Soma, Color i missatge al barri-museu

SHARE:

Soma

D’art urbà vos n’hem xerrat abastament durant el nostre primer any. Hem estat testimonis d’un ressorgiment de parets pintades, de gent i col·lectius d’artistes que han triat el carrer com a suport per a les seves creacions. Soma, és un d’ells. Des de València al barri de Sa Gerreria o de Ca n’Amunt, dóna color a parets degradades pel pas del temps, imprimeix missatges en contra d’un sistema que s’ha rigut a la cara del seus veïnats. Hem quedat al Barri i feim una volta pels carrers del centre antic. Com qui passeja per un museu ens anam trobant amb obres, seves i d’altres companys. Ens aturam al Rita a fer una cervesa i pos en marxa la gravadora.

40Putes: Des de quan pintes?

Soma: Sempre he pintat, des de nano. Vaig començar amb una formació prou acadèmica, fent Belles Arts a València i pintant quadres interiors, il·lustració, gràfic, etc. Més tard arribà el muralisme diguem de tipus polític. Com que sempre m’he dedicat al tema de l’art, quan vaig agafar mà, ja fa molts anys, vaig començar a fer murals. Mesclant la formació acadèmica i artística amb el tema polític, me vaig posar a pintar al carrer. De cada vegada m’ho currava més fins que la imatge va ser completament autònoma.

40p: Què és per a tu el grafit?

S: Per a mi hi ha molts estils i moltes maneres de veure-ho. En certa manera sí que crec que el que faig és grafit però no sé si estic dintre del moviment del grafit com a tal, com a una part del hip hop del qual sorgeix i tal. A més, el grafit com a moviment nasqué per rescatar el carrer i apropiar-se’l per part dels artistes. Tot i que també utilitz esprais, el que jo faig és més muralisme i crec que és un altre món, ja que el del grafit és molt retroalimentat. És molt d’autoconsum, normalment es feia, o es fa, perquè ho vegin la resta de persones del teu mundillo, que saben qui ets, com firmes i tal, i a mi això no m’interessa tant; a mi m’interessa més la vessant pública del mural, de la creació al carrer. M’agrada que ho vegi gent que no pertany a cap món, gent de tot tipus.

40p: Les teves obres, a més, tenen un missatge bastant clar i definit.

S: Sí, això està relacionat amb la meva manera de pensar i la meva manera de veure el món i la realitat. Jo tenc inquietuds socials i polítiques, aleshores el que faig a nivell artístic i creatiu, la majoria de vegades, transmet aquest tipus de missatge.

Soma

40p: Quin paper té l’art urbà dins la ciutat?

S: Estableix un diàleg anònim entre el vianant o el ciutadà i el seu entorn, i pens que això fa reflexionar a les persones sobre el lloc en el qual viuen. Estam acostumats a que el carrer sigui un lloc de trànsit, un lloc per on se passa i que ens és aliè. Crec que la gent que utilitzam el carrer com a suport creatiu el que feim és apropiar-nos del carrer i fer-lo nostre, fer patent que el carrer és de la gent que el transita i que l’habita. Normalment els ciutadans tenen un paper secundari. L’espai públic s’utilitza per a la publicitat, per exemple, i ningú ens ha demanat que n’opinam, i moltes vegades des de les institucions s’utilitza l’argument de “si pintes al carrer és una falta de respecte perquè no és teu l’espai”, però voltros també l’estau utilitzant pel que vos dóna la gana i no ho heu consultat amb ningú abans de fer-ho.

40p: Quina és la resposta de la gent davant les teves obres al carrer?

S: És molt positiva, sempre hi ha la curiositat perquè te veuen fent alguna cosa. Jo no m’amag i els xoca, però la majoria de gent em felicita i diu que li agrada molt el que faig i tal, i sap diferenciar quina és una peça creativa amb un interès artístic, més enllà de signar i posar el teu nom. Aquesta diferencia la veuen prou bé.

40p: Quins són l’espai i el moment en què més t’agrada pintar?

