Roig!

Roig! volen amb “Dhraa”

Les ruïnes del 3.000, resava la cartelleria de Dhraa, el resort de l’oci nocturn que durant dues dècades, des del juliol de 1986, va ser per a molts mallorquins el paradís hedonista de nits abduïts entre torres, piràmide, làsers, piscina, faquirs i focs artificials, i que des de fa anys està perdut enmig del no-res…

Continuar llegint...
prenatal

PreNatal estan “Contentos con poco”

I és que els basta poc: actitud punk i lletres corrosives i satíriques, amb títols com “Pronuncias en inglés como las uñas de mis pies”, en què s’acosten a un Gabi Rodas, o “Noches de blanco satán”, amb una força metalera que no enveja Lorenzo Santamaría i és la més llarga del lot, d’un minut…

Continuar llegint...
Arri Tatano

Arri Tatano en zel tot i l'”Amor sanat”

Coincidint amb la Setmana Gran d’Arri Tatano, en què Jorra Santiago (guitarra i veu), Llorenç Balaguer (baix i coros) i Joan Cabot (bateria i gemecs) treuran a colcar per primer pic el seu semental en zel -aquest dissabte al Salvatge 2105 a Maraca Club-, el trio també allibera les seves primeres sis cançons d’Amor sanat,…

Continuar llegint...
Iron Merda

Iron Merda, “Iron Merda” (2014)

Power trio punk dbeat bèstia. Trio de bèsties. Unes bèsties que tenen el cul pelat: n’Óscar Daniel Martí, baixista amb Bad Taste o Mallörkaos, i ara a Crash i canta a Wasted, continua marcant uns dibuixos de baix musculsosos i tensa i destensa el niló com si les cordes haguessin de capolar-se i sortir disparades;…

Continuar llegint...
Foto: Biel Ferragut

Los Bélmez diligencien “Centinela de Occidente”

Menys d’un any d’ençà d’Españoladas i Los Bélmez no s’arnen: treuen Centinela de Occidente, el seu segon treball. Són 7 cançons que insisteixen en un tuf espanyol profund, amb títols com “Nuevas Generaciones” o “Funeral de estado” i riffs que recorden tant Burning com Los Enemigos. Gravat aquest estiu en els estudis Special Forces Rock and Roll de…

Continuar llegint...
Jay Kaye

Mor Jay Kaye, la institució del blues

Amb la mort de Jay Kaye, definitivament s’apaga l’època daurada del blues a Mallorca i alguna ànima més, una vegada passat el que ja va representar la clausura del Bluesville, el temple del gènere en directe per a tres generacions de músics i públic. Han estat anys de lluita per un càncer per a una de…

Continuar llegint...
Bossanova infinita

Da Souza de “Bossanova infinita”

Un regal, compartit amb Regalim, és Bossanova infinita, el 12″ que aquest pròxim 19 de febrer publica Famèlic, el segell amb el qual Da Souza debutà el 2013 amb l’EP en forma de casset Pau mundial. Són quatre cançons que donen continuïtat al pop vivaretxo del seu LP Flors i violència, de finals de 2013, i…

Continuar llegint...
Henteligens

Henteligens, 20 anys i nou disc

L’Inside Me (Malafama Records, 1995) enguany compleix 20 anys! I per celebrar-ho en Jaume Riutort Bea torna a reactivar els seus intermitents Henteligens, embrió en els primers 90 del que va ser després la revolució local de la generació indie; el grup que va crear el 1993, que debutà amb la cançó “The Planets” per a un…

Continuar llegint...
Jorra

Jorra, “Música sèria” (2015)

Just escoltar l’iconoclasta “He caigut begut” -l’ABBA mort a Betlem travessat pel vidre quan s’empotrà a una vidriera- ja vaig acabar de caure als seus peus definitivament. Tot i que ell digui que la seva màxima inspiració sigui el sideral “Ausiàs The Killer”, hi ha moltíssims arguments més en la seva autoria: en Jorra vendria…

Continuar llegint...
Hombrespájaro

La “Teórica Práctica” d’Hombrespájaro

La Teórica Práctica d’Hombrespájaro sempre ha estat fàcil: circular a un ritme seu, sense que res ni ningú els alteri, pel pop de tota la vida amb què sempre se n’han anat a dormir i amb el qual s’aixequen; un examen que tenen superat de quan en Manolo Martínez (cantant, guitarrista i compositor) i en Borja Andreu (baixista)…

Continuar llegint...

Random

  • Ancient Realm - Walden

    08:28

    Ancient Realm, “Walden” (2014)

    Sabeu la cançó aquella que diu “…és que estic de puta mare d’ençà que és en s’estiu”? Idò no podeu imaginar el que he arribat a odiar aquests dies el tio que va tenir la idea d’escriure-la. I és que un servidor està tenint un estiu de puta pena. Així com sona. De moment, fent…

  • Autor en tiempo de crisis

    14:00

    Toni Nievas, “Autor en tiempos de crisis” (2012)

    Potser fos la nit de més calor de l’any, de la vida. Vaig sortir a fer unes canyes per reviscolar tot passejant el flamant i flamíger llibre de Toni Nievas a la mà. Em vaig topar llavors amb diversos coneguts, i em vaig dedicar a observar la seva reacció mentre fullejaven els dibuixos. No n’hi…

  • Tèntol!

    09:00

    Téntol!, “Pues vaya día se está quedando” (Sa Possessió Records, 2014)

    Bajo el amparo de la palabra que tantas veces utilizamos siendo críos jugando en la calle o en el patio de la escuela, con la cual adquiríamos una fugaz inmunidad que nos convertía en todopoderosos afortunados tan solo por unos escasos segundos, hallamos el proyecto musical compuesto por David Delgado, Toni Brasil y Pato Conde….

  • Miquel Serra - Roses místiques

    13:05

    Miquel Serra, “Roses místiques” (Foehn, 2013)

    Em vaig resistir a escoltar el disc abans no estigués més o manco acabat. Roses místiques era un trencaclosques fins gairebé el darrer moment: una intuïció en el capet de Miquel Serra que havia anat prenent forma al llarg de mesos i mesos de treball a Favela amb el seu grup i amb Pep Toni…

  • Olives per somiar

    11:00

    Cecília Giménez/La Fada Despistada, “Olives per somiar” (Blau, 2014)

    Per Joan Andreu Juan i Maria Juan.  Atenció hipsters. Aquesta crítica revisa un disc infantil i, fins i tot, conté declaracions de na Maria Juan, una nina de 2 anys i 10 mesos. És un advertiment previ perquè vull evitar-vos disgusts d’aquí a dos paràgrafs. Ara bé… si sou prou valents, endavant. Em demanen les…

  • La Puta Opepé - Regreso al futuro

    09:33

    La Puta Opepé, “Regreso al Futuro” (BOA, 2013)

    Regreso al Futuro és el millor disc de La Puta OPP fins a la data. Punt. A partir d’aquí, un cop que ja sabeu la conclusió d’aquesta crítica, que continuï llegint qui tengui interès en esbrinar quins són els perquès i l’asserció que sorgeix de la seva suma: Perquè sentir en Tony Seco a la…