Crash, “Crash” / Usura, “En Verga EP” (Old Kids Brigade et al, 2013)

SHARE:

Portada CrashEn uns moments tan confusos com aquests és fàcil mig-permetre’s grans llicències a l’hora de parlar sobre el punk: no estranya, doncs, que de vegades puguin sorgir algunes discussions bizantines a l’hora de determinar què és punk i què no ho és. No hi entrarem. Ara, si realment té una essència –que la té– podem dir amb la boca ben grossa que ben segur no la trobarem en tots aquests grups que reivindiquen Good Charlotte com a influència bàsica; els mateixos que potser estiguin més pendents de quantes visites té al Youtube el seu primer videoclip o si han augmentat els seus fans del Facebook respecte de la passada setmana. Res d’això. Les modes venen i van, però les coses veritablement rellevants –com el punk– queden allà, per sempre. Per això, si vaig rebre amb un immens goig el naixement d’una distribuïdora/segell amb unes idees tan clares com les de Metadona, amb Old Kids Brigade m’ha passat exactament el mateix. Comencen espitjant fort, amb dues primeres edicions realment mengívoles que reflecteixen que al darrere de tot hi ha un amor insondable i honest cap al punk i tots els valors que representa com a forma de vida i pensament.

A la redacció de 40PUTES estàvem impacients per escoltar el debut de Crash perquè, apart d’un servidor, hi ha més d’un devot dels enormes Bad Taste, d’on surten Óscar (baix) i Víctor (veu). Aquest darrer, reconvertit en Suicide Crash, no es talla ni un pèl a l’hora de recordar al seu antic company de batalla, Toni Maltraste, donant-li les gràcies “por sus celos, negatividad y mentiras, porque me han sado la fuerza para seguir adelante y seguir riéndome”. Amb ells trobem Arturo (guitarra) amb el pseudònim de Goldstein —potser el recordeu per haver format part de Motor 49, A.N.T.I., Plaga o H.D.G.—; Edu (AKA: E.D. Peça) és el bateria, conegut sobretot per haver tocat amb els Toc de Queda, la reunificació d’Eskoria i, durant un breu temps, els mateixos Bad Taste; i finalment, el xilè Patricio ‘Pato’, que no sabem ben bé d’on surt, també s’encarrega de les guitarres.

És inevitable recordar aquell llegendari Nunca olvides la lucha, d’acord, però si escoltes els Crash pensant que trobaràs uns nous Bad Taste, per favor, lleva-t’ho del cap. Potser aquesta sigui la millor manera de gaudir del seu àlbum debut, editat per Old Kids Brigade juntament amb Nuclear Fear (Tarragona), Eating Shit Records (Tarragona) i Inxausti Records (Girona). Crash no té res de nou ni res que t’agafi per sorpresa, però a mi m’ha deixat satisfet, complagut. El seu discurs està marcat per un classicisme que, sense caure en nostàlgies innecessàries, ens remet als daurats anys vuitanta. Aquí s’hi percep el rastre de Negative Approach, dels Germs i l’etern Darby Crash, dels Angry Samoans, dels primers Agnostic Front i els Black Flag més directes. El quintet pega una bona espipellada de les seves arrels musicals per oferir un àlbum a 45rpm que sorprèn a l’oient per la seva cohesió i, a la vegada, per la varietat, amb un bon grapat de moments memorables: la inicial “Let’s survive”, “Die on Sunday”, “Always on my mind”, les concessions melòdiques de “Love song” i “Winds of freedom” o “Own works are cultural actions”, cantada per un altre històric del punk mallorquí com és Jaume Cerebros. L’excel·lent presentació del disc, amb un llibret fotocopiat 100% DIY, arrodoneixen la compra: val la pena.

Usura - En VergaToca canviar el disc: canviem de format (7”) i de revolucions (33rpm). Baixa l’agulla del tocadiscs i s’inicia un tempesta sònica que em deixa estormeiat durant la resta del dia. Usura i el seu EP En Verga (coeditat amb Corrosión Cerebral, Yellow Dog, Zero en Conducta i 1984) és una sorpresa majúscula: onze cançons –una de les quals és una versió dels suecs Totalitär– a cop de crust i d-beat d’aires escandinaus, cada una millor que l’anterior. Aquí tornem a trobar un grup de veterans de l’escena: Iñaki (veu; ex-Último Preso), Bernat (guitarra; ex-Último Preso, ex-Errör, ex-Hipercrisis, etc), Martí (baix; Trau, ex-Cop de Fona, ex-Antipatiks) i Sergio (bateria; ex-Último Preso, ex-Mallorkäos). Tampoc innoven, i no ho amaguen: “No nos importa si te gusta o no: somos otro plagio con tal ilusión. No inventamos. No innovamos”, canten a “Nada nuevo”. A mi, tant m’és. En Verga és un EP terriblement addictiu per la seva consistència i efectivitat; a més, el contrapunt d’una base musical greu amb una veu virolada com la d’Iñaki em fa molt més atractiu l’acabat d’una salvatjada musical com aquesta. El disseny que s’ha currat Ovas, serigrafiat a mà per Gato, entra pels ulls. Una maravella. A més, inclou a mode d’insert una interessant biografia del banquer i empresari mallorquí Joan March (1880-1962), exemplificat com a paradigma de l’usura que, encara ara, corca lentament l’àmbit econòmic, polític i social.

Ja ho tenim, idò. Dos més que recomanables debuts en vinil i un nou segell que, sense anticipar massa esdeveniments, ja té en ment algunes edicions que podrien ser la bomba. Què més es podria demanar?

ABOUT AUTHOR

Tomeu Canyelles

Historiador i periodista musical. Escriu o ha escrit per mitjans com Última Hora, Ara Balears, dBalears o, més recentment, Mondo Sonoro, entre d’altres. Dirigeix i presenta els programes “Illa Sonora” (BN Mallorca) i “Fang i Distorsió” (Ràdio Marratxí), al temps que és membre dels grups Marasme, Vogt, Forces Elèctriques d’Andorra i Te Corrs.