Banek, Art quirúrgic i pandèmia pigmentada

SHARE:

Pere Banek
La primera vegada que em vaig assabentar de l’existència de Banek (Portocolom, 1988) va ser entreveient la seva signatura estampada per devers el carrer Blanquerna i accessos adjacents a Palma. Des d’un primer moment, amb els anys i l’ull entrenat, hom sap si l’escriptor de grafit té estil, i immediatament Banek en fou el cas. Cinc lletres que expressaven en la seva cal·ligrafia i traç una perícia i sofisticació que li mancaven a la resta de tags que l’envoltaven.

Llavors, a principis del 2010, arran de l’expo conjunta Infoctada del col·lectiu Reset (Banek, Biel Calderón, Sath, Yezek), vaig flipar amb els seus elaboradíssims dibuixos a tinta i esquetxos detallats fins a l’extenuació que emplenaven les parets de La Misericòrdia.

Després, amb el temps, veia peces seves ací i allà prop del centre urbà, sota un pont o a fotos penjades a internet. L’any passat, Banek participà en la proposta de la comunitat internacional Widewalls, on una sèrie d’artistes (Loomit entre ells) redecoraven per darrera vegada un vell edifici de Portals abans del seu imminent ensorrament. Art destinat a ser efímer.

I, en poc més d’un any, l’estil de Banek no és que hagi evolucionat, ha tengut temps de créixer -i no ho dic pel fet de passar de les dues dimensions al 3D del model pastel- sinó per transcendir la seva pròpia espècie en un pervers darwinisme que torna i retorna a mudar de pell.

Tot i que actualment el seu estil orgànic sembli malaltís de bones a primeres, fins i tot shock art (no és intencionat, com ens comenta més a baix), Banek llença la xarxa pelàgica i arreplega tot tipus d’exosquelets d’éssers imaginaris, crustacis que s’arrosseguen sota els oceans de les llunes jovianes barrejats amb màquines, ciberorganismes que es nodreixen i parasiten la imaginació inesgotable de l’artista. Quan toca l’art figuratiu, té una tendència a la dissolució del protagonista o, millor dit, a la seva metamorfosi, la que comporta el seu deteriorament.  

++++

Pere BanekQuè m’evoca l’obra de Banek:

Autors:

-Bill Plympton (animació): els interiors sanguinolents de personatges que capgiraven les seves entranyes de dins cap a fora, i també les promos que feia l’MTV als anys 90, tan propenses a esbutzar el seu logo en pla gore.

-H.R. Giger (disseny): malsons prostètics convertits en paisatges surrealistes, criatures biomecanoides, bèsties sintètiques o artificis vivents, decorats foscos i barrocs. Més enllà del transhumanisme, són visions d’un posthumanisme que s’acosta cada cop més i més.

-H.P. Lovecraft (literatura fantàstica): infraéssers preternaturals, caos reptants, fills bords de Cthulhu. Esperpents que emergeixen d’una mala digestió, potser d’una al·lucinació per consum de politoxines. Diverses figures zoomòrfiques i pisciformes sorgides de clavegueres en flames. Invocació de déus ancestrals que retornen a la terra.

-D. Cronenberg (cinema): la Nova Carn, s’esvaeix la frontera entre el que és biològic del maquinal, ortopèdia, fetitxisme, la fredor i recargolament dels estranys estris de cirurgià dels bessons d’Inseparables, la bellesa oculta de les vísceres a la vista de tots.

Conceptes:

-Mòrbid: el seu breu còmic Amórbido em recorda unes historietes de teratofília (relacions sexuals amb monstres) de Rich Corben, cucs gegants adorats per tribus de femelles humanes, imatges carregades de clara simbologia.

-Deformitat: un tractat de teratologia, disseccions d’experiments il·legals, un mostrari de malformacions i decaïment, com assistir a una sòrdida orgia de la pel·li Society. Semblen estudis d’anatomia fets per un mad doctor, parafílies del trabucat Mengele o del Dr. Moreau instal·lats als soterranis secrets de Fukushima.

