Som putes de cine part II (1980-2012)

SHARE:

Putes de cine

Llegeix la primer part.  

El que ens diferencia a les actuals prostitutes de les anomenades putes del cine clàssic és que en els darrers anys trobam molts films en què una prostituta deixa la seva activitat i es converteix en una dona decent gràcies a l’amor del protagonista, que disculpa i oblida la destructiva condició de l’ofici més vell del món. Personatges com els que interpreten Nicolas Cage, Christian Slater o Mickey Rourke ho confirmen. També les darreres putes de cine són dones més positives, amb molta dignitat, coratge, generositat i entrega.

Les putes de tota la vida donam pas a les putotes modernes

Les putes de tota la vida donam pas a les putotes modernes

De totes maneres en els cinèfils anys 80 encara estàvem lluny de ser respectades per culpa de bèsties com Marco Ferreri, que va aconseguir el que es podria considerar la pel·lícula més completa sobre Charles Bukowski. A Ordinaria locura la pertorbadora bellesa d’Ornella Mutti no desentona dins el groller món de Bukowski. Després d’anys de repressió sexual, el públic més onanista volia veure per fi a la Mutti transformada en una vulgar jove prostituta. Més que res per veure-li el cul, però la seva magnífica interpretació va més enllà d’un recurs decoratiu de taquilla. Però encetam malament la dècada: al costat del poeta Bukowski, Mutti no té un futur molt positiu; el sexe per a ella és un infern del qual no pot ni vol sortir.

Ornella Mutti, una puta molt fan de Sid Vicious.

Ornella Mutti, una puta molt fan de Sid Vicious.

Prostitució i heroïna van anar de la mà a principis de la dècada. A les putes se’ns culpava d’iniciar en aquest vici joves clients desorientats. Això es el que va immortalitzar Eloy de la Iglesia a la seva pel.lícula més emblemàtica i transgresora, El pico. Per culpa d’una prostituta argentina, dos al.lots bilbaïns es vicien d’una manera brutal a la llaminadura preferida de Lou Reed, el “caballo, jaco o potro” o com dimonis es digués en aquella època. El film és una delícia i enyoram el camell més emblemàtic del cine espanyol: Ovidi Montllor, que en pau descansi.

Che, un pico no hase daño a nadie.

Che, un pico no hase daño a nadie.

Als 80 anar-se’n de putes s’incorpora més a l’oci i l’entreteniment que no al fet d’alleugerir les tensions sexuals. Apareixien així els primers peep-shows. Sí, aquelles cabines masturbatòries on cada kleenex val un euro. A Espanya les vàrem descobrir gràcies a Natassja Kinski a Paris Texasde Wim Wenders. Ella labora dins una cabina on els clients la poden veure però no tocar-la, mentre que no sap amb qui està xerrant. La conversa que Natassja manté amb el protagonista Travis, separats físicament per un vidre, és potser un dels moments més emotius de la història del cine. La filla d’en Klaus mai va estar tan provocativa com quan duia aquell jersei vermell.

Nastassja Kinski ParisTexas

Natassja Kinski, sembla mentida que siguis filla d’en Klaus.

La delinqüència en el món de la prostitució de carrer és també bastant habitual. Només fa falta revisar el film cutre-cañí que tant ens agrada visionar les nits de divendres com és Perras Callejeras de José Antonio de la Loma. Cris, Berta i Sole són tres putotes grolleres que es reuneixen per robar la recaptació d’una discoteca barcelonina. El film és total i compta amb la interpretació del nostre mallorquí més outsider Martín Garrido fent de policia corrupte. Brutal.

Martin Garrido, el nostre Steve McQueen balear.

Martin Garrido, el nostre Steve McQueen balear.

