Cool Daddies

Cool Daddies, “15 Years” (2014)

Amb els felanitxers Black Cats, els palmesans Cool Daddies poden presumir de ser els únics supervivents de l’època dorada, que varen ser els vuitanta, pel rock’n’roll, rockabilly i rythm’n’blues a Mallorca. Només pel revival fresc que es visqué i que ells encara encarnen. Una època d’una generació més autèntica perquè era el primer revival i…

Continue Reading...
Fish Memory

FISH MEMORY, “Fish Memory EP” (2014)

Com es resumeixen i conclouen deu anys com a banda i una molt més llarga temporada com a amics? Se’ns dubte aquest darrer i pòstum EP de Fish Memory, com a mínim, té una feina i funció arriscada: recapitular la feina feta durant tots aquest anys de projecte i intentar deixar un llegat. Crec que…

Continue Reading...
Sa Pobla sona

DDAA, “Sa Pobla sona” (2014)

Un clàssic, els CD recopilatoris de bandes locals impulsats pels ajuntaments dels respectius pobles. Una petita empenta per a bandes de les quals probablement no en tornarem a sentir parlar mai més, però que almenys deixen testimoni en aquests petits bestiaris de plàstic. Aquesta vegada és el torn del recent estrenat Sa Pobla sona, que…

Continue Reading...
Young Man Afraid

Young Man Afraid, “Young Man Afraid” (2014)

En els darrers temps, l’escena local està donant un bon grapat de bandes instrumentals, aquella anomalia, coincidint de forma inexplicable la irrupció de projectes com ORA, ManaCore/Enjoint, Téntol! o Adipem Panda, entre d’altres, que han vengut a mostrar una gran diversitat d’opcions a l’hora de fer música sense cantant, des d’òptiques més o menys previsibles,…

Continue Reading...
Pilgrims

Pilgrims, “Pilgrims” (Audiovisuals de Sarrià, 2014)

Bluegrass i country: poca broma. Són pocs els grups illencs que s’aventuren a ficar-se dins d’aquest fangar; de fet, com a antecedent i –fins ara– màxim exponent d’aquest gènere a l’Illa ens havíem de remuntar als darrers setanta, quan Joan Bibiloni i l’ex-Euterpe Pepe Milán enregistraren aquella imprescindible exquisidesa titulada Milan & Bibiloni (1977). Poc…

Continue Reading...
Colega Chungo

Colega Chungo, “S/T” (2014)

Qui pot bravejar -que no vol dir que ho faci- d’haver apadrinat -entre cometes- i expandit els tentacles -més que res perquè també és l’amfitrió de les festes Monobanda Party- del vell-nou encunyar del One Man Band a l’illa, David Clavo, clava l’ull més enllà del seu horitzó, el de ser un mil leches entre…

Continue Reading...
Edicions del Despropòsit

Miró/Arévalo, “De les criatures del bosc” (EdD, 2014)

Com bé explica Pere Perelló Nomdedéu, aquesta primera referència de la recentment nata Edicions del Despropòsit no és tant un còmic com un poema visual, encara que dir això darrer potser ens faci esperar més del que ofereix realment aquest volum. L’epíleg d’en Pere també serveix per posar en context l’obra, que parteix d’un poema…

Continue Reading...
Pujà Fasuà, On què?

Pujà Fasuà, “On què?” (2014)

Sovint he pensat que, a més del text, hauríem d’acompanyar qualsevol mena de ressenya de discos dels cops que l’hem escoltat durant un temps concret. Bé és cert que tot va molt ràpid avui en dia, que tot és antic molt prest, però també que sovint escoltam un disc un parell de cops i ens…

Continue Reading...
The Prussians

The Prussians, “Mul Mul” (2014)

Tots aquells nascuts al voltant de 1990 estan generacionalment (i irremeiablement) marcats per els bollicao, les gameboy, Bola de Drac i, musicalment parlant, m’aventur a dir que, en el cas específic de The Prussians, per tot el conjunt de grups adherits a l’etiqueta de l’anomenat indie-rock-pop electrònic britànic, encapçalat per noms com Bombay Bicycle Club,…

Continue Reading...
Herba negra

Glòria Julià Estelrich, “Herba negra” (AdiA edicions, 2014)

Què en volem fer de les paraules? Joc patètic, primitiu o preciós? Què en volem fer de la successió dels dies que s’escriuen o es deixen masturbar al costat de la mar? Glòria Julià Estelrich (Portocolom, 1983) teixeix un paisatge fet de salobre i d’asfalt alhora. És aquesta unió la que fa esclatar la tinta…

Continue Reading...

Random

  • The Monster Ones

    09:34

    The Monster Ones, Me casé con un Franky Ramone adolescente

    Los ovni amenazan desde un cielo ligeramente grisáceo nuestras miserables y frágiles vidas, llegaron del espacio exterior para llenar sus despensas y estómagos con nuestras suculentas carne y negras vísceras. Parece no haber escapatoria ni una solución cercana para la humanidad… ¿o sí? Premisas como esta son las que han inspirado a millares de habitantes…

  • Sturm und Drang

    12:50

    Deputes #65

    65. Ho hem de celebrar, no? Què tal un poc de mala bava i tripis caducats?  +++ Damià Bardera i Eudald Espluga, Mediterròniament (Núvol, 2013) Volia estalviar-me el dubtós honor de fer publicitat a aquesta mala gent, però si una cosa m’aborrona del final de la primavera és aquest bombardeig sistemàtic provocat pels anuncis d’Estrella…

  • Attori-Hanzo-Surf-Experience-Attacanos--454x448

    10:06

    Hattori Hanzo Surf Experience, “Attácanos… con todo lo que tengas” (2014)

    Per Tomeu Canyelles.  No sé fins quin punt pot ser més important l’acudit o l’humorista que te’l conta. Potser sigui una mescla dels dos factors, però tot es resumeix amb la gràcia que t’ho contin. O t’ho toquin. Amb el surf, com a gènere, em passa el mateix: m’embafen i m’avorreixen mortalment aquestes exhibicions instrumentals…

  • Omertà - Temple of distrust

    10:23

    Omertà, “Temple of Distrust” (2013)

    Tot i que no siguin excessivament coneguts dins de la nostra escena, Omertà formen part d’una nova generació de bandes (Saeth, Fura, Marasme, L’Espinale, Defeat Mind…) que, tot i les particularitats de cada una d’elles, han sabut desviar-se dels camins, diguem-ne, tradicionals que marca la música progressiva. Una nova forma de fer les coses que,…

  • ManaCore - Chapter One

    10:30

    ManaCore, “Chapter One” (2014)

    Ens trobam, sense cap mena de dubte, en un temps en què la música instrumental ha agafat bastanta força, sobretot en aquests darrers deu anys, i això en certa manera feia falta, ja que havia estat una manera de fer oblidada. No ens enganem, als anys vuitanta o noranta ningú no feia el mes mínim…

  • 13_DEOS

    11:30

    Velvetine, La curiositat no s’ensenya

    L’any 2006 es varen estrenar amb una festa a Porto Cristo. Alberto Estela i Antonio Gondar s’havien conegut poc abans a una rave. “Un amigo me invitó a pinchar y me llevé la maleta”, explica Gondar. “Enseguida se acercó Alberto y conectamos”. A Jose Mejías (Octobot) ja el coneixien tots dos; Gondar des de la…