Nou curs, nous discos

SHARE:

Ahir va sortir a la venda Vostè és aquí, el nou disc d’Antònia Font, un dels treballs més esperats d’aquesta temporada, encara que molts ni sospitaven de la seva existència fins fa un mes. En tot cas, amb el nou curs escolar, es reactiven les edicions discogràfiques. Encara que en territori local tampoc no és que els compassos de la indústria afectin tothom, sí és cert que setembre/octubre marca una frontera psicològica i són moltíssims els grups que tenen preparat nou material per als pròxims mesos. A continuació vos presentam un recull de tota la informació que la nostra peresa patològica ens ha permès recopilar amb tot el que sabem sobre alguns dels discos que apareixeran aquest curs 2012/2013. Un article conjunt de Celestí Oliver, Tomeu Canyelles i Joan Cabot.

Satellites. La setmana passada ja vos avançàvem la portada del nou treball de l’intermitent grup de Jordi Herrera, José Púter Puigserver i Gato. La banda publica La singularitat i la fracció de 2ona fase en vinil, CD i descàrrega digital el pròxim novembre, un disc amb un so molt més extrem, industrial i esmolat. El primer single es dirà “En aquest mar/Mankind”, però per ara només hem pogut sentir “La mujer pescado”, un dels pocs temes que han rescatat dels EP que la banda ha publicat aquests darrers anys. La banda actua el pròxim 10 de novembre amb Pony Bravo i Za a Es Gremi. Una bona oportunitat per tastar cosa del nou disc.

The Last Dandies. Un altre dels grups on trobam Herrera també està pensant en nou llarga durada, encara que ni tan sols se sap on ni quan es gravarà. Sí, hi ha temes nous, i a més, en castellà, i alguns d’ells ja han sonat als seus concerts, on han deixat clar que de cada cop els interessa menys l’efervescència i immediatesa del seu debut i sí experimentar, fer renou i tirar-se per terra en ple èxtasi. Ja serà ben entrat 2013, com a mínim.

Oliva Trencada. Un dels discs més esperats de la temporada és Orsai, quart disc d’Oliva Trencada, que segueix en l’heterodòxia que la banda de Pep Toni Ferrer ja estrenava a Perleta negra (La Casa Calba, 2011) i en què encara amplia més el nivell de dispersió estilística, sempre a partir d’aquelles estranyes formes d’heroi de barri de Ferrer. La banda ha enregistrat tot el material a ca seva, Favela, i ho tenen gairebé tot enllestit. Falten les mescles i anunciar la discogràfica, que serà nova i mantenen en secret per ara. Moltes de les cançons del disc ja les han interpretat en directe aquest estiu, en què gairebé no s’han deixat veure pels escenaris de l’illa, a excepció dijous passat a Binissalem en l’adéu als directes de Perleta negra.

Corc. Xavier Rubí i Enric Cuéllar ja tenen mesclat el seu segon disc, la continuació de Calitja (2011). Aquest nou recull de cançons han estat enregistrades amb Xisco Albéniz (La Búsqueda)  i mesclades per Pep Toni Ferrer -Oliva Trencada, Saltamartí, Lost Fills o Gran Amant-. El grup està cercant discogràfica i està per veure què succeirà amb les cançons si no en troben.

Miquel Serra. Té més d’una vintena de cançons gravades a Favela, de nou amb Pep Toni Ferrer. Es tractarà del seu primer disc per a Foehn Records després d’estrenar-se amb l’edició de Miquel Serra 2009-2010, on es recopilen temes provinents d’Opilions i Música útil, els seus anteriors treballs. Part de l’àlbum serà interpretat amb la banda completa i altra part, en un format més reduït i aventurer. Obsessionat amb Animal Collective, aquest cop la referència és el Sung Tongs, encara que moltes de les cançons que ja ha anat deixant caure en directe demostren que Serra ha desenvolupat un estil propi i ja fàcil de reconèixer que l’ha convertit en un dels artistes més prometedors de l’escena local.

Lost Fills. Per acabar de parlar de Pep Toni Ferrer, el seu altre grup, Lost Fills, ja té gairebé enllestides totes les cançons que formaran part del seu primer LP. El disc es dirà M&M Parts I, II i III, la portada serà a càrrec de l’artista Grip Face i comptarà amb col·laboracions de Xisco Vargas, Senior i H1000VM. Es tracta de 22 cançons en total enregistrades en diverses tongades, a Camp de Tir i evidentment també a Favela, sempre en directe i amb Toni Toledo als comandaments. No hi ha data encara, però és molt probable que aparegui ja dins 2013 i a través de Foehn (la discogràfica catalana més mallorquina).