S: Depèn, hi ha molts espais diferents. Evidentment l’espai és el barri de Sa Gerreria, que és el que he utilitzat més perquè és on visc, ho tenc molt fàcil, i a més m’agrada veure en el meu trànsit diari les obres i la gent que està mirant-les. El moment, realment el millor moment, és de dia, però moltes vegades, depenent de l’espai, no pots pintar-hi. Aleshores intentes moure’t en els límits del que saps que no te durà problemes. Per tant, el millor és de dia però de vegades també pint de nit.

Soma

40p: Has tengut problemes pintant al carrer? Has hagut de córrer davant la Policia 

S: La veritat és que no, ja que com que duc molts de pots m’és difícil córrer. Normalment quan han vingut he parlat amb ells i m’han pres les dades, i la veritat és que de moment no m’ha passat res. L’altre dia estava pintant davant dels jutjats i vengueren uns policies que me varen demanar què feia. Me varen dir que això és il·legal, i un me digué: “a mi personalmente me gusta mucho y te puedo decir que estoy de acuerdo con lo que haces pero te tengo que pedir los datos”, m’amolla el rotllo i jo vaig pensar “idò tio, si t’agrada el que faig no m’agafis les dades!”. La majoria de vegades s’arxiva. A més, al principi jo veia com Emaya no esborrava algunes de les peces que feia, i ara ja no les esborren aquest tipus d’obres, per tant crec que en aquest nivell hi ha canvis d’actitud. També estaria bé que a nivell institucional hi hagués una mica més de recolzament, pens que el que feim dóna un valor afegit a l’espai públic. S’està produint al marge de les institucions, evidentment, però hi hauria d’haver, no un suport institucional, sinó un respecte cap a la gent que està fent això, que no som ni bandes ni res per l’estil, ens ho estem currant i ens costa un esforç intentar millorar l’entorn en què vivim. Nosaltres no som responsables del fet que les finques estiguin fetes una merda i caiguin, noltros el que feim és agafar aquestes finques i intentam fer alguna cosa guapa damunt d’elles i això és positiu per l’entorn.

40p: També fas murals per encàrrec. Segueixes algun criteri? T’ha d’agradar l’encàrrec o és una transacció comercial?

S: No són anuncis publicitaris el que faig, sinó una peça com la que podria pintar al carrer però que d’alguna manera estigui relacionada amb el comerç. El que no faria és senzillament retolar o posar un logo d’un anunci. Faig unes peces que són creació meva. En aquest sentit és per encàrrec però també hi ha el projecte que és més lliure, més creatiu. Sinó és molt avorrit.

40p: No te diuen el que has de fer.

S: No. Jo els present esbossos i me diuen quina orientació els molaria però tenc sempre llibertat perquè sinó ja te dic, per molt que me paguessin tampoc no hi tendria molt d’interès.

Soma

40p: Al carrer improvises o dus esbossos?

S: Me’n duc el quadern normalment, el traç sobretot, perquè s’ha d’acoblar a un espai determinat, i després ho tenc com una referència. Però primer treball sempre sobre el quadern perquè són idees que he preparat a casa, a nivell gràfic.

40p: És a dir, tu primer fas l’obra i després li cerques el lloc.

S: Sí, jo vaig fent esbossos, idees i després pens “aquí podria quedar-hi guai aquesta i aquesta altra”, i més o menys tenc un banc d’idees al que vaig recorrent. La veritat és que la majoria les utilitz en un lloc o un altre.

40p: Amb quins materials fas feina?

S: Sobretot amb esprais, però també amb pintura plàstica, i en interior estic treballant sobretot amb tinta xina, que m’agrada molt, i amb acrílic. Jo vaig començar amb una forma súper acadèmica i sempre utilitzava oli, però el vaig abandonar perquè és una tècnica que he utilitzat molt de temps i, tot i que m’encanta, a mi me pareix massa lenta, l’oli és com a molt llardós i al final acaba tot molt empastifat. Sobretot m’agrada l’acrílic i al carrer l’equivalent que és l’esprai, que seca molt ràpid.

