Nil Marques

Nil Marquès, Sang i tinta

Costa quedar amb ell. Entre la seva agenda, els deures que se’n du a casa cada vespre i que, quan treballa, viu al 100% concentrat en el que fa, intentar fer una cervesa amb Nil Marquès resulta gairebé impossible. Duim un any parlant-ne quan a la fi ho aconseguim. Quedam al bar just al final…

Continue Reading...
Ata Lasalle

Ata Lassalle/Autsaider Cómics, Dame tu leche

Quedar con este personaje (porque lo es, y mucho) en una terraza delante de unas cervezas y algo para picar te hace recordar a todos esos pintxos y cañas que has engullido y disfrutado en aquellas entrañables y memorables tabernas que inundan el caso antiguo de Bilbao. Te vienen a la cabeza todos esos buenos…

Continue Reading...
Agustín Fernández Mallo

Agustín Fernández Mallo, Me & my bunker

És fàcil odiar-lo, com és fàcil odiar tota persona exitosa en el seu camp i amb una gran influència. I parl d’influència de bon de veres: Agustín Fernández Mallo va canviar la literatura en castellà per sempre més, la va desfigurar per complet, incinerant muntanyes de naftalina, i mai no tornarà a ser la mateixa….

Continue Reading...
La Abeja

La Abeja Maya. Nocilla, puros y anillos vibradores

Text: Tomeu Canyelles / La majoria d’imatges són de Laura Karton’s. Diuen que, des de finals dels anys noranta, se senten renous a la tomba de Waldemar Bonsels: com si el creador de l’entranyable Abeja Maya es remogués violentament dins del seu taüt, sense aturar. Diferents experts encapçalats pel mític professor Tristanbaker creuen haver trobat…

Continue Reading...
Pere Banek

Banek, Art quirúrgic i pandèmia pigmentada

La primera vegada que em vaig assabentar de l’existència de Banek (Portocolom, 1988) va ser entreveient la seva signatura estampada per devers el carrer Blanquerna i accessos adjacents a Palma. Des d’un primer moment, amb els anys i l’ull entrenat, hom sap si l’escriptor de grafit té estil, i immediatament Banek en fou el cas….

Continue Reading...
Marasme 05

Marasme, Llum

Imatges: Pato Conde, Jorge Vidal i Mònica Mir.  Els vaig veure per primer cop fa anys, després d’haver escoltat Mirroir. La meva fascinació pel seu so va ser immediata, prou com per proposar-los, aquell mateix vespre, l’edició d’un single amb Bubota Discos, el minisegell que en aquells moments portàvem Xisco Vargas i jo, i del…

Continue Reading...
GMarch_amb_pag_comic_frances

Guillem March, Crònica d’una deadline (Part II)

Segona part de l’entrevista a Guillem March.  T’anava a demanar com t’anava amb aquesta sèrie nova que feies per a DC, Trinity of Sin, però a la pàgina que estàs fent veig en Batman… Has tornat a canviar de sèrie? No, és que de Trinity of Sin només vaig fer un parell de portades, cap…

Continue Reading...
Guillem March

Guillem March, Crònica d’una deadline (Part I)

Guillem March gairebé es sorprèn quan l’avís que vaig cap al seu estudi, i això que fa mesos que anam parlant d’aquesta entrevista. Ens trobam al davant de l’edifici del Parc Bit on fa feina i, mentre pujam amb l’ascensor, m’explica que tant ell com el seu company d’estudi, Paco Díaz, estan molt a prop…

Continue Reading...
The Monster Ones

The Monster Ones, Me casé con un Franky Ramone adolescente

Los ovni amenazan desde un cielo ligeramente grisáceo nuestras miserables y frágiles vidas, llegaron del espacio exterior para llenar sus despensas y estómagos con nuestras suculentas carne y negras vísceras. Parece no haber escapatoria ni una solución cercana para la humanidad… ¿o sí? Premisas como esta son las que han inspirado a millares de habitantes…

Continue Reading...
BOC

BOC, Fauna de garriga

L’èxit de BOC és innegable: guanyen alguns dels concursos més prestigiosos de folk a nivell estatal, toquen als festivals de més renom –com per exemple el d’Ortigueira– i per si això fos poc, obren un Verkami per finançar el seu segon disc Les mil i una… (2013) i obtenen liquiditat suficient per crear una obra excelsa…

Continue Reading...

Random

  • Seberg sixties

    12:15

    Jean Seberg, Àngel sense ales

    Fa ja quasi mig segle que el món sencer va descobrir Jean Seberg: una jove actriu americana i fràgil amb el tall de cabell “a lo garçonne”, que passejava per París amb Jean Paul Belmondo a la pel·lícula À Bout de Souffle (1960) del polèmic Jean Luc Godard. Va ser la principal protagonista del moviment…

  • Jaume Cerebros

    11:15

    Jaume Cerebros, Pot fer el que vulgui

    Vàrem tenir una conversa amb en Jaume Triay, que torna estar d’actualitat per la seva reaparició sobre els escenaris amb el seu nou projecte Dx-Cerebros, als quals podrem veure tancant la nova edició del MallorcaNochentas el pròxim 16 de juny a la sala Es Gremi de Palma. Me demana sobre la reunió de Sexy Sadie…

  • guillermo_rubi_wasted

    19:00

    Guillermo Rubí, Amarás la música por encima de todas las cosas

    Els seus rostres se’ns presenten com a interrupcions de la tele en pla Poltergeist. És una lectura superficial de l’obra de Guillermo Rubí que ens convida a reflexionar per veure que darrere hi ha molt més: tot un joc de significacions amb la música i el cinema que li agrada amb els quals reivindica la…

  • Psalm

    13:38

    Deputes #77

    Quan s’acaba això? +++ Martin Booth, Su satánica majestad, Aleister Crowley (Melusina, 2008) Una altra biografia d’Aleister Crowley? Idò sí: una més al carro. Aquest volum de sis-centes i pico pàgines és la traducció castellana de A Magick Life, obra del ja desaparegut Martin Booth. No és la primera biografia que he llegit del principal…

  • Herba negra

    09:31

    Glòria Julià Estelrich, “Herba negra” (AdiA edicions, 2014)

    Què en volem fer de les paraules? Joc patètic, primitiu o preciós? Què en volem fer de la successió dels dies que s’escriuen o es deixen masturbar al costat de la mar? Glòria Julià Estelrich (Portocolom, 1983) teixeix un paisatge fet de salobre i d’asfalt alhora. És aquesta unió la que fa esclatar la tinta…

  • Bleed The Man

    12:51

    Bleed The Man, “Ashes from The Past” (Coroner Records, 2013)

    Encara que crítica i públic hagin decidit que el metal en totes les seves variants i subcategories és un estil que, com diria Jordi Pujol, “ara no toca”, l’escena metalera segueix viva a ca nostra gràcies a grups com Bleed The Man, una banda de metal modern (amb ecos dels primers Linkin’ Park) que amb…