Pujà Fasuà. Encara no sabem títol, però sí hem pogut sentir ja un tema del grup manacorí. Després de canvis en la formació, la banda es va tancar a l’estudi Camp de Tir de Toni Toledo (Sexy Sadie) per donar forma a la continuació del seu debut, publicat l’any passat. La banda segueix els mateixos patrons: crescendos de distorsió, intensitat emocional, picades d’ull a Smashing Pumpkins i el rock més efectista de finals dels 90…  Un disc esperat des de fa temps, especialment després dels darrers concerts del quartet; el típic grup que creix en directe.

L’Equilibriste. El nou disc de L’Equilibriste es dirà Pluja-Trànsit-Semàfors i apareixerà amb Blau –que ja va editar el seu debut, un treball eclipsat per la seva posterior i més interessant carrera en format EP. Podria sortir a finals d’aquest mateix mes, però més probablement serà el novembre. Segons ens conten han ampliat la instrumentació amb banjo, ukelele, piano, harmònium, trompetes, percussió… I malgrat això asseguren que la màxima per treballar ha estat “menys és més”. Segons al seu guitarrista, Albert Riutort, a qui ens trobam sempre al 31 de Desembre, serà un disc “de tranquis”.

Ceremoney. Atents perquè el seu debut promet ser un dels discs del 2013. Les nou cançons que han enregistrat a La Porta Còsmica de Palam, produïdes per Púter (Satellites, El Prehome Indefinit…), li peguen milers de potades a les que trobam al seu primer EP, CMY EP (2011). No és que les cançons siguin millors -que ho són, i molt- sinó el canvi substancial de so: la incorporació d’un bateria real (Gabi, procedent de One Armed Drummer) ha estat clau per donar al nou material una major naturalitat i cohesió. També s’ha de destacar el paper d’Álex Sancho a la guitarra: punteigs imaginatius, solos psicodèlics i un bon gust que tira d’esquenes. Tot plegat molt tropical, molt Madchester, molt ”d’anar un diumenge a recollir bolets màgics que expandeixen la ment”, que diria en Púter. Tot i que encara no està clar com i quan veurà la llum, ja vos avançam que Ceremoney estan parint una autèntica joieta.

Superkong. La Porta Còsmica de Palam treu fum… Després d’enganxar tres gravacions seguides (Aspirina Infantil, Ceremoney i Marasme), l’estudi de Josep Miquel Puigserver “Púter” rebia a finals de setembre Superkong, una banda amb unes idees molt interessants que ha vist com el seu impacte minvava a conseqüència dels seus constants canvis de formació. Però, n’Àngel “Muzzol”, col·leccionista de pedals de fuzz i enemic de les guitarres xineses, no es dóna per vençut. Fa uns anys van treure l’EP Té fam (Autoedició, 2010), que combinava la força de Dinosaur Jr, les melodies de Weezer, i la ràbia de Nirvana. Ara, Superkong tornarà amb un EP de 6 cançons connectades per una història conceptual, on el seu autor ens convida a un passeig per l’espai. El pla inicial és, segons Muzzol, que vegin la llum en format digital. Poca cosa més sabem, però que ens desperta la curiositat és innegable.

Motorhashy. Si el seu nom no et sona, potser és perquè no fan gaire concerts a Palma o perquè són un grup d’estrangers residents a Son Serra de Marina que van a la seva: prendre el sol, engatar-se i fer un rock’n’roll que beu de MC5 o The Stooges, però també d’icones de l’stoner com Kyuss o Monster Magnet. El so dels amplis Orange queda recollit a un àlbum debut de 14 temes que serà autoeditat en format vinil de 12″: el títol d’aquest disc és Rock ‘n Roll Curry… Tot i que a nosaltres ens agrada molt més el nom d’una de les seves cançons: “No dope, no hope”. De moment, a esperar una mica…

Aspirina Infantil. Possiblement, un dels discs més esperats de l’any. No ho podem negar: les putes som unes incondicionals d’aquest quintet. Sense títol conegut, encara, estarà format per 19 cançons. Sembla que, novament, AI repetiran jugada: després d’haver-les enregistrat a La Porta Còsmica de Palam, serà masteritzat per Dan Randall als Mammoth Sound de Califòrnia i editat en vinil per Metadona Records. Pim, pam. Les cançons que hem pogut escoltar són un autèntic esplet de galtades: un conjunt d’himnes arrogants i plens de desencant del qual, mestre Xisco Vargas, s’atreveix a vaticinar que serà el millor disc de punk-hardcore que s’hagi publicat a Mallorca des del Demencia (Munster Records, 1995) de Cerebros Exprimidos. S’havia previst la seva publicació per novembre, però veient que Metadona just acaba de treure del forn les còpies del doble LP d’Eskoria, el més probable és que el disc aparegui el primer trimestre de 2013. A més, AI també publicaran un tema en un recopilatori americà.

