Deputes #50

SHARE:

50! Ja hem anat molt més de putes que les que som! No ens surten gens els comptes… El que sabem és que hem fet un any, i en 12 mesos, 50 Deputes.

Ja estam ben deixondides d’ahir i això que no vos vérem, ni un, pel món, hora de berenar avui dematí, després d’haver arruixat de la festa d’aniversari els quatre pedaços que vos arrossegàveu. Que ho sou de comediants… Avui, dia 1 de març, Dia de les Balears celebram la diada de 40putes ressaques.

+++

Dani

A 40PUTES no patim ressaques, sinó rissagues. Ens ho bebem tot, fins i tot l’enteniment. I avui, tot i que sofrim una ressaca extrema, estam generosos i volem donar-vos quatre consells sobre el que NO s’ha de fer l’endemà estant destruït i malsofrit a nivells infrahumans. A) Pràctiques esportives: cancel·la aquell partit de futbol de fadrins contra casats al qual t’havies apuntat. Si ja no pots recular, fes de porter i, quan t’acotis per mor d’una arcada, dissimula i semblarà que observes el joc amb atenció arran de terra. L’únic esforç físic possible és jeure, enviar whatsapps per a que venguin a auxiliar-te o fer un futbolí. B) Cuidar infants (camí a l’infart): la seva energia és inesgotable, la teva inexistent. Tan si són teus com d’un altre, prest o tard acabaràs clapat al sofà. Quan t’aixequis, tendràs la cara pintada amb caques d’Arale i SpongeBobs amb rotus permanents. C) Entrevista de feina: a no ser que vagis a un càsting de The Walking Dead, deixa-ho córrer per a una altre dia. D) Reunions amb família política o d’exalumnes: “Què estàs de pansit…”, “Quina mala fatxa fas….”, “Quina setada que tens…”, “On és el concert gòtic on vas?”, diran de tu mentre dinau. E) Pel·lis de desastres: evitau el seu visionat de totes totes. El coloso en llamas, El diario de Noa o La aventura del Poseidón no fan mirera així. F) Activitats intel·lectuals: tenies la intenció de deixar-te veure figurant a la terrassa del Rita amb un llibre den Pynchon tamany mamut, però estàs tan feble que no el pots ni alçar. El potencial neuronal màxim arriba amb prou feines a un nivell Ola Ke Ase. Ja sabeu, doncs, qui sopa de vi, aigua berena!

(Aquest text du el segell de garantia de party animals com Charlie Sheen, Dennis Rodman, Nikki Sixx, Pep Toni Ferrer, Billy Idol i Andrew WK). -Dani Nicolau

+++

Raoles d'espinacs

Revola d’espinacs

Quan una ressaca puta et deixa la cervellera més feta pols que el DNI de Mario Vaquerizo, baixes el ritme en concordança als excessos que feres anit. Així, pots prescindir de pel·lícules, de discs o de lectures, però no de menjar… Encara no t’expliques com arribares a ca teva: deixares l’ascensor com el puta camerino dels New York Dolls i al cap et vénen alguns flaixos divertits de comprometedors que són. Tens la gola seca i el fetge capolat. Ja no tens edat, penses. I així, aguantes un parell d’hores estòicament a partir de tassonades d’aigua fins que, sentint miolar el teu estómac, decideixes que ja és hora d’alimentar-se. En aquesta situació –amb el cervell funcionant a meitat de revolucions, vull dir– ets capaç d’arriar-te qualsevol mescladissa, per inversemblant que sigui, en funció d’allò que trobis a la gelera. Avui no, nins i nines: ja és hora de menjar bé, collons! Per això, vos convidam a currar-vos un plat saníssim, econòmic i senzill: revola d’espinacs. Agafes un manat d’espinacs –si vols, trosseja’ls– i, dins d’un bol, els mescles amb farina, sal i aigua. Pasta-ho fins que es quedi aferrat i consistent i, a continuació, ho passes per la pella, com si d’una truita es tractés. Boníssim i d’un sentit redemptor, quasi tonificant, quan ets víctima de la temuda ressaca.       –Tomeu Canyelles

+++

Bob Esponja, la pel·lícula (Nickelodeon, 2004)

Ho sabem tots: els dibuixos animats de Bob Esponja no són per a nins, sinó els deliris semicomatosos d’un Jedi de l’LSD nivell expert. Estar de ressaca, tirat al sofà, i veure la pel·lícula que varen fer el 2004 sobre l’habitant de Fons de Bikini i els seus amiguets és la millor manera de perllongar l’efecte narcòtic de tot el que et vares fotre la nit abans. L’argument és el de menys, el que importa és la histèria, el policromatisme i la diversió demencial. –Joan Cabot

+++

Mírate al espejoMírate al espejo

Cualquier persona os recomendaría para vuestra peor resaca lo siguiente: comida basura, un sofá con la marca de vuestro culo y la peor película posible. Infinidad de veces hemos caído en la tentación. La mayor parte de las resacas que hemos tenido hemos sucumbido al triathlon de la vaguería. Después de varios meses de joda máxima, sigo sin una resaca digna (el día que pare, me atacarán todos los virus, bajezas y desesperaciones posibles). En realidad, que mejor resaca que quedarse en silencio y rememorar, lo que tu memoria te permita, una y otra vez. Toda la mierda que dijiste, hiciste, pensaste e hiciste. Que mejor resaca que recordar toda esa mierda que, te dijeron y te hicieron. La resaca es como un ser inmundo que te habla a la oreja mientras te chorrea el queso caliente, de una pizza o una hamburguesa de entre los dientes. El mismo monstruo que te recuerda lo más miserable de ti mismo. Propongo para pasar ese trago: mirarte al espejo con el rímel corrido y los pelos despeinados sin pestañear. Mi Deputes para la resaca es, hacer un ejercicio de introspección sadomasoquista, precisamente ese día en el que nadie lo hace y a la vez lo hace con mayor intensidad. –Adriana Petit.

