Deputes #91

SHARE:

Currar en pont és ETA.

+++

Deputes 91

Big Mike feat. Gianni LaBamba, Wat sull dä Quatsch? (2014)

Hi ha havia un temps, segons conta la llegenda, que tot era goig de viure, la vida era fàcil i s’escoltaven pels carrers rialles estrepitoses de dia i espitoses de nit. En Big Ballermike (mescla de Rainier Wolfcastle -la paròdia de Schwarzenegger als Simpsons-, un exlluitador de la WWF i qualsevol gegantot gatot del carrer del Pernil de s’Arenal) encara viu ancorat en aquella època mítica i, com a bon trobador, ens glosa les seves glorioses gestes. Moda ad-lib, faux cuir, cardats, còctels tropicals…, les imatges que surten al vídeo bé podrien ser de Cala Millor, Alcúdia o Eivissa de fa 30 anys, i aquest bàrbar invoca el retorn d’aquella dolce vita. Ara per ara, en Big Mike és un dels màxims exponents del revival de l’italo disco provinent del riu Rhin, acompanyat pel virtuosisme als sintes de Gianni LaBamba. El clip insereix (foto)grams de caspa de sèries i pel·lis com Scarface, Miami Vice, Robocop o Boogie Nights, és a dir, concentra les fantasies festeres de qualsevol adolescent d’ahir i d’avui també. Com diu el títol de la cançó Per què tan d’enrenou?Dani Nicolau


+++

Eleventh_Dream_Day_promo_2011

Eleventh Dream Day

Format a Chicago el 1981 per Rick Rizzo i Janet Beveridge Bean, Eleventh Dream Day són amb tota probabilitat un dels grups més injustament oblidats de la seva generació. Si haguessin nascut a Nova York serien segurament comparables a Sonic Youth, però a Illinois l’art-rock no s’estilava i, a sobre, ells sempre semblaven estar en el lloc equivocat fent un so equivocat. El meravellós El Moodio de 1993, per exemple, sona a mig camí entre el rock comercial de l’època i la urgència guitarrera del moment, encara que just un any després publicarien Ursa Major, probablement el seu millor disc i el millor resum possible dels tics de la banda d’on va sortir Douglas McCombs de Tortoise (John McEntire, de fet, ha estat productor d’alguns dels seus treballs). La banda continua activa encara avui: el respectable passatemps d’uns grans del rock que varen decidir que era més important la família que ser una estrella. I malgrat això facturen un gran disc cada dos anys. I el món continua girant sense fer ni puta cas a l’existència d’Eleventh Dream Day, però a nosaltres ens importa un pet. -Joan Cabot



+++

Torbellino de Hostias (Eskoria Films, 2009)

Ja era ben hora de que parlàs un poc sobre aquesta meravella del cinema fet a Balears, creada pels inadaptats socials eivissencs d’Eskoria Films, que al 2009 ens varen presentar aquest curtmetratge totalment oposat al típic gafapastisme hipster cultureta que es sol veure pel món del cinema de curta duració. Amb una sinopsi que relata: “Una comunidad sectaria amenaza las calles de Los Angeles con continuos actos delictivos. Su líder, Charles J. Murray, emplea poderes psíquicos e hipnóticos para forzar la incorporación de nuevos guerreros a sus filas. El Comisario llama al único policía capaz de adentrarse en territorio de la secta y resolver el caso sin causar bajas civiles. Todo el mundo lo conoce como “Torbellino”.”, Torbellino De Hostias et trasllada durant vint minuts a un univers d’ultraviolència en VHS, un clar tribut al cinema d’acció dels anys 80, on no falten hòsties, mà planes, clotellades, cops de puny, bledes… És mes, tot el curt va d’això; així que si vols veure acció i baralles, no necesitaràs res més. Recordau aquells videojocs arcade dels anys 90 que consistien en anar pel món tupant mala gent diversa? Doncs Torbellino de Hostias és això fet cinema. Com el mateix tràiler d’aquesta producció ho definia, aquest curt és “Una odisea de acción sin tregua que te dejará los huevos congelados”… De puta mare! -Jordi Carrasco



+++

Deputes 91

Deputes 91Cosmos 2: Una odissea de l’espai-temps

Semblava que divulgava ciència i levitava amb la mateixa facilitat. Carl Sagan, sempre tan tranquil·let, filosòfic i eteri, ell… La nova temporada de Cosmos m’ha arribat gairebé sense avisar i ha estat com una explosió davant dels meus nassos. Fent ús de visuals bombàstics i abús dels efectes 3D i el croma, el nou Cosmos: una odissea de l’espai-temps (la continuació de Cosmos: un viatge personal) està especialment prescrita per a usuaris de Purple Haze però, sobretot, per a públic amb necessitat de ciència una mica més visual i interactiva que RedesNeil deGrasse Tyson, el pupil de Sagan, és ara el seu relleu i cara visible de la sèrie. Tirant de simpatia i “charming” al més pur estil Obama, el tio enlluerna les masses. Dr Dre cantava a Some L.A. Niggaz “niggaz rule the world, nigga” però a aquest pas sembla que no només el món sinó l’univers sencer. -Marina S. Costa

+++

Deputes 91Wilko Johnson

Un dels nostres: la puta millor mà dreta que ha donat el rock and roll en tota la seva història. Però, a més, un personatge amb principis i actitud: tan fidel als seus ideals i a la seva gent que, per exemple, rebutjà formar part dels Stones en un moment donat. Va ser la salseta dels Dr. Feelgood al seu millor moment –mai no tornaren a ser els mateixos sense Wilko dins la seva formació– i així ho testimonia Stupidity (1976), un dels directes més al·lucinants que ens deixà una dècada tan prolífica com la dels setanta. Continua en actiu, acompanyat per Roger Daltrey dels Who amb el Going Back Home (2014) just tret del forn, tot i que, molt al seu pesar, una operació l’ha deixat fora de joc aquesta setmana: s’enfronta al càncer amb la mateixa dignitat que ha demostrat tota la seva vida. Gran entre grans. – Tomeu Canyelles


+++

Pere Salvà

Diario de Pedro, Pere Salvà.

300 pàgines en color que recullen gran part de les il·lustracions i pintures d’aquests darrers anys d’un dels dibuixants mallorquins més estimulants -per a mi- que actualment hi ha. El calvianer Pere Salvà tant fa dibuix minuciós de tinta negra a plomí com ataca els colors -cridaners, a vegades- amb tècniques mixtes aigualides o amb collage. Basquiat, Crumb, l’estètica punk-fanzinera, el retrat, la vinyeta comiquera… Tot, a Diario de Pedro, el seu excitant i primer llibre, apadrinat per uns editors alemanys. -Celestí Oliver

+++

Au idò, que vos bombin. 

ABOUT AUTHOR

Madame

Gestora del bordell 40PUTES.