-Genitàlia: òrgans sexuals de vegades camuflats com a portes a arbres o parets, i d’altres de molt evidents. Els primers esbossos dels xenomorfes de Giger també incorporaven sexe explícit dels aliens amb humans.

-Papiloma: tumor benigne, reflexos de residus industrials. Allò grotesc esdevé una cosa formosa. Com resa un dels seus grafits “Tumor es una flor”.

-Secrecions: A les Illes, tenim altres representants que també incorporen líquids biliosos i viscosos a les seves peces (Yezek), a il·lustracions fanzineres (Carles G.O’D.) o les trobam a l’esperit taxonòmic (o taxonomia de l’esperit) de Lluís Juncosa.

-Manuscrit Voynich: còdex indesxifrat a dia d’avui que dedica especial atenció a la botànica. Bulbs rizomàtics modificats genèticament que no trobareu a l’herbolari del vostre barri. Tubercles transgènics que acabaran ben presentats a la safata del teu fast food.

Pere Banek

++++

Una conversa amb Banek:

40Putes: Tens una formació artística  al darrere?

Sí, vaig estudiar disseny gràfic a la Plaça del Tub a Palma, i ara fa quatre anys que estic al grau de belles arts. 

Pere Banek

Quantes peces al carrer dus fetes de moment, més o manco?

És una bona pregunta… No en tenc ni idea. Faré uns 15/20 murs més o menys acceptables a l’any, però tenc molta feina que no he mostrat, peces fetes de vespre ràpidament, murs ràpids de diumenge, alguna experimentació fallida… És molt difícil de calcular. 

Que jo sàpiga, Portocolom no ha estat un lloc de referència al món del grafit, fins ara. Al teu entorn, què et motivà a agafar el esprais o rotus per primer cop? 

Sobretot veure grafits quan anava de petit amb els meus pares a Palma o quan visitava els meus padrins que viuen a Hamburg. També als 13 o 14 anys vaig començar a patinar, i dins de l’ambient de l’skate hi havia contacte amb el món del grafit i el rap. A més, sempre he dibuixat, i el grafit va ser una bona forma perquè aquella pràctica solitària es convertís en un acte més social. De totes maneres, el principi fou més lent que el d’un nen de ciutat, moltes coses les vaig haver de descobrir per mi mateix. 

Et consideres un “font freak” (flipat per les tipos)?

No molt. M’agraden molt les tipografies però mai no n’he estat un expert. Les meves lletres tenen molta més relació amb la il·lustració, el dibuix figuratiu o directament l’abstracció expressiva o fins i tot geomètrica que amb la tipografia clàssica.

Quines tècniques utilitzes? Sempre tinta i llapis a quadern i aerosol a mural, o toques altres pals? 

Sobre paret quasi sempre esprai, i alguns cops pintura plàstica, o pinzell, amb la mateixa pintura de l’esprai diluïda o amb plàstica. A casa, he utilitzat de tot, sobretot tinta xinesa amb plomí o pinzell i darrerament bolígraf, però també he fet molt amb aquarel·les, llapis, llapis de color…, i he tocat per sobre l’acrílic i l’oli. Però el boli i l’esprai sempre han ocupat quasi tota la producció. M’agrada més experimentar amb formes i composicions que amb tècniques.  

Pere Banek

Alguns escriptors passau del graf canònic a l’orgànic (com tu, Ezek, etc) o a l’street art. És un procés natural el voler explorar nous formats (ningú signa un contracte de permanència a un sol estil) però, al contrari, també hi ha grafiters, sobretot de la vella escola, que es mantenen ferms dins una línia marcada fa més de 30 anys. Creus que és per rendibilitzar el seu nom/marca (Cope, Seen) o per manca de creativitat?