A la comèdia delirant Servicios personales de Terry Jones, la britànica Julie Walters paga amb carn al propietari del domicili on resideix perquè no li basta la paga mensual. Aquesta és una altra manera original de prostituir-se dins el cinema i que encara no s’havia mostrat. Un film de culte escandalòs i molt recomanable dirigit l’any 1987 per un dels més divertits membres del clan humorístic Monty Python.

Julie Walters solucionant el lloguer.

Julie Walters solucionant el lloguer.

A les putotes hipsters que escrivim per aquí ens agraden molt els ambients obscurs i marginals. Per això ens emociona Uli Edel, el director de cine de la ja comentada Yo, Cristina F. Durant 1989, Edel tornà amb les mateixes escenes violentes creant un retrat molt potent del barri de Brooklyn dels anys 50 a Última salida Brooklyn i protagonitzades per una putota com Jennifer Jason Leigh.

Jennifer Jason Leigh de gresca a Brooklyn.

Jennifer Jason Leigh de gresca a Brooklyn.

Amb el pas del temps ens ha sabut molt greu descobrir que Laura Palmer era prostituta, traficant i flirtejava amb els esperits del bosc. Morta dins paper de plàstic, Twin Peaks d’en David Lynch va donar la volta al món i es va transformar en un fenomen brutal. Fins i tot es va publicar un diari de l’assassinada on s’aclarien els més obscurs secrets de la protagonista. El fantasma Bob ens molava molt amb les seves pintes de guitarrista-roadie-manager de Warlock o W.A.S.P.

Laura Palmer, icona mítica de la representació de la mort als anys 90.

Laura Palmer, icona mítica de la representació de la mort en els anys 90.

És fàcil enamorar-se d’un client, com fa Patricia Arquette a True Romance. El 1993, la rossa interpreta una prostituta contractada pels amics de Christian Slater per passar una nit molt divertida, però tots dos acaben enamorant-se i celebrant un matrimoni exprés. Encara que Patricia manté els seus monumentals pits amagats sota un top durant la major part de la pel·lícula, aquest va ser un dels personatges més eròtics de la nostra enyorada dècada dels 90; el guió va ser escrit per un desconegut Quentin Tarantino.

Patricia, al menys podries esperar-te a sortir de Son Banya.

Patricia, com a mínim podries esperar-te a sortir de Son Banya.

Que Don Pimpón i Espinete fornicaven amb entusiasme desprès dels crèdits finals de Barrio Sésamo ho sabia tothom. El que mai ens haguéssim imaginat és que la petita Ruth s’aficionés ràpid a xutar-se la vena i fer el carrer. Ens ho certifica Días contados d’Imanol Uribe. Aquí Ruth Gabriel és una junkie que sobreviu en el Madrid dels anys 90. Ella, grollera i amb pintes d’uns Alice in Chains calés, va deixar muda Espanya a la famosa escena de la banyera seduint un etarra. Quina manera tan fulminant de fer-se gran.

Ruth Gabriel: “Espinete, és hora de fer-te un home.”

Ruth Gabriel: “Espinete, és hora de fer-te un home.”

La pràctica sexual més vista a pantalla dins la prostitució cinèfila és el coit convencional. Però darrerament som maltractades per covards clients que ens fan pagar els seus problemes personals o laborals amb una fatal esquinçada anal. I si no que li preguntin a Elizabeth Shue a Leaving Las Vegas. Aquí és violada per tres o quatre al·lotets que la contracten per divertir-se desprès de fer-la pujar a una camioneta simulant ser uns pobres innocents. Ella, que és tan correcta i no ho fa mai per darrere, acaba desvirgada analment d’una manera molt violenta. Com si no li bastés haver de suportar les subnormalitats d’un alcohòlic kamikaze com Nicolas Cage.

Elizabeth Shue, una puta molt masoquista.

Elizabeth Shue, una puta molt masoquista.

