Niu de Rates, El punk som jo

SHARE:

Niu de Rates

Aquesta entrevista és un desastre. Va començar el 19 d’octubre al TNT amb Rafa Planas, tot just quan acabava d’aparèixer el segon número del fanzine Niu de Rates, i acaba atropelladament avui, perquè ja s’arrossegava i pudia, amb el número 3 ja al carrer. També se suposava que havia de parlar amb Jaume i Bernat, els altres dos implicats en l’edició d’una publicació que ha esperonat l’escena punk en un moment en què sembla reviscolar l’esperit fanziner d’un temps. De sobte les fotocòpies semblen un suport molt més vàlid que tots els vostres iPads, un crit de guerra, de resistència, a reconquerir als carrers. Rata Pinyada, Rata Blanca i Rata Pusera (així signen) informen i es queixen des de les fulles de NdR, que continua creant polèmica amb cada número: d’això es tracta, al cap i a la fi, de remoure un poc l’ambient, que si no vos quedau tots adormits.

40Putes: Crec que ja no sou ben rebuts a les festes reggae de Factoria de So… (llegiu el número 2 de NdR per entendre la referència). 

Rafa Planas: No, sí que som ben rebuts. Va ser tot un malentès. Potser la nostra forma d’escriure va ser un poc acuchillante i no era tant això, perquè a més són tots col·legues. Tothom en va parlar, perquè a més hi havia una referència als subnormals que la lien als concerts i alguna gent va entendre que ens referíem a ells, i tampoc.

40p: Però aquesta és l’actitud, no? 

R.P: Sí, bé. No ens penedim del que deim, sabem que la gent es pot sentir al·ludida. L’esperit sí que ho és un poc, però la idea des del principi era més bé animar la gent. De fet, el primer número és com a més suau. Jo crec que, també, perquè el vàrem fer amb molta il·lusió i ni tan sols érem a Palma. El segon ens ha sortit més mal lletat, després d’haver estat per aquí dos o tres mesos, però la intenció no és enfrontar-nos a ningú.

NDR PORTADA Y CONTRA 001

40p: De fet, el manifest que vàreu publicar al principi encaixava amb el discurs que manejau amb Orden Mundial de recuperació de l’esperit punk des de les seves cendres… 

R.P: Sí, aquí és que en realitat està tot molt mort. Hi ha coses guais, iniciatives molt xules, però en general, en un circuit més tancat com el punk, pensam que hi falta més empenta i creure’ns-ho tot un poc més.

40p: Reivindicau cert orgull de ser punks… 

R.P: Ens sentim punks, sí, i volem fer les coses de la manera més punk possible. Per suposat, nosaltres tenim la nostra manera de veure la moguda i altres tendran la seva, però creim en el cut&paste, en el DIY, queixar-nos de tot el que ens dolgui…

NDR HOJA 3 001

40p: Pensau que s’ha de reivindicar tot això? Que s’ha perdut en part l’esperit? 

R.P: Crec que la gent s’ha tornat bastant light en tot. Falta un poc d’esperit i un poc de rollo.

40p: Potser perquè ha arribat cert relleu generacional, amb què s’ha diluït part de l’esperit primigeni? 

R.P: Nosaltres estam molt orgullosos dels punks majors. A més, sempre ens vàrem sentir adoptats per ells, encara els vàrem pillar amb ganes d’ensenyar-nos: anàvem a casa de Toni Maltraste i era com anar a la biblioteca; però sí que sentim que hi ha un buit després de la nostra generació. Hi ha gent que mola i que té iniciatives, però fa falta una nova generació de punks que facin coses, que diguin “som aquí i muntam concerts” o “okupam una casa” o “treim discos”. Fa poc vaig veure uns vídeos de quan començàvem a tocar, que teníem 15 o 16 anys, i allà hi havia tota la meva generació; en canvi ara vas a veure un grup punk jove i no hi ha ningú de la seva edat. Estan en altres festes…

40p: Això coincideix, curiosament, amb un gran moment de l’escena musical, amb grups com Aspirina Infantil o els teus Trance, sense anar més enfora… 

R.P: El que passa és que hi ha un circuit molt gran i hi ha molt de contacte amb la gent a fora, així que si te mous és fàcil trobar sortida; aquí també hi ha molts grups que vénen de fora, Mallorca forma part del circuit. La gent s’implica, però també crec que falta un poc de nervi. Per això vàrem començar intentant despertar la gent, però si ho penses bé, aquí vénen un munt de grups; a Segovia no hi va ningú. Tenim Metadona, Old Kids Brigade…

40p: A llarg termini, què voleu fer de Niu de Rates? 

