Vomitar a gust

Vomitar a gust

Malgrat piquessin els mosquits. Malgrat la música no fes quasi mai justícia al magnífic gust, ans peculiar, del capatàs. Malgrat dedins mig t’eixordés; malgrat defora ni es sentia. Malgrat ser tan vora de la mar no fos de veres i tot semblés ser més proper a les clavegueres, per la ferum del llac postís d’allà…

Continue Reading...
Adriana Opinió

La obsolescencia del arte

¡Hay que reflexionar más, señoras y señores, yo misma y sobre todo yo –esta es una guerra personal– tengo que reflexionar más! Esa vacilante facilidad con la que los juegos dadaístas, por poner un ejemplo de tantos, nos han hecho creer que lo que hacemos es arte, ha acabado por estropear la eficiencia y finalidad…

Continue Reading...
L'WC 3

L’WC: Descens a l’eròtica dels de dalt

Hi ha persones que no ens podem suportar les unes a les altres. Perquè tenim idees polítiques diferents, perquè ens agrada anar a bars diferents amb música diferent, perquè ens exciten genitals diferents o, simplement, per aquella cosa que no sabem què és però ens resulta repulsiva d’un individu concret. Doncs bé; per mi, M….

Continue Reading...
Home Taping is Killing Music

Road to nowhere

Aquesta setmana debatíem per la redacció –virtual– de 40PUTES sobre els pressupostos exagerats d’alguns verkamis, que s’han convertit en una d’aquelles idees d’entrada bastant interessants però que, al final, ha acabat vessant i derivant en una orgia de projectes, tots ells igualment legítims, però que, en conjunt, fan més la impressió que fins i tot els…

Continue Reading...
Mate a su jefe

Violencia, subversión original

Si bien terminaba mi última columna especificando que no era un alegato en pro de la violencia, unas semanas después quiero aprovechar la oportunidad para apostar por ella. Y es que creo tanto en la destrucción como en la creación como configuradores de la realidad que percibimos, liberado con esfuerzo (y con importantes lapsos de…

Continue Reading...
Banksy - Actes d'amor

Un acte d’amor

“Actes d’amor” és una de les cançons que més m’han colpit darrerament. Apareix en El poder de voler, el nou disc de Senior i El Cor Brutal i en ella Miquel Àngel Landete posa en un mateix plànol la lluita i l’amor de forma brillant, molt humana, com és ell, però també pertorbadora. Almanco per…

Continue Reading...
Detall del pòster de Llorenç Pérez per a l'exposició Los Invisibles (2012)

Això és Can Bum: La por canvia de bàndol

En els darrers anys s’ha començat a qüestionar (a la fi!) allò que la Transició espanyola havia estat un procés modèlic. Una idea molt estesa i assumida com un dogma de fe pels qui s’anomenen a si mateixos “els demòcrates”, tot i fer i desfer sense tenir en compte els ciutadans més que com excusa,…

Continue Reading...
Carles Gispert destacat

168.200 hostias

Fenómenos como el de este Sant Sebastià, con una gran cantidad de propuestas alternativas a la fiesta (ya me entendéis) oficial, siempre me hacen reflexionar acerca de suplir a los poderes en sus funciones. La absoluta ruptura que existe entre las instituciones y el pueblo, agravada por la idea de que la política sólo la ejercen…

Continue Reading...
WC 2

L’WC: Com a casa, enlloc

La pudor és insuportable fins al punt d’haver d’amagar el nas entre els pits. No veus clar si ve del teu cos resignat corrompent-se o dels comensals agombolats per la força de la sang. Perquè no coneixes aquelles cares més que les de les actuals estrelles de La Voz o dels imputats que fan servir…

Continue Reading...
Parent japonès de la programació de Sant Sebastià

Amateurs

En realitat té mèrit: és difícil fer-ho tant malament durant tant de temps i superar-se any rere any. Fins i tot he hagut de revisar la programació de la revetlla de 1991, perquè, després de l’anunci de la programació ahir per part de Cort, temia que la tinent de batle s’hagués colat i anunciat part…

Continue Reading...

Random

  • 2012-09-20 21.19.48

    16:59

    Nit de l’Art 2012, La crònica Part I

    Ni en els nostres somnis més humits podríem haver imaginat un desenllaç semblant: som molt fans de Toni Nievas, que és com una mascota no oficial de 40PUTES, així que aconseguir una foto del moment en què en Nievas abraçava José Ramón Bauzá, una altra de les nostres obsessions diàries, justifica de llarg l’atac epilèptic…

  • j56darksid

    07:39

    J56, “Dark Side of Me” (2012)

    Quan parles d’interpretació, qualsevol actor et dirà que el més complicat de l’ofici és fer comèdia. En música succeeix precisament tot el contrari: el més complicat de tot és entregar-se a la tragèdia sense sonar carrincló, feixuc, ridícul o excessivament greu. Això és perquè hi ha una fina línia que separa el drama del melodrama…

  • Klaus Kinski

    11:59

    Deputes #87

    Avui anam remogudes: II Aniversari de 40PUTES. Apocalipsi maia, bitches.  +++ Klaus Kinski, Yo necesito amor (Tusquet Editores, 1992) Deia, i molt seriosament, que si no hagués estat actor, s’hauria convertit en un psicòpata. No fa falta que m’ho jurin. Heu vist el final aquest vídeo de Youtube, on Klaus Kinski li munta el Cristo…

  • Jaume Cerebros

    11:15

    Jaume Cerebros, Pot fer el que vulgui

    Vàrem tenir una conversa amb en Jaume Triay, que torna estar d’actualitat per la seva reaparició sobre els escenaris amb el seu nou projecte Dx-Cerebros, als quals podrem veure tancant la nova edició del MallorcaNochentas el pròxim 16 de juny a la sala Es Gremi de Palma. Me demana sobre la reunió de Sexy Sadie…

  • 11:47

    Platovacío, “Destructivo Plan” (2012)

    Per Tomeu Canyelles /  Els power-trios molen, i més quan els seus membres són músics suficientment talentosos perquè no hagis d’enyorar en cap moment una segona guitarra fent virgueries o, tal vegada, l’atmosfera d’uns teclats. Pocs, però bons. Per aquesta regla de tres, si a una magnífica base rítmica com la que formen Miguel Dieguez…

  • Vacabou

    10:00

    Vacabou, Ventura i paciència

    Abans de començar l’entrevista, Joan Feliu m’explica com varen aconseguir comprar la casa on viu ara amb Pascale Saravelli i la seva primera filla: “Vivíem a prop d’aquí, a una planta baixa, però cercàvem un lloc més gran i amb vistes. A mi sempre m’ha agradat viure a llocs alts. Fa temps que vàrem veure…