Fura. Just a principis de 2013, el gener, tenen cita als Westline Studios de la serra de Madrid per donar forma al seu primer llarga durada sota la direcció de Juan Blas (Nothink). Pel que hem sentit, es tractarà d’un treball més proper al post-hardcore i fins i tot hi podria haver veus en algunes cançons.

Marasme. Ben aviat apareixerà el single Aquí les ombres mai no arribaran a través de Bubota Discos, el primer fruit de la seva col·laboració amb Jose Puigserver aka Púter. El tema fou enregistrat el passat maig a La Porta Còsmica de Palam i -repetim- ha estat masteritzat per Dan Randall als estudis Mammoth Sound de Califòrnia –com el nou d’Aspirina Infantil. De l’artwork del single se n’ha encarregat de nou la fotògrafa Veru Iché, que repeteix a la col·lecció Bubota. El tema marca una nova època per al grup, que ha cercat un so més dens, atmosfèric i violent i ha optat per escriure totes les lletres en català. Amb Púter han estat gravant les set cançons que formaran part del seu segon àlbum, continuació del vibrant Mirroir, el qual també serà un dels discos de 2013, sens dubte.

Vogt. El projecte musical en solitari de Tomeu Marasme acaba de publicar en format físic el seu Paura, a través dels segells Radix Records, Féretro Records i Strange Records. Com en Tomeu explica “Vogt no té gaire explicacions; és un projecte que he desenvolupat entre 2007 i 2012, on es mesclen estils com el drone, l’ambient o el darkwave. […] La idea és editar ‘Paura’ i prou, un únic disc que resumeix aquests anys d’experimentació”. Les còpies són comptades -un total de 200-, així que vos recomanam que intenteu fer-vos amb com més aviat millor. Un projecte de dormitori que sembla que no sortirà d’allà mateix.

Eskoria. Moment dolç per a la banda encapçalada per l’incombustible Rafa Aguilar. Possiblement el gener de 2013 -pràcticament trenta anys després de la formació del grup- vegem la publicació d’un nou EP, que suposa la continuació de la demo-casset Una historia que contar (1987). Històric. Parlam de 7 cançons, enregistrades a l’estudi itinerant de Crappy Recordings, que apareixeran en format CD dins del catàleg Metadona Records; un fet que ens sorprèn -i molt- sabent que aquest entranyable segell palmesà fins ara només ha tret material en vinil. A Rafa (veu) l’acompanya la nova versió d’Eskoria: Rafa “Puro” (guitarra; ex Antipatikks, ex Ratfingers, i actualment a Trau), Adri (baix) i Edu (bateria). El vocalista afirmava que són cançons noves, que mantenen l’esperit dels Eskoria originals però adaptades als nous temps i a les habilitats tècniques -majors i millors, en aquest cas- dels nous components de la banda. L’EP durà per títol Cerco de odio, i ja hem pogut veure la portada, com veis.

The Quatermass. Editaren un magnífic àlbum debut l’any 2008 i de llavors ençà poca cosa més s’ha sabut d’aquest quintet de Lloseta. Podríem pensar que es van dissoldre… però no. Teòricament, el grup ha acabat d’enregistrar el seu segon disc a l’estudi casolà d’un dels seus guitarristes, a Llubí. The Quatermass no han avançat ni el seu títol ni quins plans d’edició tenen. De moment sabem que es tracta d’un treball format per 18 cançons de pur rock ‘n roll. Impacients per escoltar-lo? Noltros sí!

Oso Leone. La comuna de Xavi Marín i Paco Colombàs ha estat tancada un mes aquest estiu en una casa amb piscina per preparar les cançons de la seva segona referència per a Foehn -un altra més- que esortirà el pròxim gener. Tal com 40PUTES ja hem avançat, serà un nou treball molt més tens, progressiu i psicodèlic, en què les cançons, a diferència del seu debut, es van aixecant partint de desenvolupaments minimalistes que entren en bucle i que van in crescendo fins arribar, en algunes cançons -com “River” que ja hem pogut escoltar-, a moments de màxim clímax. Un nou repertori que entren a gravar aviat, dia 15, a Cosmic Blend amb Toni Noguera. No deixa de sorprendre’ns una mica que ell sigui l’elegit en els controls, per la cruesa i naturalitat d’aquest repertori, més orgànic que mai. Això si tenim en compte, per exemple, la pletòrica i sobrenatural producció que va fer per a Heavenly Hell d’L.A.; encara que aquesta només és una de les moltes produccions que ha fet el Valenda. Colombàs ens ha assegurat que Noguera els aconseguirà el so que desitgen i que de fet ja l’han estat contrastant treballant-lo junts. Potser -i deim potser- el disc és digui In/Out. Sí, efectivament, per les pujades i baixades d’intensitat i tensió que tenen les cançons.