Soma - Orgasm

40p: Quines són les teves influències a nivell visual?

S: A mi me crida molt l’atenció veure les influències de la penya, perquè veus de quines fonts ha begut i a mi, per exemple, m’interessa molt el còmic i m’agrada prou el manga, en concret Akira Toriyama i d’altres. També m’agrada l’obra dels surrealistes, Magritte, evidentment, i l’obra de Basquiat i algunes coses del Pop, una mica de tot: des del cinema al còmic, l’art… A més, de pintura una mica més tradicional m’agrada Bruegel. Al final t’influencien coses molt diferents a nivell plàstic.

40p: Bruegel?

S: De Bruegel per exemple m’agrada el que té dels refranys. Era un tio que feia molta crítica social i en té uns de refranys holandesos que són una crítica bestial al desgavell de la gent de l’època, és súper detallat. Un d’ells és un quadre ple de ninotets on fa crítica a través d’elements visuals que són una mica fantàstics.

40p: També l’estampa japonesa, pels colors plans i les composicions.

S: Sí, m’agrada molt el gravat japonès de Hokusai, per exemple. El que m’agrada és el tractament de la composició i dels detalls, la utilització de tintes planes. Jo, a poc a poc, he anat reduint el volum i la paleta de colors. Tot i que m’agrada el color i crec que és súper important, l’he reduït una mica.

40p: Dus a terme altres projectes artístics?

S: Vaig participar a Els Invisibles i també a algun festival d’art urbà. Vaig anar a Mèxic fa un parell d’anys, a Guanajuato, a un festival d’intervenció en la ciutat; i he treballat amb tot tipus de suports, també en vídeo, i m’interessen el còmic i la il·lustració. Ara estic començant a moure’m per poder exposar a altres llocs com per exemple exposicions col·lectives, i esper en algun moment fer-ne alguna d’individual perquè tenc prou material interior. Ara mateix hi ha obra meva al Siset, perquè me varen demanar fer-hi alguna cosa i conec a la gent que el duu, són molt majos; hi vaig pintar en viu i hi vaig posar obra gràfica. També hi ha un mural meu a Waka, un grup d’artistes vàrem intervenir en motiu de l’aniversari del Club del Ganchillo, de qui m’agrada prou el que fan al carrer, i també està relacionat amb el que feim nosaltres.

Soma a Waka

40: Hi ha diferències en el procés de pintar sobre paret o sobre altres suports?

S: És similar. Amb l’esprai no treballes tant amb matèria, treballes més amb degradat, però quant a la tècnica és molt versàtil, seca ràpid. Al principi sempre costa un poc agafar-li el rotllo, la precisió del traç, sobretot per fer línies molt delicades, etc., però ho acabes pillant i al final és com si agafessis un llapis o un pinzell, és molt similar.

40p: Formes part de moviments anticapitalistes i això es veu a la teva obra.

S: Sí, però més que militar en un grup en concret tenc la meva manera de pensar que és molt critica. Pens que és una funció més, hi ha molta gent que s’ho curra fent coses per canviar la societat en què vivim i si puc donar una mà fent un disseny o el que sigui ho faig. El que faig al carrer o el que faig per a mi és una faceta mes personal on, evidentment, hi trasllad la meva manera de veure el món.

40p: Tens algunes obres al carrer que parlen d’aquests “luxes de primera necessitat” com la llum o l’aigua.

