarrea) i l’hiperactiu Gato (bateria argentí, posseïdor d’una llarga trajectòria musical amb formacions com Fun People, Phogo, Doctor Martín Clavo, Bad Taste, Satellites…). Vénc a dir que són gent colrada a consciència, que coneix a la perfecció la misèria de ser músic en una illa com Mallorca. Per tant, l’experiència és un grau: ho demostren fent un hardcore/punk amb la mateixa energia i intensitat que uns al·lots de vint anys, però amb la maduresa i coherència que es poden tenir ben entrats als trenta i escaig d’anys. Res de consignes en pla “anarkia y revoluzión” o “puta polizia kabrón”; Aspirina Infantil ens deixen texts curts i contundents, plens de desencant, nihilisme i amargor: “Nunca he destacado por mi lucidez, pero siempre he evitado tu estupidez”, “la belleza no puede durar”, “faltan horizontes infinitos de olvido”…

Les coses com són: Aspirina Infantil ni són originals ni innovadors o revolucionaris, però si convincents. I a mi em costa de cada vegada més trobar grups així. A les seves sis cançons, d’una durada mitjana d’un minut i mig, recullen bona part de l’herència del hardcore/punk espanyol dels 90 al qual incorporen alguns elements força interessants de pioners americans com els Black Flag pre-Rollins. A més, voldria destacar com a extra important la producció de Miquel Puigserver ‘Puter’, que ha sabut treure un so cru, molt old school i, alhora, fresc. 

 

Juntament amb l’LP de Verval Diarrea, “AI és de les majors alegries que ens ha donat el punk/hardcore illenc aquest 2011. Si en voleu una còpia: n’han fet cinc-centes  –quatre-centes en negre i cent en verd transparent – que podeu aconseguir a un preu bastant econòmic tant a la tenda on-line de Metadona Records com als concerts de la banda. Insistesc: aquesta aspirina és bona i suficientment eficaç com per poder preveure que ens pot donar més alegries en un futur no gaire llunyà. 

Tomeu Canyelles
About Tomeu Canyelles
Historiador i periodista musical. Escriu o ha escrit per mitjans com Última Hora, Ara Balears, dBalears o, més recentment, Mondo Sonoro, entre d’altres. Dirigeix i presenta els programes “Illa Sonora” (BN Mallorca) i “Fang i Distorsió” (Ràdio Marratxí), al temps que és membre dels grups Marasme, Vogt, Forces Elèctriques d’Andorra i Te Corrs.