El problema és que el grafit s’autoalimenta molt, i això a vegades és com tenir fills amb una cosina. A més també és una pràctica que és al carrer i pot fer l’efecte que està estancat, però tendríem la mateixa sensació si totes les obres d’art fossin al carrer. No tothom que crea ho fa per innovar o transmetre missatges transcendentals, també pot ser un hobby, una teràpia, una forma diferent d’entendre l’ambient que ens envolta… És normal en l’art que la major part de la producció sigui feta amb estils més que consolidats perquè la innovació és el més difícil. De totes maneres, jo hi veig gaire influència exterior al grafit. En el cas d’Ezek i en el meu, es podria dir que hem begut molt del còmic dels anys 70 i de la ciència ficció, però hi ha molta influència de molts camps artístics com el disseny o l’arquitectura. A més, ara mateix hi ha unes revisions bestials dels estils clàssics, que poden parèixer més merda igual per l’ull extern, però que internament aporten molta frescor. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que dins del grafit entren molts valors a part dels purament plàstics; el grafit implica tot un llenguatge social. A més, molta gent pinta pel pur plaer de crear o per l’adrenalina d’una missió il·legal, i el resultat final potser n’és la part menys important. A mi, la veritat, m’encanta que molta gent mantengui estils clàssics, però em molesta que hi hagi tanta intolerància en alguns ambients puristes, però el temps ho col·loca tot a lloc.

Arran del que comentes, tot i que es continuen desenvolupant nous estils, els anys 80 tornen a exercir  la seva influència, amb el dirty style, un revival que consisteix a fer lletres amb estètica kitsch, tot molt bàsic, gens sofisticat, inclús lleig a propòsit. Per què es torna a això, creus? Manca d’idees, “homenatge” a l’old school…?

Crec que és una tendència natural. Cal mirar la història de l’art occidental, no és res més que un continu allunyament i tornada al classicisme grec. De fet, fins al segle XX no hi ha hagut una innovació gran en el camp de la percepció de la imatge. De totes maneres, crec que si s’analitzen en profunditat aquests estils de lletres nous, es pot veure que realment sí que impliquen una gran innovació, perquè eliminen tota la parafernàlia per tornar a l’essència, l’estructura bàsica de les lletres i els elements que les decoren, i en aquest sentit sobretot dins de l’estil “escombraries” hi veig molta experimentació. En canvi, vist ara amb més perspectiva, moltes coses dels darrers deu anys no em semblen tan originals, simplement hi ha hagut una depuració tècnica, incloent més volum, netedat i profunditat a les lletres (un pas lògic i necessari de totes formes). Tot això en el camp de les lletres, en el grafit figuratiu crec que el procés és molt irregular perquè respon molt a influències i tendències externes.

Pere Banek

D’uns anys ençà, hi ha una tendència que és nova a Palma, la del rooftop graffiti o grafit de teulada. Què et sembla, t’hi veus amb cor o no va amb tu? I els trens?

M’encanta veure que el grafit s’estén d’aquesta manera tan agressiva. Crec que està molt bé que es recordi que encara hi ha gent que no es deixa dominar per les imposicions cíviques i socials. En el meu cas he fet les meves cosetes de tant en tant (als trens no hi he arribat mai), però res important, m’agrada el tema, però ja he tingut problemes i m’implica massa risc. A més, les meves inquietuds sempre m’han portat més cap a murs on em pugui esplaiar a gust, on pugui desenvolupar una cosa més elaborada; m’agraden especialment els edificis abandonats.

Fuig alguna vegada l’adrenalina de les primeres peces fetes a corre-cuita? En tot cas, quina sensació la reemplaça amb l’experiència que et donen els anys?

Sempre s’enyora i es torna a l’adrenalina algun cop, però ja estic molt ficat al procés d’analitzar formes, d’estudiar el color i el dibuix, de mesclar les lletres amb elements il·lustratius, de transmetre pensaments i impressions…, i això em porta a altres superfícies tranquil·les. 

Firmaves com a Simbiosis també? De què anava aquella convivència conceptual entre dos ens?

Simbiosis era un experiment amb un amic, una espècie de grup. Ho vaig posar alguns cops perquè m’agradava la paraula i el concepte, però fa anys que no ho pos. De tant en tant vaig provant lletres noves per trobar formes diferents, ara fa un temps que gairebé totes les meves peces posen Gea o Geas.

A poc a poc has anat passant a l’hibridació entre màquina/organisme i en alguns moments recordes molt HR Giger. Ha estat una influència per a tu? Quins altres artistes –de dins o fora del món del grafit- t’han influenciat?