+++

Far Beyond Driven

Pantera. Far Beyond Drive. 1994

Cadascú s’administra la cura de la ressaca a la seva manera. A mi m’ha costat molt trobar la recepta ideal a les putes migranyes. Des d’esnifar gelocatils triturats fins a les àcides gotes de llimona en un tassó d’aigua que tant li molen a la meva mare. Però he descobert que des de fa uns anys l’únic que em funciona per despertar-me amb ganes, salut i recuperar la serotonina perduda és la veu gutural de Phil Anselmo i la guitarra de Dimebag Darrell. Jo ja tenc els diumenges solucionats, Far Beyond Driven és el sant grial de les ressaques. Si encara estau cercant cures punxau-lo al màxim de volum i una clatellada sònica us fotrà les piles de nou. -Armand Rovira

+++

Zerkalo

Que a nadie se le ocurra moverme del sofá. Ansío quedarme aquí durante toda una eternidad. La más leve expectativa de cambio siembra el pánico dentro de mí. De dónde demonios proviene tanta luz. Qué hice ayer. El volumen de sus voces resulta excesivo. El desasosiego es uno y trino. Jamás podréis agradecerme lo suficiente el secreto que procedo a desvelar. Para regresar de entre los muertos deberéis ingerir papaya & lorazepam en cantidades industriales. Vuestro espíritu retornará a la paz o desaparecerá, que para el caso es lo mismo. La perspectiva de futuro y el acartonamiento epidérmico se esfumarán. Nunca conoceréis felicidad igual, en este estado de no-decisión, de supremo quietismo. Consumid en vuestro letargo alguna película de ritmo pausado: Tarkovsky, Kurosawa, quizá Malick. Pero no lo intentéis con Gus Van Sant; es insufrible. Tarde o temprano la noche caerá, pues la noche siempre cae. Feliz resaca a todos. -Marina P. de Cabo

+++

Salva’t

Res d’aigua. Torna a beure. Mà de metge. Ho cura tot. -Celestí Oliver

+++

Rodríguez, Sugarman. (1970).

Primer: recordar que has d’aconseguir que l’imbècil del teu ex no et telefoni a les sis del dematí quan estàs al llit amb un altre. Segon: Vestir-te lentament, sense fer renou, i comprovar que ho tens tot (molt important: no et deixis el mòbil, ni les claus, ni la cartera. Quan tanquis la porta ja no hi haurà marxa enrera). Tercer: treure les ulleres de sol de dins la bossa, i caminar, caminar, caminar. Esperar el bus, comprovar que no et queda tabac dins la butxaca, que has perdut l’encenedor i vint euros i també un poc de dignitat. Quart: arribar a casa, llevar-te la roba, evitar el mirall. Encendre l’ordinador. Cercar les cançons den Rodríguez a Spotify. Obrir una cervesa, i més tard, una altra. Cantar “Sugarman” amb el pulmó eixamplat i posar repeat. Cantar “Silver magic ships you carry / Jumpers, coke, sweet Mary Jane”. Que passin les hores i que aviat -el més aviat possible- neixi el dilluns .                   -Annalisa Marí.

+++

Brigitte Lahaie

Resaca: ese extraño y nada placentero estado corporal y mental en el que nos encontramos la gran mayoría de las Putes tras el fiestorro de anoche. Hoy nos encontramos metidos en casa, pijama o picardías en ristre, recorriendo un corto y simple camino que nos lleva de la cama al sofá, del sofá a la cocina, de la cocina al baño y del baño de nuevo al catre. Así todo el santo día, con un dolor de cabeza de aúpa, unos ardores estomacales que parecen sacados del mismísimo averno y unos cargos de conciencia que te vapulean diciéndote “no vuelvas a hacerlo nunca más” (el soplar como una alimaña, claro está). Algo que ayuda a pasar semejante trago con un poco de dignidad, aparte de una caja de Almax, es el cine, y cuanto más salvaje, cachondo y repulsivo, MEJOR. Una película que nunca falla en la misión de divertirnos, aleccionarnos y hacernos pasar una tarde resacosa más llevadera es Braindead, tu madre se ha comido a mi perro, un auténtico delirio sangriento rodado en al año 1992 (año en el que Curro y Cobi jodieron la marrana a base de bien) con mano maestra por el hasta hace poco mecenas del género fantástico y de terror Peter Jackson (y es que este tío fue descubrir a Tolkien y quedarse delgao y perdió totalmente la chispa y el buen hacer que lo caracterizó durante muchos años en obras maestras del trash fílmico como Bad Taste o Meet The Feebles). Braindead une lo mejor de ambos mundos: zombies grotescos, gore artesanal, vísceras flatulentas y monos rata de Sumatra con alta comedia digna de los mejores Monty Phyton. ¿Qué no sois muy fans de la casquería fina? Pues siempre podéis recurrir a haceros una buena cascarria con alguna película de tiros bajos protagonizada por lozanas chavalas como Savannah, Ginger Lynn, Brigitte Lahaie o Marilyn Chambers (clasicote que es uno). Así que comer alguna cosa, lo justo y necesario, practicarse una pajita y anar a jeure de nuevo tampoco es un mal plan. Sea cual sea vuestra elección, disfrutad de esta resaca a lo grande. ¡Feliz día de mierda, putetes! –Pako Jeremy

+++

Venga, mos podem tirar en es cans…

ABOUT AUTHOR

Madame

Gestora del bordell 40PUTES.