Corredor corrector

SHARE:

Corredor

Fa unes setmanes la gent de Tres Serveis Culturals va organitzar una trobada informal entre gent del món de la cultura per tal de parlar del depriment status quo actual i mirar de trobar-hi solucions amb uns gintònics de per mig. Som un poc al·lèrgic al corporativisme aquest, però també vanitós, així que hi vaig anar a escoltar i, com sempre després del segon gin, parlar més del compte i no deixar parlar els altres. Allà hi havia Bartomeu Sastre, guanyador del certamen d’arts plàstiques d’Art Jove l’any passat, que em va explicar per damunt el seu projecte Corredor. En aquell moment em va semblar una idea un tant extravagant –ho és, de fet-, però a mesura que la cosa ha anat prenent forma, d’una manera un tant caòtica i poc controlada, cosa que encara ho fa més especial, el que ahir es va inaugurar a Ses Voltes (no és una expo, no és un happening… no sé molt bé què és) s’ha convertit en un dels projectes artístics més interessants d’aquest inici d’any, sobretot pel discurs de protesta soterrat, perquè Corredor és, sobretot, una crítica ferotge a la mala gestió dels equipaments culturals públics.

Sastre podria haver fet qualsevol cosa amb les sales dedicades a Corredor, eren per a ell. Podria haver exposat la seva obra i punt, però va decidir donar-li la volta i, en un any en què Art Jove ha estat bastant criticat per la forma en què ha tractat els artistes, aprofitar que li donaven les claus de Ses Voltes per obrir les sales a tothom i convertir l’espai en una punt de trobada per a creadors i agents culturals que difícilment haurien tengut accés en aquestes instal·lacions. El més irònic de tot és que, precisament Ses Voltes havia de ser la seu del nou centre de recursos artístics, ara anomenat Medialab, després que l’Ajuntament convertís l’antic CRCC en les noves oficines de PalmaActiva. Resulta irònic perquè el que no ha aconseguit Pilar Ribal, directora de la Fundació Palma Espais d’Art, ho ha aconseguit un jovenet de 20 i pocs, que un cop més fa palesa la manca d’empenta de les institucions a l’hora de donar resposta a les inquietuds del món de la cultura.

De fet, no és que Palma no compti amb bons espais per fer-hi activitats de tota mena; el problema és la falta de cintura, la burocràcia i les ganes de controlar-ho tot per part de les institucions, que sovint gestionen la creació com qui intenta contenir una invasió otomana. Malgrat hi ha teatres, aules i altre tipus d’espais municipals tancats i buits, continuam trobant-nos amb problemes constants a l’hora d’organitzar qualsevol activitat, i parlam d’espais públics, espais nostres, que hem pagat i que tancats no fan cap servei. Va ser una de les qüestions que varen sortir en aquella reunió a Tres: com de complicat era trobar espais on realitzar activitats, aconseguir la complicitat de les institucions, etc. Unes preocupacions legítimes, però que també m’exasperen, perquè estic cansat de sentir plorar a la porta dels despatxos. Aquí la doctrina és que les institucions són el puto enemic i punt. Així que és fàcil explicar per què Bartomeu Sastre és el meu nou heroi: li han donat doblers i un espai i ell se n’ha rigut a la cara, els ha deixat en evidència i ha organitzat amb pocs recursos un projecte estimulant que ha obert durant un mes les portes d’un equipament “sagrat” com Ses Voltes a una sèrie d’artistes que el faran servir com a laboratori. Què en sortirà de Corredor és una incògnita. Potser, de fet, no en surt res, però només la idea ja és prou bona com per celebrar-la com una victòria. Que ens donin les claus, que ja ens ho feim nosaltres.

ABOUT AUTHOR

Joan Cabot

Ha escrit a MondoSonoro, Última Hora, Ara, Go Mag, Vice i D-Palma, a més de treballar durant molts anys en ràdio (Local d'Assaig a Ràdio Jove i Cara B a IB3 Ràdio). És membre dels grups Lost Fills i Forces Elèctriques d'Andorra.