Giger m’obsessionava molt. Quan era petit els meus cosins grans em van mostrar Alien i vaig dormir malament un parell d’anys. Després, em vaig anar familiaritzant amb la seva obra, sobretot amb el que representa a nivell conceptual, però a poc a poc m’ha anat deixant d’agradar. No sabria dir quina és la meva influència exacta… Diria que la més gran és el còmic franc belga, sobretot dels anys 80, gent com Moebius, o el còmic undeground nord-americà; gent com Jim Woodring (The Frank Book) o Dave Cooper (Ripple) m’influeixen molt. M’agraden moltes coses, ara mateix estic mirant molt dibuix científic, cos humà, classificació d’animals i plantes… En grafit seguesc molta gent, com Horfe, Zoer i Velvet, San, Revok, Liquen…, per dir-ne alguns. No ho sé, diria que tot el que em rodeja em va canviant i influint, les ciutats on visc, la gent que m’envolta, els llibres que llegesc, el clima, la música…

Crec que no et torbares gaire a passar del 2D al volum (estil Seak o Daim,p.e), i en tu sembla un procés gairebé connatural. Però, per què aquesta tendència teva al barroquisme, a l’horror vacui?

L’horror vacui crec que ve de la meva tendència (o gran defecte) com a persona d’intentar tenir-ho tot controlat, en aquest cas l’espai… m’estic intentat rehabilitar. El 3D i els estils en volum en general m’impactaren molt quan vaig començar a pintar grafit i no vaig tardar a seguir aquesta línia. 

Pere Banek

Mescles el teu estil wild style amb elements ciborgànics i hidràulics que gradualment tendeixen a l’abstracció, però darrerament passats per un sedàs naïf, amb un punt fins i tot còmic. Com t’ho fas per barrejar tants d’estils diversos i que no grinyolin?

Essencialment només són diferents etapes amb tractaments i influències diferents, però totes passades pel meu filtre personal. No em sembla diferent fer una cosa o l’altra; realment poden parèixer diferents, però en el procés intern, és a dir, sobre les meves llibretes de dibuixos (que són la base de la feina i on és la major part de la meva obra) es veuria que tot està connectat i que d’un punt he arribat a l’altre. Els diferents enfocaments no grinyolen perquè en essència surten de mi, són angles d’una mateixa figura.

Una de les coses que més em fascinen del que fas és l’experimentació amb el color. Hi ha tonalitats que ja són trets característics dels teus murals. T’hi capfiques molt a l’hora de fusionar-los?

No. És la part més intuïtiva i aleatòria. És clar que analitz tot el que faig i aplic un criteri per avançar, però no m’ho mir tant com el dibuix, que és la base de tot i és el que més m’obsessiona. Realment m’agrada molt que sigui la part intuïtiva, perquè també fa que sigui el més divertit. 

Quina reacció pretens crear en l’espectador? En les darreres obres de budells, vols provocar una imatge de rebuig, d’oi o tan sols és una manifestació del teu imaginari? Jo hi veig una poesia latent enmig de tanta butza!

És la bellesa de la destrucció, la poètica de la imperfecció. Mai no m’he plantejat quina imatge vull donar a l’espectador, simplement he representat el que he vist i m’ha agradat. Els processos d’erosió, els edificis que cauen a poc a poc, la matèria orgànica en descomposició, les plantes que creixen als cruis del formigó…, tenen un aire màgic, estan en continu canvi, són bells, tenen l’aspecte de la mort, però són el germen de la vida. Són coses molt naturals que contrasten amb l’obsessió generalitzada de la immortalitat, el culte a la perfecció.

D’on provenen aquestes imatges tan pertorbadores i d’animals fantàstics?

Vénen simplement de la meva visió del món i el que m’envolta, un reflex materialitzat de les meves sensacions. També la tendència al món imaginari ve de la meva infància, sempre m’ha agradat conviure amb éssers fantàstics.

Pere Banek

Arran de veure el teu treball pens que tens una visió del futur una mica fosca, distòpica. És així?

