Soul Explosion

Soul Explosion Beats, “Sonido isleño” (2014)

A la pel·li de John Milius Big Wednesday, una colla d’amics viatja contínuament a través dels hemisferis amb una sola intenció, la de viure un estiu etern arreu del món encalçant el solstici. Pel que sembla, B-Wolf i DJ Juanfran et al. també s’han pres seriosament la tasca d’establir-se en la canícula de manera perpètua,…

Continuar llegint...
Casa Rubio Redux

Casa Rubio

Què: Bar de tapes, berenars i restoran. On: Carrer d’Isaac Pera, Cala Rajada. Per ubicar-nos, estam parlant de 3ª línia de platja, on a partir d’aquí fins a Cala Agulla travesses una twilight zone de guiris esmaperduts cercant les aturades dels busos i enfilant una romeria estil walking dead, carn socarrada sota un sol criminal…

Continuar llegint...
Pere Banek

Banek, Art quirúrgic i pandèmia pigmentada

La primera vegada que em vaig assabentar de l’existència de Banek (Portocolom, 1988) va ser entreveient la seva signatura estampada per devers el carrer Blanquerna i accessos adjacents a Palma. Des d’un primer moment, amb els anys i l’ull entrenat, hom sap si l’escriptor de grafit té estil, i immediatament Banek en fou el cas….

Continuar llegint...
Pere Joan

Pere Joan condensa el segle XX a “100 pictogramas para un siglo”

“No és exactament un còmic, no és un llibre de literatura, no és un llibre d’assaig, no és un llibre de disseny, però té aquests elements”. Amb aquestes paraules l’il·lustrador i historietista Pere Joan defineix 100 pictogramas para un siglo (XX), el seu darrer treball publicat per Ponent dins la col·lecció Papers Grisos, i que…

Continuar llegint...
The Excitements

El Teatre de Lloseta ho veu molt negre

A 40P anam amb cura a l’hora de patir qualsevol casta d’ETS, però mai no havíem desitjat tant d’experimentar un trastorn de la percepció cromàtica com és el daltonisme. Però no un d’ordinari, sinó el que es viurà el divendres 23 de maig al Teatre de Lloseta sota el nom de Daltonic Black Day. Aquesta…

Continuar llegint...
Blackash - EP

Blackash, “Songs For A Midnight Walk” (2014)

Blackash en la llengua de Nas i Rakim vol dir “freixe negre”, que és un arbre de fusta noble que serveix per fer-ne estris domèstics. Doncs aquí ens trobam el procés a la inversa: d’aparells casolans el músic construeix Blackash, el nom artístic del beatmaker Miquel Àngel Bujosa (Palma, 1981). Aguerrit com a músic de…

Continuar llegint...
Felipeparavelum

“Fe, libertad, persistencia”, nou disc de Felipeparavelum

Felipeparavelum ve a confirmar el que intuíem, que la gent del rap illenc és la biga mestra de la working class de la música del nostre redol. Millor dit, “estakhanovistes” seria la paraula que definiria a currants del micro com Kromo Gucci o Valtonyc (amb qui Felipe ha col·laborat), feiners de l’estudi que amb la…

Continuar llegint...
Inconsmart

Max i Pere Joan participen en Iconssmart, la missatgeria arty

Sabem que vos passau tot el sant dia penjats al mòbil, inclinats davant de les pantalles, fent-vos selfies que farien empegueir al rei porc i xatejant a una dotzena d’infragrups que fan dignes Forocoches; però, no estau avorridots de prémer sempre les mateixes i impersonals icones sobre el mirall negre? Per endolcir-nos la vista i…

Continuar llegint...
Ruben's

Ruben’s Pub

Què: Pub (una paraula en desús, més que un estil de vida, una manera d’entendre el Cosmos) + saloon. On: carrer General Riera, quasi creuant amb Ausiàs March, Palma. Fauna: un poti-poti de gent rebotada del Jarana, és a dir, hipsterisme o pseudoderivats; rockabillies (reviscolaren el bar), germans del Con Sud, veterans de guerra que…

Continuar llegint...
Maldonado

Maldonado, “No, no… ahora en serio” (Lentejamusic, 2013)

Enregistrat al seu propi estudi, Lentejamusic (el mateix on graven Hatori Hanzo, entre d’altres), el cantant, productor i guitarrista Álex Maldonado i la seva banda (Víctor Martínez al baix, Rubén García a la bateria i Emili Gené als teclats) ens presenten el seu el segon disc. Quatre anys més tard del seu debut discogràfic, s’aprecia…

Continuar llegint...

Random

  • RolePlay

    10:30

    Albert Pinya, No acepten imitaciones

    Sacar a Albert Pinya en cualquier conversación es sinónimo de éxito. Creo que no conozco a nadie que no tenga una opinión contundente sobre el artista y que esté dispuesto a defenderla al más puro estilo Sálvame. Te puede gustar o no, lo que es indiscutible es que Pinya es uno de los artistas más…

  • Soma

    16:45

    Esperit i fusta a Milléssimée

    Ahir capvespre es va presentar la col·lecció de caixes de vi comissariades per Magda Albis i Pilar Rubí de 40PUTES per a la tenda Milléssimée. Són un total de set caixes, una per artista, de Gerard Armengol, Enriqueta Llorca, Soma, Albis i Rubí, Patricia Fort i els integrants de Su Rua Grip Face i Alona…

  • Se'ns acudeixen moltes coses que ficar allà a dins... (Foto: Pako Jeremy)

    15:33

    Ressacota puta! #5

    Aquest cap de setmana ens hem portat relativament bé -la majoria de nosaltres-, així que la nostra ressacota és bastant softcore. Només ens falten fotos de la posta de sol al Molinar i podríem canviar el nom de la plana…  L’únic que ho podria haver salvat és posar algunes de les fotos de l’actriu porno…

  • Portada Main Line 10

    08:51

    Main Line 10, “Stick ‘Em Up” (Tresert Music, 2012)

    No ens enganem: el seu debut “Loud & Clear” (Bells On Records, 2011) era un disc amb bones intencions però, en conjunt, inconsistent. Tot i trobar-hi cançons molt aconseguides –“True Fiends”, “Gabi’s Van” o “Time for Changes”– pecava de tenir poca xispa, tal vegada per un so pla que no acabava de fer justícia a…

  • Pere Banek

    09:30

    Banek, Art quirúrgic i pandèmia pigmentada

    La primera vegada que em vaig assabentar de l’existència de Banek (Portocolom, 1988) va ser entreveient la seva signatura estampada per devers el carrer Blanquerna i accessos adjacents a Palma. Des d’un primer moment, amb els anys i l’ull entrenat, hom sap si l’escriptor de grafit té estil, i immediatament Banek en fou el cas….

  • Lost Fills - Portada

    13:04

    Lost Fills, “Mort i merda parts I, II i III” (2013)

    La primera vegada que vaig conèixer el projecte de Joan Cabot i Pep Toni Ferrer, no li vaig donar gaire importància: primera errada. No pareixia molt més que una boutade entre dos amics, sense més pretensions que passar un parell d’horabaixes fent renou al local d’assaig enrevoltats de cerveses i cendrers. Potser fos així al primer moment…