Maicalles. Després que Poomse deixàs de ser un projecte personal per convertir-se en un grup de veres, Llorenç Rosselló degué enyorar la solitud, perquè va decidir crear Maicalles, projecte musical que navega per atmosferes dream-pop, el primer EP del qual apareixerà d’aquí poc a través del segell Foehn Records. De Minnesota ja n’hem pogut tastar alguna cosa, encara que tenim moltes ganes que aparegui definitivament.

Gran Amant. Gerard Armengol ja està pensant en el seu nou disc, però encara és prest per parlar de molts detalls. Per ara, el que sembla clar és que qui l’acompanyarà aquest cop serà Joël Iriarte, Joe Crepúsculo, que serà l’encarregat de produir el disc i que de ben segur donarà a les composicions d’Armengol un vol completament diferent al del seu debut. Per alguns esbossos que ens ha cantat a cau d’orella amb la guitarra, les lletres són molt més poètiques, com una pluja i associació d’idees, i no tant narratives. D’entrada, sembla que deixi les referències infantils i innocents que poblaven El primer disc, el seu acolorit debut.

La Búsqueda. És el disc, el retorn, més il·lusionant i esperat per als  seus seguidors. Fa uns anys que ja en sentim parlar i que a en Xisco Vich ja li hem estat treient paraules sobre aquest àlbum que en principi havia de servir per commemorar els 25 anys del naixement d’un dels grups de sempre més únics de la nostra illa, però finalment sembla ser que aquest estarà més a prop de la celebració dels 25 anys de la seva estrena discogràfica, el 1988 quan editaren el seu primer disc. Ja sabíem que aquest disc-celebració pretenia ser una espècie de reconciliació amb el passat de la banda que Vich va crear amb Javier Suárez i Luis Escorcia. En part, de fet -i amb el tracklist que ja podem avançar- és així: vol fer justícia dècades més tard a la desencertada producció del seu segon disc La Rueda de la fortuna (1991). I és que en el total de les dotze cançons que contendria el disc, sis són revisions i actualitzacions de repertori anterior ja editat, sobretot d’aquell disc en qüestió com seran “La Torre”, “Solo el misterio” i “Toda mi alma”; però també inclourà el clàssic “Buenaventura” del primer disc, del qual també es podria incloure una versió en directe de “Canción de la desesperanza” que, segons Vich, està en quarantena i no se sap encara si s’hi serà, i també una altra versió en directe de “Shilaí” del seu tercer disc Psicolatin (1995). La resta -atenció- seran sis cançons noves inèdites, algunes amb una història de fa cinc anys però la majoria són composicions recents. Xisco Vich té en pany i clau la confecció d’aquest disc en els seus estudis de Lloret, del qual ha fet ja quatre mescles i ha fet les preses de veu a falta d’acabar petites coses. El que té clar és que La Búsqueda no l’autoeditarà. Per tant, una vegada estigui enllestit, serà moment de moure la gravació per discogràfiques, i no descarta viatjar a Mèxic per moure’l, un dels països on el grup ostentà una espècie de culte. Tot i que La Búsqueda segueixin el seu camí i el seu ritme i ni ells sàpiguen quan sortiria el disc, el que sí està clar és que 2013 serà l’any definitiu.

Gran Sol. Presenten el seu primer disc, Gran Sol (Primeros Pasitos, 2012), el pròxim novembre a Es Balaurd. Enregistrat amb Xisco Albéniz als Zigurat, la banda ha aconseguit captar el tipus d’atmosfera que convé a unes cançons tempestuoses i obscures. La banda va perdre el seu bateria, Emilio Navarrete, durant el procés, però sembla haver sortit reforçada amb el fitxatge d’Àngel Ríos. Aviat apareixerà el primer videoclip extret de l’àlbum, obra de Pablo Attfield.

