Subhastats, en mans seves

SHARE:

Anunci Subhasta RTVM

Vendre’ns, subhastar un servei públic, patrimoni de tots i totes, testimoni audiovisual col·lectiu de la nostra història més recent, on s’ha vist mai? Una vegada més ja tornam a ser la rialla. Ja m’esbutz de la pena que fan. I encara és més trist perquè no ens els podem llevar de damunt així com així: ens administren. Qui gestionant i, recordem, cobrant de tots, menysprea qualsevol bé d’una societat a qui representa d’immediat no n’hauria de poder ser gestor. La societat en si hauria de tenir mecanismes per inhabilitar-los d’arrel immediatament. Queden deslegitimats.

L’operació de subhasta anunciada -per més INRI amb l’e-mail liquidacio@rtvmallorca.cat-, i que justificaran dient que és part inexorable del procediment concursal, és una corruptela més, al marge que pugui ser legal que no vol dir honrat. Al cap i a la fi és la simple moralina en què sempre es redueix tota la seva “gestió”: vendre’ns al major postor perquè aquesta terra -i tot el que implica de propi i identitari- els importa quatre raves. Ens venen, ens intercanvien, al lliure albir com ho feien amb els esclaus, amb la mà d’obra barata (però com nosaltres també bé que apta i necessària), els colonitzadors d’un temps, que donaren els gens del tarannà dels nostres gestors contemporanis de la cosa pública.

Gràcies al PP, i -diguem-ho ben alt- amb el vot unànime de tots els partits polítics d’un Consell, que actualment també ofeguen, el 2000 es creà aquella Ona Mallorca de Munar, amb connivència amb en Matas. Cinc anys més tard, el 2005, també per unanimtat, es comença a crear Televisió de Mallorca i s’aixeca l’ens RTVM. Vuit anys després, no en queda o volen que no en quedi ni rastre. Ens agonitzaren amb una decisió purament ideològica i política, improvisada, com sempre; entre la incertesa, la ineptitud i la incompetència en les maneres de fer de tot el procés de liquidació. Sense cap respecte ni un per als treballadors i la feina feta, sinó més bé amb un menyspreu i un menfotisme descarat, de befa; com sempre hem estat subhastats pels polítics els periodistes en aquesta terra. Remataren la jugada esborrant qualsevol rastre de RTVM a la xarxa, l’únic lloc -a banda de la consciència col·lectiva que és l’únic que els agradaria però que mai no podran aconseguir desintegrar- on tot l’arxiu públic podia mantenir-se en vida durant els segles dels segles. Amén. Un any més tard, idò, encara continua tirat com un pedaç, podrint-se com a fems -o residus com ara li diuen aquests eufemistes de l’euro- roegat per quatre rates en un quartet de La Misericòrdia. Liquidació, reset a qualsevol rastre de consulta: tant el web com la majoria d’entrades de la xarxa als ítems linkats com a [M], per així ajudar més aviat a la pèrdua de memòria i esborrar-nos del mapa.

Gens de fiar i incompetent és com a gestor aquell que ha d’acabar amb allò que creà onze anys enrere pel bé general i que passats aquests anys l’interès general sigui tombar-ho, com abominablement ho feren elevant-ho a ple en aquesta condició. De traca i pandereta. Els mostra amb falta de visió, previsió i horitzó; de la qual cosa estam més que avesats per aquest racó de món. Poc ull. Inútils per trair-se a si mateixos, amb potadetes de venjança dèspota i ràbia, quan decidiren acabar amb allò que un dia havien votat a favor de crear -sí, és el que tenen els intercanvis de favors dels pactes, que són delicats, amb les corrupteles ja conegudes incloses. Se’ls acabà escapant del tot de les mans -cosa inconcebible per així com entenen els mitjans de comunicació-, però de totes maneres tampoc mai no ho havien encaixat de ple, ni falta els feia -era una mitja merda devora del seu imperiós IB3. L’havien hagut d’assumir, no els havia interessat mai i, llavors, quan tengueren el bou (de Costitx) per les banyes no els interessà en absolut. És el que té malentendre que un servei públic funcioni com a instrument polític. Per altra banda que aixequi el dit qui des de fa mesos tengui senyals de vida del Consell de Mallorca si no és per l’euromerda que ens infectarà aviat? En fi, una altra moralina de què els interessa, que no és més que la constatació d’un caràcter, d’un tarannà -els seus- amb el qual escandalosament mostren el llautó.