R.P: La idea inicial era que Niu de Rates fos més que un fanzine. De fet, ja hem organitzat un parell de concerts, amb Absurdo y Crazy Spirit, encara que varen ser un poc caòtics i la gent no va respondre molt. Però la idea era fer altres activitats, fins i tot xerrades, però per ara ens hem limitat al fanzine i als concerts i continuarem centrats en el fanzine; de fet, ja estam treballant en el tercer número (era octubre, el tercer número ja ha sortit). Crec que continuarem mentre en tenguem ganes.

40p: És curiós, perquè en molt poc temps han aparegut nous fanzines, hi ha un ressorgiment de sobte d’un format que semblava amortitzat… 

R.P: Però això és com editar en vinil. És quelcom que fas tu amb les teves mans i no un ordinador, i li dóna un significat especial a les coses.

NDR HOJA 1 001

40p: Com escriviu el fanzine? Sembla que ho feis un poc entre tots…

R.P: Sí, un poc entre tots, però després hi ha coses més personals, com el que vaig escriure sobre el concert de DX-Cerebros al concert de MallorcaNochentas, que sí les diferenciam. Rata tal o rata qual, però tampoc deim qui és cadascú. De fet, les ratetes quan surten del cau ho fan unides per la cua… som molt amics de sempre, hem tocat sempre junts i tenim el mateix sentit de l’humor. Si t’hi fixes crec que es nota qui escriu què, però.

40p: Creus que l’escena punk mallorquina estava preparada per un poc de mala llet? 

R.P: Alguna gent s’ha posat a la defensiva, però la idea no era matxacar l’escena per res. La idea era animar la gent, que ressorgís…

40p: En realitat em recorda un poc l’esperit de 40PUTES, que si criticam és perquè ens importa… 

R.P: Clar, es tracta d’això. Però també depèn. En el darrer número de NdR s’explica una anècdota de quan va venir un grup de València, Maldito País, que no els varen voler deixar unes baquetes per tocar. Aquí sí que vàrem treure els ganivets, que també ens sap greu, perquè el grup que tocava amb ells també són col·legues nostres; però, no sé, crec que s’han d’esmolar les paraules de tant en tant, però tampoc anam a matar. No vull que me venguin a cercar aquí al bar… (riu)

40p: Potser ara ningú no voldrà tocar amb Orden Mundial… 

R.P: Què va! En realitat només hi ha hagut els típics missatges per internet… i això que al principi havíem parlat de no treure res de NdR per internet, com amb Orden Mundial, però acaben apareixent coses encara que no siguem noltros qui ho pujam…

40p: I això de no voler aparèixer a internet? 

R.P: En realitat no té molt de sentit. Només anar a contracorrent: com que avui dia tot surt a la xarxa, sortir un poc d’això. De fet, ha resultat. La gent parla del fanzine, la gent el vol… ara estam concentrats en el número 3 (com he dit abans, la conversa va ser abans de la publicació del tercer número, que ja és al carrer).

40p: Tornant a la idea del punk que teniu, a mi sempre m’ha fet gràcia la discussió que hi ha sempre al voltant del que és o no és el punk i tot això… En pla, el punk som jo! 

R.P: Sí, però és normal. Quan sents alguna cosa de manera tan intensa, sempre penses que tots els altres s’equivoquen. Però cadascú veu el punk com vol, com el sent. Per a mi és una manera de fer les coses, un actitud davant la vida. Les discussions d’internet són criminals…

40p: Millor tenir-les al bar… 

R.P: Al bar o a casa…

NDR HOJA 2 001

ABOUT AUTHOR

Joan Cabot

Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.