Gràcies al nostre irresistible atractiu sexual, tots els homes ens volen als seus llits, mentre que les madones del món ens volen veure mortes i ben enterrades. Malena tracta de la rivalitat sexual femenina. Mónica Belucci és linxada com una porca per culpa de l’enveja que senten les dones d’un poble de Sicília. No és un film per empalmar-se intel·lectualment, però és igual: just la presència de Belucci, bellesa imponent allà on vagi, val el preu de l’entrada del cine. I això que el personatge no deu tenir més de 50 diàlegs en una cinta de 105 minuts. Al públic masculí li sua i per al nostre gremi Malena és una icona estel·lar pel fet d’aguantar tanta filla de puta envejosa.

Mónica Bellucci, l’única puta del poble a Malena.

Mónica Bellucci, l’única puta del poble a Malena.

Ja hem pensat algunes que ens comprarem uns patins per recórrer les Avingudes i fer més via entre client i client. Ho hem copiat en veure Heather Graham al film Boogie Nights del genial i imaginatiu Paul Thomas Anderson. Graham s’ho lleva tot menys els patins, estil que la transformarà en una celebritat. Batejada com Rollergirl, és la primera estrella porno i prostituta que copula dins un rodatge amb l’actor John Holmes. Sí, aquell que la tenia fins els peus.

Rollergirl amb patins, inspiradora de les encarregades del Carrefour.

Que tots els nostres millors clients són mascles amb vida conjugal no és cap secret. I la veritat, solen ser tan maldestres que normalment són enxampats, com succeeix a Nathalie X. Una dona enganada contracta una puta de luxe perquè sedueixi el seu marit i li expliqui cada detall del que fa amb ell i quin tipus de sexe practiquen. El millor d’aquest film del 2003 és la interpretació de dues grans actrius de tota la vida: Emmanuelle Beart, que fa de puta explosiva, i la magnífica Fanny Ardant, que interpreta una esposa madura. Als crítics avorrits no els va agradar gens per manca de nervi, però a nosaltres ens encanta revisar-la pel seu excés d’erotisme.

Emmanuelle Beart, clàssica fulana francesa.

Emmanuelle Beart, clàssica fulana francesa.

Les prostitutes asiàtiques solen somiar sovint amb una vida millor a Europa: el sexe oriental està molt ben pagat per aquí. Per això dues estudiants coreanes, Jao-Young i Yeo-Jing, decideixen prostituir-se al film Samaritan Girl del genial Kim Ki-duk amb la il·lusió d’emigrar cap a París o Londres. Realment una d’elles és la que fornica mentre l’altre concerta les cites. El drama comença quan a una d’aquestes petardes li entra la gelosia per l’interès de la seva amiga cap els clients. Kim Ki-duk ho té clar, vendre la cotorra no és cosa de dos.

Putes coreanes disposades a menjar-se el món.

Putes coreanes disposades a menjar-se el món.

El que havia de ser el gran documental sobre la prostitució de luxe, va acabar convertint-se en un batiburrillo postmodern que no va acabar de funcionar. La directora Luna va mesclar ficció i documental a Yo, puta, on Denise Richards és una espectacular estudiant universitària que vol escriure un llibre sobre la prostitució. L’encarregada de convidar-la a conèixer proxenetes i altres lumis de bon veure és la nostra estimada guerrera Daryl Hannah. Imaginau-vos ara quatre escenes de ficció mal rodades, sumeu-li les putotes més antigues de l’autovia de Castelldefels xerrant a càmera i tendreu aquesta fallida obra fílmica.

Yo, puta amb el millor slogan que un podria imaginar.

Yo, puta amb el millor slogan que un podria imaginar.

Poc a poc començam a pensar en la nostra prejubilació, que consisteix en agitar la manovella a senyors amb possibles remordiments de consciència conjugal. És una manera progressiva de deixar-ho. Marianne Faithfull, de seixanta anys, al film Irina Palm, exerceix de masturbadora a mitja jornada com qui es dedica a vendre pa. Ella, que fou musa de Mick Jagger, creu que no és per a tant, només masturba senyors a través d’un forat de la paret. A més, ho fa desesperada per operar el seu nét. Una veritable fadrina coratge.