Un any després de l’escabetxina -encara que amb tot ja ens queda enrere i col·lectivament es tengui una certa amnèsia del cas- RTVM, l’ens de tots, continua costant-nos. I molt. Dissolt en administració concursal, amb tots els múltiples costos que implica i ens hipoteca, encara no ha pagat als seus treballadors -ni els que les hauríem de rebre creim que ho facin- les ajudes per a formació previstes i promeses dins l’ERO. Ni parlem ja, un any més tard, de paraules buides com “recol·locació dins el sector”. Tampoc no especificaren ni quin ni qui. Més clar, aigua.

Per rematar la “bona feina”, aquests dies ha caigut la darrera estacada, i darrera befa a la puta cara de tots i totes: l’anunci -que il·lustra aquesta entrada- en els diaris (a més!), talment com una esquela o un anunci de prostituta -una altra moralina també d’així com ens han tractat sempre els polítics als que ens dedicam al periodisme-, de subhasta, de venda, de tot l’arxiu audiovisual de Ràdio i Televisió de Mallorca. Com si ara IB3, CCMA, EITB o qualsevol ràdio i televisió públiques de qualsevol societat, feta dia a dia amb fons públic, amb el que pagam tots i totes de les nostres butxaques, fossin venudes al millor (millor dit diria major) postor; potser també impostor. Quin preu té això? Quantificant en té, sí, i molt. Però ja no miram l’econòmic -com cínicament fan ells- per molta d’inversió-despesa feta o compra-venda, d’ara, sinó més bé és un preu en sentit patrimonial, històric, sentimental, etc. Vendre’l pot ser legal -depèn de com entenguem aquests dies el concepte de legalitat, si èticament o emparant-se cegament en l’anacronisme de l’estantissa Constitució Espanyola feta per uns quants-, però no és inqüestionable i no recriminable, i ja no diguem ni ètic ni moral. Com es pot vendre un patrimoni públic, que és d’interès general -això sí- i que deixi d’estar en mans de tothom? I me deman molt més. A quin particular o a quina societat li pot interessar i per quins interessos -que d’això sí que en tenen un màster-, si no és -ho hauria de ser- per indexar-ho i classificar-ho com ho hauria de fer, en aquest cas, l’Arxiu del So i la Imatge del Consell, el departament institucional a qui li pertany i és el responsable de tot l’arxiu, per tal de protegir-lo i posar-lo a l’abast de tothom per a la lliure consulta, o si escau per reemissió. Però clar, la mateixa excusa que serví per acabar amb [M] i amb tot el que els fa nosa, també deu entrar en joc i es torna a servir en aquest cas: la falta de doblers. Clar… Per al que volen!

Ells, des del menfotisme i la befa, ho fan descaradament, sense escrúpols i amb tota la puteria d’aquest món. Ja va més enllà de despropòsit, insult, indignació i pocavergonyes. La mateixa pocavergonya en què a IB3 ràdio, per posar sols un exemple, acaben de pegar una cossa -una altra més- sense miraments, i fotent-se’n, per començar, de la fidelització dels oients i la coherència d’antena, a dos dels pocs programes més coherents i interessants de la casa, Tassa i Mitja i El crepuscle encén estels, i en canvi ens prenen per beneits fent veure que justificaran el més d’un milió d’euros que Bauzá ha donat a Francisco Kovacs amb un programa exclusiu a la seva fundació, la comunicació del qual va estar en mans del cap de premsa de sempre de qui ha d’anar escortat per la Benemèrita. Rialles.

En quines mans acabarà la meva veu i la de centenars d’altres enyorats companys, la nostra feina i els nostres continguts, fets per a la i de la ciutadania? Posats a fer apostes, un dia la meva veu i la de molts companys més ens podrien pegar un ensurt fantasmagòric des de qualsevol dial? És extraterrestre! En fi, per flipar! T’ho conten i no ho creus. Ens prengueren el lloc de feina, un servei de tots, i ara ens volen prendre la dedicació i la feina feta. Firma la petició per intentar liquidar aquesta insultant decisió i sinó, ja que hi som, entra en el joc i demana i proposa preu al liquidador concursal a liquidacio@rtvmallorca.cat. Més teu que de ningú no ho és. Liquidem-los; no són mereixedors.