Still del vídeo Alter Christiania inclòs dins el projecte Kommune (2013) d´Andrés Senra

El preu de la desobediència

Després de la meva anterior i primera columna, vaig rebre diverses crítiques, enfocades al plantejament, al contingut i a l’estructura del text. Crítiques constructives que jo mateixa vaig sol·licitar a amics i coneguts, els quals pens que tenen un criteri prou sòlid com per prendre nota dels seus comentaris, amb els quals, en la majoria…

Continue Reading...
Presentació del Palma Brunch. Una imatge diu més que mil paraules.

La Cultura ens farà lliures

Tot i remetre a la consigna que de manera sardònica introduïa els camps d’extermini de Hitler, en aquest cas m’agradaria convidar a la lectura de la columna de Rosa Olivares que, sota el títol “Hambre”, recicla de manera prou encertada l’eslògan. Planteja en el text la importància de la cultura, del coneixement i de la…

Continue Reading...
Equipo Aaahhh!!!

Nit de l’Art: freixura (OFF)

Ja hi tornam a ser, eh? Enguany, però, vos heu passat una mica amb les propostes no oficials, n’hi ha més que no dins el programa. Sol·licitam des d’aquí que l’Institut d’Estudis Baleàrics ens faci arribar un parell de mils d’euros per també poder fer un mapa amb totes les exposicions, unes fotos, l’agraïment… ja…

Continue Reading...
Intersecció Art

Nit de l’Art: pitreres (galeries privades)

Fent una primera ullada a la programació de les galeries privades no trobam cap proposta que, a nivell de contingut, ens cridi especialment l’atenció. Sincerament, nines, un poc de risc no ens vendria gens malament. Com que haurem anat a Galeria a Casa, començarem la ruta per Intersecció Art, on hi trobarem la mostra Mientras…

Continue Reading...
skate 06

Pato Conde, Tóner y sales de plata

És una de les darreres incorporacions d’aquest bordell. Ens agraden les seves fotografies, els seus textos i que encara conservi l’esperit d’un adolescent de cul inquiet. Les idees flueixen, mentre li brillen els ulls, un projecte darrere un altre, activitat, moviment. És hiperactiu, confessa. És generós en gestos i paraules. Ens veim al seu barri,…

Continue Reading...
Warhol and I

Gerard Armengol, El futur sempre va ser millor

El títol d’aquesta entrevista és la frase amb què molt elegantment en Gerard posa punt final a aquesta conversa. Perquè és una conversa. Desordenada i caòtica, entre dos amics. En Gerard és així. Xerrador i irreverent. És un poeta. Duu l’obra d’art a l’extrem, al de cada dia, a qualsevol moment. Se l’ha de llegir…

Continue Reading...
Soma

Soma, Color i missatge al barri-museu

D’art urbà vos n’hem xerrat abastament durant el nostre primer any. Hem estat testimonis d’un ressorgiment de parets pintades, de gent i col·lectius d’artistes que han triat el carrer com a suport per a les seves creacions. Soma, és un d’ells. Des de València al barri de Sa Gerreria o de Ca n’Amunt, dóna color…

Continue Reading...
Portada Black Cats

Black Cats, “Turn On The Radio” (2012)

El trio de Felanitx ho tornen a fer. Dos anys després de la publicació del seu primer disc Introducing The Fabulous… Black Cats (2010), estrenen any amb una segona entrega brillant, fins i tot més canalla i efectiva que la primera. I és que ja fa un bon grapat d’anys que Jo Pro, Oskar i…

Continue Reading...
Llorar - Destacat

Álvaro Llorar, Sang, suor i llàgrima

El vaig a cercar a l’estudi den Nil a les 2 del migdia; des de les 11 està fent una esquena sencera. Sóc al carrer, surt ell i darrere, una al·lota que després de parlar del temps i d’estar d’acord en que tots tres tenim ganes de flassada i abrigot, deduesc que és la clienta….

Continue Reading...
nadadora

Nit de l’Art 2012, Itinerari Off

Súper a favor de que hi hagi un circuit extra oficial el vespre de la Nit de l’Art, que hi hagi espais que es facin ressò del que està passant en l’escena artística local i que determinats punts de la ciutat s’obrin a noves expressions; ara bé, pensam que no tot val i que això…

Continue Reading...

Random

  • Fast Food Society - ...After The Worst

    11:30

    Fast Food Society, “…After The Worst” (2013)

    He de reconèixer que sóc molt fan de qui, amb independència del temps que transcorri, el context social, les modes i l’escena local, segueix fent el que li surt dels ous. També he de reconèixer que sent pena per grups que tenen la mala sort de treure un disc enorme d’un estil que va tenir…

  • WC #1

    11:31

    L’WC: Well, come

    Dues de la matinada. Entro al bar a tota hòstia perquè no aguantaré cap més besada sense impacte a la galta, ni un altre uep! alçant la barbeta i les celles de cortesia. Passo la primera porta: intacta. M’emmirallo la desesperació de reüll. Encaro la darrera barrera… però està ocupat. Amb la mà a l’entrecuix…

  • suicide7

    11:00

    Los diez mejores discos para suicidarse

    Un article de Marina P. de Cabo i Tomeu Canyelles.  Los suicidios mudos forman parte del pasado. Sea cual sea la metodología elegida para poner fin abruptamente a tu estancia en este mundo, en 40PUTES te sugerimos una serie de acompañamientos musicales que hará de tu tránsito una aventura inolvidable, aunque tras él ya no…

  • Maldonado

    11:35

    Maldonado, “No, no… ahora en serio” (Lentejamusic, 2013)

    Enregistrat al seu propi estudi, Lentejamusic (el mateix on graven Hatori Hanzo, entre d’altres), el cantant, productor i guitarrista Álex Maldonado i la seva banda (Víctor Martínez al baix, Rubén García a la bateria i Emili Gené als teclats) ens presenten el seu el segon disc. Quatre anys més tard del seu debut discogràfic, s’aprecia…

  • manfel

    10:25

    Manfel, “Manfel” (2012)

    És dilluns. Són les 17 hores i 46 minuts i estic escoltant The Dismemberment Plan per primer cop en… quant? Com a mínim 7 anys, potser més. He decidit tornar a escoltar-los després d’uns dies sentint el primer treball de Manfel, que no és que sigui una còpia dels de Washington, però sí beu clarament…

  • Corc

    11:31

    Corc, “Taxidermy E.P.” (2012)

    S’inicia amb un d’aquests títols tan recurrents -”Tombstone 1881”- en el seu imaginari, tan d’Arizona (i dylanià alhora). Com un Chris Hooson però allunyant-se de la tristesa perenne de Dakota Suite gràcies a uns alentidors vents i uns teclats que els acosta també a Mogwai. Les seves textures de post-rock, sense tampoc ser-ho, en òrbita…