Sí, no confii gaire en la humanitat. Crec que els sistemes socials i productius actuals estan destinats al fracàs absolut, a tots els nivells. 

A banda de la plàstica, practiques altres disciplines creatives com fotografia, música, etc.?

No, dins del món plàstic intent tocar moltes branques, però fora d’això la meva vida és molt contemplativa. Som tan caparrut que em costa no invertir tots els meus esforços allà mateix. 

Abans has mencionat la música com a influència. Multitud d’escriptors que comencen fent grafit tipogràfic provenen del hip hop? Eres o ets b-boy? Què és el que escoltes avui? 

La música sempre m’acompanya, i sí, vaig començar a pintar escoltant rap. Escolt de tot ara mateix, vaig tenir una època molt forta de metal, i els darrers anys de reggae i tots els seus afluents, sobretot dub, i el rap mai no l’he abandonat del tot. Però no m’agrada limitar-me a una cosa, intent escoltar de tot. M’agrada molt el trip hop, la música electrònica, flamenc… 

Per exemple, a alguns escriptors del nord d’Europa els agrada tenir cada detall previst abans de començar a pintar, i s’afanyen per acabar abans, mentre que per aquests redols ens ho prenim amb més calma. Improvises, tens el disseny memoritzat o vas mirant intermitentment l’esbós?

Jo sempre m’ho he pres amb calma, però també he pintat molts murs ràpids… Normalment no pint amb esbós, però dibuix molt i sempre duc a sobre el quadern, però no intent copiar un esbós igual a la paret, seria absurd. I avorrit.

Darrerament, la gent s’emporta, a base de picar pedra, obres que van des d’art rupestre a coses de Banksy, una espoliació. Penses que l’street art perd la seva màgia allotjat fora del seu hàbitat natural, a una galeria d’art..?

Depèn de cada cas. Crec que tots els moviments artístics perden la màgia molt ràpid, l’obsolescència és inevitable. En galeria hi ha coses que perden, altres que guanyen… Hi ha gent que se sap adaptar molt bé, depèn.

Pere Banek

 Record especialment l’expo d’Infoctada. A quines més has participat? Alguna a la vista?

Fa uns anys en vaig fer un parell d’individuals, i alguna més col·lectiva. L’última va ser una col·lectiva a la Nit de l’Art, Nobody likes you crec que es deia. Fa uns anys que no he tocat molt el tema, m’agrada però em veig poc centrat ara mateix com per fer alguna cosa guay a nivell expositiu. Tot vendrà. 

A banda de l’amistat que vos uneix, quins vincles estilístics hi veus amb l’obra de Yezek? Ho dic pel vostre treball a Ame Dias, per exemple.

Tenim les mateixes influències i ens agraden les mateixes tècniques. Crec que, a més de tenir punts de partida semblants, sempre ens hem influenciat molt l’un a l’altre i això m’agrada. Ens veim poc, perquè fa anys que jo no estic gaire per l’illa, però tenim molta feina conjunta pendent, i sempre que ens veim aprofitam per tenir una bona sessió de grafit o dibuix.  

Encara existeix el col·lectiu Reset? A quines crews pertanys avui dia?

Mai no ha existit del tot i, per tant, tampoc no deixarà mai d’existir del tot. Les crews són una cosa que em costa perquè no estic mai gaire quiet al mateix lloc, però a part de Reset tenc dos grups (que són més grups d’amics que altra cosa) A1f2 i Biolentos, que es van formar durant els dos anys que vaig estar vivint a Altea, Alacant. 

Què et sembla el grafit com a eina reivindicativa tipus Banksy o Soma, per aquí? Creus que la teva obra té components socials o polítics no tan evidenciats? 

Abans, la reivindicació política era un tema que m’importava molt, però ara n’estic desencisat… No estic gaire segur que l’art pugui ser mai una cosa reivindicativa del tot, perquè funciona més com a vàlvula d’escapament per a frustracions que com una eina real… Una altra cosa és que es camufli d’art una acció revolucionària. Potser el que em sembla  més reivindicatiu del grafit són els tags i el grafit “lleig” del carrer, perquè destrueix la imatge estètica de la ciutat i crea un aire d’inseguretat i brutor que deixa al descobert la vertadera ànima de la civilització. 

