Deputes #47

SHARE:

Duim un remenat que no vegis amb la festa d’aniversari de 40PUTES, així que anam bastant desbaratades, així i tot ens ha quedat un Deputes ben curiós. En quina publicació trobaries unes recomanacions que ajunti Herzog, sucs tropicals de dubtosa procedència, grups de punk danesos mal-lletats i cuina amb semen? Ja t’ho dic jo… 

+++

Stroszek

Stroszek (Werner Herzog, 1977)

Berlín, mediados de los setenta. El húngaro Bruno Stroszek acaba de salir de prisión. Bruno Stroszek no es un mal hombre, pero cuando bebe se mete en problemas. Aunque, probablemente, si se abstuviera de ingerir alcohol las dificultades le acabarían encontrando. Un día conoce a Eva, una prostituta cuyo chulo les dificulta la existencia. Para escapar de la mala suerte se trasladan a Nowheresville, Wisconsin, donde pretenden levantar un futuro a partir de la miseria, alcanzar un espejismo del sueño americano. Pero el infortunio deviene pozo sin fondo, y la vida dista mucho de ser piadosa. El crudo individualismo rige el mundo. Herzog sitúa la historia del antihéroe en sobrios parajes de periferia, en los que la revancha y la violencia contenida colman hasta el lugar más recóndito. ¿Cuánto puede perder un hombre cuando no existe sitio para él? ¿Cuán profunda será su caída? Stroszek es la última película que vio Ian Curtis antes de comenzar esa gira que nunca pudo llevar a término. El vídeo adjunto contiene los últimos minutos del filme, en los que la tensión no deja de aumentar al tiempo que un pollo ejecuta una danza grotesca y ridícula que es sinónimo del sinsentido del ser en el mundo. -Marina P. de Cabo

+++

Natural Harvest

Paul PhotenhauerNatural Harvest:  100 receptes amb semen.

L’estava guardant per la setmana de Sant Valentí, però és que ja no podia amagar més el llibre del cuiner Paul Photenhauer. A Natural Harvest podeu trobar 100 receptes culinàries que inclouen plats exquisits elaborats amb semen. Paraules textuals del xef: “L’esperma no només és nutritiu, també té una textura fantàstica i sorprenents propietats de cuina. Com el bon vi i els formatges, el sabor del semen és complex i dinàmic”. Photenhauer també se’n recorda dels esportistes més vigorèxics i els ofereix una beguda energètica amb moltes proteïnes creada amb kiwis, plàtans i lefa. El nostre xef mola per la seva solidaritat; a les darreres pàgines adverteix als seus lectors que mai no han d’afegir semen a l’alimentació dels seus convidats sense haver-los informat primer, ja que a la majoria els pot sorprendre el seu ús a la cuina. Gràcies, Paul.                 –Armand Rovira.

Natural Harvest 2

+++

Pin Ups Rule

Mary Hernández, Pin Ups Rules. The Erotic Art of Mary Hernández (Quarentena Ediciones, 2012)

Ahora que están tan de moda (algo de lo que estoy muy agradecido) las páginas web donde lozanas y pizpiretas chiquillas posan en paños menores mostrando orgullosas sus tatuajes y piercings, es realmente gratificante descubrir que también en nuestro país hay fotógrafas y modelos que practican el noble arte de divulgar el sensual mundo de estas Pin Up del siglo XXI. La catalana Mary Hernández podría ser catalogada como una Missy Suicide (inventora de ese milagro llamado Suicide Girls). Este libro, su segundo ya editado, muestra el lado más erótico y canalla de su obra, repleto de chicarronas imponentes, corsés, medias de encaje, zapatos de tacón y muchísimo morbo. Entre las rotundas modelos que pueblan las páginas del libro se encuentran las imprescindibles Cherie Von Deville y Marta Mamba, ahí es nada. Todo un regalo para los sentidos más primarios. ¡Ay, ay, ay que me sabe a Calisay! -Pako Jeremy

+++

Withnail & I

Withnail and I (Bruce Robinson, 1987)

Maravillosa pieza fílmica desde el minuto cero. Hilarante, fresca y tragicómica, más cómica que trágica. A ratos desternillante, hasta el punto de perder el equilibrio y hacerte caer del sofá. Ambientada en el año 69 y rodada en los años ochenta, detalle que personalmente pude reconocer en los rasgos heroinómanos y esqueléticos de sus protagonistas, tan propios de los ochenta. Una velocidad de diálogo que ya quisiera el mejor Allen y sin aburrir ni un momento. No sobra ni una coma, cada palabra está allí para algo, cuidada y razonada. Unos personajes tan bien construidos que podrían saltar de la pantalla y colocarse en tu hombro, uno a cada lado, uno con alas y el otro con un tridente. La dicotomía, la esquizofrenia y la dualidad materializadas en dos personajes que parecen uno, siendo tan distintos, tan iguales. Escueta en producción, no precisa más que de dos casas, paisajes rurales, un Londres gris y vacío, dos bares y poco más de cuatro o cinco  personajes satélite, incluso éstos están genialmente creados. ¿Para qué más, cuando la mente casi teatral del escritor Bruce Robinson está llena de complejidades tan bien enlazadas y tan bien paridas?. La belleza decadente de la juventud moderna. -Adriana Petit.

+++

Foco Juice

Sucs Foco

Em vaig enganxar a aquesta merda a Barcelona. I quan em pega el mono, sempre em queden alguns punts de venda –pakis, badulakes, supers xinesos- on arrossegar-me com un puta impersonator de David Hasselhoff, cercant combustible a tota costa. Fets a Tailàndia i importats pels nostres amiguets, els alemanys, els sucs Foco pareixen una mena de brou fet després d’hores d’experimentar amb el Quimicefa. Tranquils: són naturals. I boníssims. Alguns amb bocinets de popa, flotant i tot. N’hi ha de lichi, de maracuyà, d’aloe vera amb bayes, de mangostán, tamarinde i crisantem, però jo em qued amb els de coco (tant verd com cuit), més dolços que un remake de El diario de Noa amb els Osos Amorosos com a protagonistes. Està científicament demostrat que al lector mitjà de 40PUTES tant li és beure’s un gin tonic de 8 euros per fer-se interessant al local de moda, com pegar-li a un poal d’aigua bruta en els seus moments de major decadència. Entre i entre, no està de més mirar de fer un poc de vida sana. Només un poquet. – Tomeu Canyelles 

+++

Iceage

Iceage, You’re Nothing (Matador, 2013)

Hi ha alguna cosa en Iceage que em sembla profundament nazi, en el sentit que la seva música allibera una càrrega d’esmolada misantropia homicida, com si realment fossin capaços de passar el ganivet per mitja humanitat només per sentir-se menys furiosos, frustrats i buits. En part això m’acollona, i és precisament aquesta por el que m’obliga a sentir la seva música un cop i un altre. Els danesos han signat ara per Matador Records (que continua afegint grups punk al seu catàleg: Ceremony, Fucked Up…) per publicar el seu segon disc, menys angular però igual d’apocalíptic que el seu antecessor. Un disc per escoltar amb les botes de les SS aquelles que tens a casa pels teus perversos jocs sexuals. Que la III Guerra Mundial arribi ja. –Joan Cabot 

+++

Crec que vaig a prendre alguna cosa amb na Petit. Si no torn, venjau la meva mort. 

ABOUT AUTHOR

Madame

Gestora del bordell 40PUTES.