S: Moltes vegades reflexion sobre la riquesa. Avui ho estava pensant, quan vaig començar a fer coses al carrer vaig fer una sèrie de peces que poden reflectir el canvi que hem anat patint a nivell econòmic. Al principi record que pintava obres que signava com Euribor perquè era el moment en què el principal problema era l’habitatge, que és un luxe, i això me feia reflexionar sobre aquest tema. Després en vaig fer un altre que era un tipet engominat amb un vestit i amb el signe de l’euro als ulls, era com la vessant del capitalista o dels polítics que s’han lucrat amb aquest tema de la necessitat de l’habitatge. L’altre dia vaig passar per devora d’un que vaig pintar aquest estiu, on es veia un tipo amb vestit i calçotets, i amb un ganivet i una forqueta al costat d’uns contenidors, que representa moltíssima gent que abans tenia un estatus econòmic elevat i ara es veuen obligats a la mendicitat, a viure del fems. A mi se m’acud alguna cosa i ho faig, és el que me passa pel cap. Però ara, veient-ho amb temps, me n’adon que expressa el moment social, històric o polític que hem viscut en aquest moment, sobretot en els últims anys, en què hi ha hagut una precarització de la situació i de les condicions de vida de la majoria de gent molt bèsties, i això també s’ha vist al barri (a Sa Gerreria).

Soma

40p: Quant de temps dus a Sa Gerreria?

S: Farà 9 anys, pràcticament.

40p: Quina evolució has vist a nivell artístic?

S: Per començar, positiva. Quan jo vaig començar a pintar no hi havia res, realment era una paranoia perquè jo soc de València i allà sí que el centre està pintat per molta penya, però aquí al principi no hi havia res. Quan vaig començar a pintar jo no coneixia ningú d’aquest món, vaig comprar-me esprais i vaig baixar al carrer i ale. Pens que va ser com una necessitat d’integrar-me a l’entorn on vivia. Vaig tenir ganes de fer-ho i d’intervenir el barri.

40p: I ara hi ha molta gent fent coses al carrer. Qui destacaries?

S: M’agrada el que fa Grip Face, el que comencen a fer aquestes al·lotes al carrer, na Marina de Los Ángeles, na Maria Cuadrado, n’Òscar. Després hi ha els qui fan grafit des de fa molt de temps, i m’agraden les coses que fa n’Ovas de Linea 6; però sobretot me trob més proper a la gent que t’he dit al principi, en Grip, en Javi Garló. Dels que estàvem a Els Invisibles, la majoria han fet també coses al carrer.

Soma

40p: Hi ha relació amb el grafit tradicional?

S: No és el mateix, però en el meu cas tal vegada sí que podria estar més a prop que la resta de la gent que t’he dit. Jo utilitz esprais i pint d’una manera més ràpida, la resta de gent, com en Grip i aquestes xicones, utilitzen pinzells, tenen una tècnica més pausada que no te permet fer moltes coses. Jo utilitz l’esprai perquè em permet ser ràpid i això fa que pugui fer, per exemple, peces més grans. És una altra manera de veure-ho.

40p: Vos coneixeu entre voltros: grafiters old school i “muralistes”?

S: Jo respect molt el que fa tota la penya. Tenc els meus gustos a nivell personal i no m’agrada gaire el fet de bombardejar per bombardejar, però respect a la gent que es curra una peça, que són escriptors, i si és guapa també ho se valorar. El que passa és que a mi m’interessen més altres tipus d’històries i crec que en el nostre cas la relació que hi ha amb l’entorn és diferent, perquè jo en determinats llocs no hi pintaria, hi ha llocs que crec que són guapos de per si.

40p: Damunt un pont de l’autopista?

S: Si quedés bé sí, també depèn del que facis. Si fas una peça guapa i millora, perfecte, però hi ha llocs en què saps que estàs putejant als veïns i, com que jo visc al barri  on pint, no faig coses que me putejen també a mi com a veí. Jo ho respect tot, però personalment hi ha llocs on no pintaria i trob que també hi ha molta gent dins el grafit tradicional que té aquest criteri. Com passa a tots els móns hi ha penya més cafre, en general la majoria de penya. Són sobretot els qui duen més temps al món els qui també comparteixen aquest criteri.

40p: Què té el carrer que vos enganxa?

S: Quan som pel carrer sempre vaig pensant “hòstia, a aquest espai hi podria anar alguna obra, aquí podria fer tal”. Sempre pens que podria fer alguna cosa en determinats llocs o façanes que estan fetes pols, i això te motiva per sortir i anar a la teva bolla pintant.

Facebook de Soma