Jimmy Trias

Inframainstream (Part I)

“Infraquè!? Què vos heu inventat ara, putes?” En realitat, el terme “insframainstream” no va ser idea nostra. Ens el va regalar el periodista i persona bigotuda en general Joan Vich Montaner, inspirador d’aquest article; i malgrat pugui sonar pejoratiu és també una bona manera de situar certa mena de música que, amb òbvies pretensions d’aferrar-se…

Continue Reading...
Miles y miles de metros revelados de negativo caducado nos muestran a la actriz Almar G. Sato impresionada en fotogramas de 16mm.

Letters to 40Putes

Text d’Armand Rovira / Introducció de Tomeu Canyelles Al igual que un laberint, crec que em podria perdre perfectament dins d’una seqüència d’Armand Rovira fins el punt de no saber sortir d’ella: hi trob tantes aclucades d’ull i referències –siguin intencionades o inconscients– al món del cinema, la literatura, la música o l’art que el…

Continue Reading...
Ali: roda de premsa

Ali vs. Mallorca: adéu al món

«Sóc el millor!». Aquella nit, el seu crit de guerra va fer la volta al món. Cassius Marcellus Clay, de vint-i-dos anys, només necessità quatre assalts per humiliar el llegendari Sonny Liston i ascendir a l’Olimp dels pesos pesants. El 25 de febrer de 1964, el nou campió del món copsava l’atenció de mig món i…

Continue Reading...
Portada Auto-homenatge O'Trutx

O’Trutx, Héroes de Manacor

Rebutja imitacions. Rebutja posers. Pot ser que encara no ho sàpigues, però O’Trutx són la banda: una llegenda de la Part Forana que, amb un fervor quasi religiós, ha estat transmesa de boca en boca i d’oïda en oïda. Sis joves manacorins amb unes aptituds extremadament amateurs que, a la llarga, acabarien per convertir-se en…

Continue Reading...
Sí, és l'encarregada de perruqueria.

Les catacumbes del cinema II: La venjança

A una galàxia no molt llunyana… Ha passat un any d’ençà que vaig escriure una primera selecció de deu pel·lícules extranyes, estrambòtiques, o simplement dolentíssimes, i ja era ben hora de publicar una segona part, ja que com qualsevol pel·lícula mediocre o pitjor, aquest havia de contar també amb la seva seqüel·la. Les segones parts…

Continue Reading...
Fageda

Revetlla retro, Sant Sebastià abans molava

Qualsevol temps passat podria ser millor. Això diuen. I a més si tenim present que, en els darrers anys, la revetlla de Sant Sebastià –el seu plantejament artístic, més aviat– s’ha convertit en una espècie d’acudit fàcil en el qual tots participam. Però, durant un temps, no hi havia ni bromes ni excuses: Palma gaudia…

Continue Reading...
Destacat Grindhouse

Palma también fue grindhouse

No sabéis cuanto me jode haber nacido en ese año que tan emblemático fue para la música, 1977, fecha en la que dicen nació el punk y se publicaron discos tan importantes como Rocket To Russia de Ramones, Marquee Moon de Television o The Idiot de Iggy Pop, porque tuve la mala suerte de no…

Continue Reading...
La Búsqueda/Los Valendas

La Búsqueda/Los Valendas, Cara a cara

Avui és el dia. El de Brumàlia, la celebració del nou solstici per part de dues vides exemplars que ja sumen més de dues dècades d’hiverns i estius: La Búsqueda celebren 28 anys (25 del seu debut discogràfic) i Los Valendas, 23. Els primers amb un pròxim àlbum de celebració -del qual divendres estrenaven “Zopilote’s…

Continue Reading...
Antònia Font

Les 10 per viure sense tu, Antònia Font

“Alegria” (Alegria, 2002) És l’evident, sí, però és perquè resumeix Antònia Font: una alegria de viure, encara que sigui trista i tímida, sobretot cantada amb les tonalitats de Pau Debon, qui ho ha sabut transmetre. Ja en tenia 25. Vivia a Barcelona. Els havia resseguit indirectament fins aleshores, per collons, estant a Mallorca (ells me…

Continue Reading...
Skate a Mallorca

Backflip: els pioners mallorquins de l’skate

No fa molt que vaig quedar bocabadat amb Monopatín (2012), de Pedro Temboury, un documental que pretén –i, certament, ho aconsegueix– analitzar la introducció de l’skate a Espanya. Ara bé, a mi em queden un parell de caps solts per resoldre. Un, de fet: què passà a Mallorca? Hi havia skaters als anys setanta o…

Continue Reading...

Random

  • Portada Main Line 10

    08:51

    Main Line 10, “Stick ‘Em Up” (Tresert Music, 2012)

    No ens enganem: el seu debut “Loud & Clear” (Bells On Records, 2011) era un disc amb bones intencions però, en conjunt, inconsistent. Tot i trobar-hi cançons molt aconseguides –“True Fiends”, “Gabi’s Van” o “Time for Changes”– pecava de tenir poca xispa, tal vegada per un so pla que no acabava de fer justícia a…

  • Slayer - Destacat

    17:00

    Marcats per Slayer: rèquiem per Jeff Hanneman

    El passat divendres 3 de maig ens aixecàrem amb una tràgica notícia que ens agafà totalment per sorpresa: la mort de Jeff Hanneman, guitarrista, cofundador i principal compositor d’Slayer. La seva fou una personalitat importantíssima, no només dins del thrash metal, sinó de la música extrema en general; tot i així, la seva pèrdua no…

  • saxon

    10:40

    Deputes #70

    Intenta tu maquetar això de ressaca… He vist ximpanzès lobotomitzats fins el cul de ginebra procedir amb més lucidesa. +++ Obsidian Kingdom, Mantiis (2012) Aquest disc fou una de les majors sorpreses del 2012. Així, en general. No s’ho esperava ningú: de fet, és dels pocs àlbums –amb permís de The Seer– que creà al seu voltant consens entre…

  • Fish Memory

    11:25

    FISH MEMORY, “Fish Memory EP” (2014)

    Com es resumeixen i conclouen deu anys com a banda i una molt més llarga temporada com a amics? Se’ns dubte aquest darrer i pòstum EP de Fish Memory, com a mínim, té una feina i funció arriscada: recapitular la feina feta durant tots aquest anys de projecte i intentar deixar un llegat. Crec que…

  • Bleed The Man

    12:51

    Bleed The Man, “Ashes from The Past” (Coroner Records, 2013)

    Encara que crítica i públic hagin decidit que el metal en totes les seves variants i subcategories és un estil que, com diria Jordi Pujol, “ara no toca”, l’escena metalera segueix viva a ca nostra gràcies a grups com Bleed The Man, una banda de metal modern (amb ecos dels primers Linkin’ Park) que amb…

  • Distorted Pony

    16:29

    Deputes #37

    Si l’art és tan guai, com pot ser que tenguem ressaca després de quatre vins i dues canyes fent voltes entre Pococomún i la Ferran Cano? Resposta: l’art és una puta merda, els galeristes compren vi barat i nosaltres som dèbils, velles i còncaves.  +++ Distorted Pony, Punishment room (Bomp! Records, 1992) El preu del…