Sabotage Bar

SHARE:

Sabotage - Foto de Laura Karton's

Què: mort i destrucció.

On: Marquès de la Sènia, 37; on abans hi havia el Carajo.

Fauna: exiliats de l’Atomic Garden, fans del metal dels 90 amb problemes per assumir que ja no tenen 16 anys i despistats de pas cap algun after obscur de Gomila.

Trempa: les cambreres, que no posen indie de merda, i els xupitos d’aquella cosa amb Jägger i Monster que ens deixa girades de per vida.

Destrempa: els colors fofis de les parets te pugen les diòptries i poden provocar espasmes; te pots gastar el sou de tres mesos intentant lligar amb les cambreres i no aconseguiràs més que somriures i un compte Premium de Youporn; la música se sent un poc fluixeta.

Hi vàrem celebrar la nostra festa de Nadal i des de llavors hi ha dues vacants a la redacció: està massa a prop del Saladet com per tenir present les normes sobre riscs laborals i només pots aferrar-te a la vaga esperança que la bonaventura es materialitzi en algú amb coneixements de primers auxilis que et dugui a casa o et fiqui dins un taxi. El Sabotage és el lloc perfecte per: 1) amollar els cavalls després de l’habitual escalfament (peloteo és el terme tennístic que solem fer servir) al TNT o l’Atomic; 2) quedar-te a les portes de Mordor i a recer de l’ull de Sauron -sí, parlam de Gomila. En el fons, el públic del Sabotage és essencialment el mateix que el de l’Atomic o el del desaparegut Rara Avis: aquella generació de joves que ja no ho són tant, incapaços de veure la diferència entre Weezer i NOFX, que escoltaven “música alternativa” però mai no varen caure en mans de Superchunk i en canvi han acabat escoltant Muse –especialment les ties. Sabeu perfectament de qui parl. El cas és que amb el temps aquest tipus de gent ens cau molt més simpàtica que els indies de postal del passeig Marítim. Si hem de triar entre Franz Ferdinand i Turbonegro, la nostra resposta és: Ass Cobra Forever! Així que solem anar per allà, ens prenem un parell d’Steve Maisters (Jägger+Monster, brrrrr) i Millencolin deixen de semblar-nos una versió emprenyada d’El Canto del Loco i fins i tot començam a contemplar la possibilitat de comprar-nos un skate als trenta, trobar una novia joveneta amb piercings i tatuatges i muntar un grup d’stoner amb un nom tipus Morca o Pou.

Banda sonora: “Feel Good Hit of Summer”, Queens of the Stone Age

ABOUT AUTHOR

Madame

Gestora del bordell 40PUTES.