Marianne Faithfull. Ens la esperàvem així de sexy en el darrer Primavera Sound.

Marianne Faithfull. Ens la esperàvem així de sexy en el darrer Primavera Sound.

No és molt habitual que Hollywood fabriqui drames en què predomini el passat íntim d’una prostituta. Per això El luchador de l’excèntric Darren Aronofsky té un cert interès, perquè per primera vegada una prostituta com la que encarna d’una manera molt real Marisa Tomei, mostra les conseqüències dels errors del passat en la seva vida present. Això la fa buscar refugi en el lluitador que encarna Mickey Rourke; ja que els dos, que tenen una certa edat, han fracassat sentimentalment a la seva vida. Un bon retrat amarg i realista del pas del temps.

Marisa Tomei, una puta marcada a ritme de Motley Crue.

Marisa Tomei, una puta marcada a ritme de Motley Crue.

Són les actrius porno unes fulanes de luxe? El director Steven Soderbergh pensà que sí i per això va reclutar a la porn-star més nombrada en aquesta casa: Sasha Grey. A finals del 2009 protagonitzà The Girlfriend Experience, on els homes continuen pagant no només per cardar, sinó també per experimentar la companyia d’una al·lota encara que sigui només per unes hores. És el naixement de les anomenades escorts, també conegudes com hostesses de companyia. Idea inconcebible per al típic mallorquí de tota la vida, que prefereix que li fotin un servei ràpid a Son Pardo. No és més barat el psicòleg de la seguretat social que pagar 500 euros perquè t’escolti una adolescent?

Sasha Grey DJ. Per desgràcia no és cap festa del 40putes.

Sasha Grey DJ. Per desgràcia no és cap festa del 40PUTES.

A primera vista Slepping Beauty és la història d’una universitària que s’endinsa en el món de la prostitució de luxe. Però el film destaca més per la seva proposta estètica del millor Tarkovski o Dreyer que per  narrar una història clàssica sobre el gremi puter. El muntatge, les composicions verticals dels enquadraments i sobretot la interpretació de la jove Emily Browning fa que aquesta obra del 2011 dirigida per Julia Leigh sigui una de les millors pel·lícules que s’han vist per aquí. Sumau-hi que una directora de cine sap molt millor com explorar el desig femení i no com l’objecte idealitzat que tant fascina els directors de cine masculins.

Emily Browning preparant un còctel de llagosta a Cabrera.

Emily Browning preparant un còctel de llagosta a Cabrera.

I la pel.lícula que més ens ha flipat darrerament ha sigut una bastant odiada pel sector purità justament perque s’equivoca en el seu plantejament inicial políticament correcte, quan el resultat és tot el contrari. El guionista burgès de la pel·lícula ens intenta vendre que la prostitució és una cosa molt dolenta, però quan hom surt del cine de veure el film brasiler Bruna Surfistinha, la primera cosa en què que una pensa és en obrir les cames per fer caixa. Aquí, una adolescent nerd de classe mitjana que no li acaba d’agradar l’escola, decideix laborar cardant i s’enorgulleix de trincar-se trenta barons a la setmana. A més, l’actriu que encarna Bruna està cada escena encara més guapa que l’anterior. I mira que li passen coses xungues a la pobre Bruna. Ens agrada molt aquesta ficada de pota del Ministeri de Cultura de Brasil.

Bruna Surfistinha a classes particulars del seu profe de religió.

Bruna Surfistinha a classes particulars del seu profe de religió.

Fins aquí el panorama del sexe de pagament a la ficció cinematogràfica des del seu naixement fins a l’actualitat: 40 putes a 40 pel.lícules. Quina vida trobau més interessant, la nostra o la d’una honesta mestressa de casa?