Pere Banek

Estàs al corrent de la nova normativa que vol imposar Cort? Què en penses?

No me n’he informat gaire, alguna cosa he sentit. Supòs que és com la que estan implantant a totes els ciutats, com Barcelona. Em pareix una puta merda; és per convertir l’espai públic en un producte comercial de cartó pedra. M’espanta més el fet que -em fa l’efecte- la majoria de gent accepta aquestes coses perquè pensen que tot serà guapo i net; no són conscients de la repressió que impliquen les lleis cíviques.

En aquestes alçades, quan qualcú no entès en la matèria posa a parir el grafit com a manifestació urbana grollera, l’intentes convèncer del contrari o te n’afluixes ja?

Estic bastant curat d’espants, pas de discutir. A vegades no sé si som jo que estic malalt o és la gent que ja no té els peus a terra. També puc entendre que hi ha gent que vol viure a una ciutat neta com un Disneyland, és normal; si fóssim a Matrix gairebé tots prendríem la pastilla blava. 

És inqüestionable que ets un artista hiperproductiu. Per altra banda, vens obra teva? I l’art del tattoo, l’has tantejat? A què et dedicaries si no pintessis?

Encara estic lluny de viure de la meva obra, m’he de moure més. He venut obra però perquè m’ha sorgit espontàniament. El tattoo l’he tocat poc, tenc una màquina i vaig fent cosa, ja anirà sortint més cosa. Si no pintés potser seria una persona decent i em dedicaria a alguna cosa realment útil (rialles)

Pere Banek

Si poguessis triar una superfície amb total llibertat, sobre quina paret o lloc de Mallorca t’agradaria pintar?

No en podria triar una… Hi ha edificis que demanen grafit a crits. M’encantaria pintar les fàbriques de ciment que hi ha a alguns polígons, seria com tornar a la infància i anar a un parc d’atraccions.

Què cal tenir per ser un bon escriptor de grafit?

Flow (rialles).

Què en penses dels escriptors de grafit locals?

D’aquí, de Mallorca, n’estic un poc decebut en general… Ho veig molt aturat i que no hi ha una escena realment, però m’agraden Yezek i Sath, i m’agradava molt l’època més activa dels Dispersos… En Pilor i en Dase són uns màquines, els PTB’s, Ovas, Nase també molen.

Vius actualment a Granada. Penses tornar a instal·lar-te l’illa?

Estic estudiant a Granada enguany, no sé quan tornaré per Mallorca, però hi vénc de visita de tant en tant… Ara mateix el futur és una cosa força incerta… 

+++

Pere BanekPoc abans de cloure la nostra conversa, Banek ens comunica que podeu descarregar-vos el seu darrer còmic, Cuerpo Vasija y la Partícula de Cosmos, amb el qual acaba de guanyar el concurs Alonso Cano de Cómic de la Universidad de Granada. Enhorabona, doncs! Igualment de recomanable és el fanzine autoeditat, Pròtesi Paràsita.

 

Així acabam la nostra xerrada amb Banek, el millor que ha passat per les nostres parets i pupil·les els darrers anys. Se m’ha quedat al pap parlar de tendències i corrents com l’artivisme, el cibergraff, l’estil infantil derivat dels otakus, l’urban avant, el graffuturisme, l’indie graff o estil graffipasta que li dic jo (m’ho acab d’inventar, això darrer). 

Amb l’aclaparadora evidència d’un talent a nivell internacional, no cal dir res més. Si voleu meravellar-vos amb més bestioles i altres engendraments que romanen a l’abisme de l’esprai de Banek, visitau el seu flickr (consell per als més sensibles: millor no mirar la galeria després d’una mariscada).

El contacte per si el voleu contractar: perebanek@gmail.com

ABOUT AUTHOR

Dani Nicolau

Redactor, entre d'altres publicacions ha col·loborat a Diari de Balears, Última Hora, Mondo Sonoro, D-Palma, Ara; traductor, fanziner irredempt, teoritzador de conjuracions diverses.