Los Valendas. Uns altres històrics que tornen. Ja varen prometre retorn discogràfic quan reaparegué la formació original -Xavier Escutia i Toni Noguera acompanyats del baixista Carlos Garau de La Granja i Christian Constantini a la bateria- en el darrer festival MallorcaNochentas. Aquella formació original tornen a ser ara Los Valendas. Avisaren que ja tenien pràcticament enllestit el seu retorn discogràfic després del Sugar Coated Lies del 2006. Es dirà Set and Forget i segurament el publicarà Blau abans que acabi l’any. Són 14 cançons noves, algunes es remunten a 2010; 10 d’Escutia i les altres 4 són coescrites amb Noguera. La producció de la gravació, que evidentment s’ha fet als seus estudis Cosmic Blend, per primera vegada, ha estat a mitges entre els dos líders de Los Valendas. Només inclou una col·laboració: la trompeta den Néstor dels Wonderbrass. Tot una fita: el retorn discogràfic dels autors de “Purple Friend”, després de 8 anys de silenci, suposa el retorn d’aquella primera formació.

Chicos de John Deere. Perenne promesa de la zona nord de l’illa, el grup té enregistrats set temes, tots ells gravats a l’estudi de The Magnetic Band. No saben molt bé què fer amb ells, però almanco dos apareixeran pròximament a la col·lecció de Bubota Discos; de manera que és molt probable que el debut oficial de la banda arribi entre finals d’any i principis de 2013. La resta de cançons apareixerien en format digital o vés a saber. En tot cas, els qui ho hem escoltat podem assegurar-vos que totes les esperances dipositades en les esquenes dels alcudiencs seran contestades amb escreix –i amb paper de regal.

La Puta Opepe. El nou disc del grup degà del hip hop mallorquí apareixerà el 2013 però ja està gravat en gran part. Sabem que serà un disc molt més variat que l’anterior El sistema (2002) i que, de fet, els Cuñaos tornen al rap, cosa que molts del seus fans més antics agrairan, malgrat també hi haurà l’habitual dosi de ragga. Encara està per veure quina serà la discogràfica encarregada de l’edició, i fins i tot s’ha parlat de la possibilitat de crear un Verkami per tal de finançar la producció i fabricació del quart llarg del grup. El pròxim dia 20 d’octubre, quan celebrin el seu 20è aniversari a la sala Es Gremi, haurem d’estar atents a veure si deixen caure alguna nova cançó.

Talegueros. Ahir parlàvem del maxi Tus ojos negros, el retorn del grup de Vivero Hills després de sis anys de silenci. Del seu àlbum se sap ben poc per ara, només que estarà llest per a 2013. Hi ha moltes ganes d’escoltar cap on ha anat l’evolució d’un dels grups més populars a les barriades de Palma. Encara t’assalta de tant en tant la veu den Pakito tronant des d’algun cotxarro tunejat de tant en tant. El nou tema, que ja hem pogut sentir, posarà els pèls de punta als seus detractors per cañí. A nosaltres ens ha semblat una burrada, meravellós.

Goodfellows. Just ara presenten el single Just a minute en format CD, que acompanya “Hold you back again” a la cara B. El tema principal és una tornada clara al power-pop d’aires sixties, amb un aire als cinematogràfics The Wonders. El disc està més o manco perfilat, i repetiran enregistrament a Es Gremi, assistits per Quique Seguí. La data de publicació possiblement es perllongui fins els primers mesos del 2013.

Goodfellows – Just a minute by 40putes

Bleed The Man. El grup ha enregistrat i masteritzat el seu segon disc. Ho han fet al Psycosomatic Studio. No han volgut avançar ni títol ni cap tema, així que hi ha bastant de secretisme per enmig. El que sí és segur és que no repetiran experiència amb el segell Noisehead Records, del qual no han quedat gaire satisfets. Sembla ser que el grup estigui negociant amb una discogràfica de més repercusió -i, per tant, mitjans- per editar el seu segon disc, la continuació de Behind the Walls of Reality.

Manfel. La cosa continua en marxa: Joan Obrador, Jorra i Àngel Rios ja tenen 5 temes nous. Aquest hivern, si no hi ha canvis de darrera hora, aniran a enregistrar un EP amb Santi Garcia a Ultramarinos (Sant Feliu de Guíxols). Poca cosa més se sap.

Los Fletchers. Des que editaren Los hay más cerdos hi ha hagut bastants de canvis de formació… però també d’orientació musical. Del seu estil, influenciat per Los Deltonos o Los Enemigos, han anat virant cap a un so més accesible, madur i reposat. Han estat enregistrant el seu nou material aquest passat mes a Es Gremi, amb Quique Seguí al control tècnic. L’idea del grup és llençar un nou treball d’aquí a pocs mesos. Ens anticipen una cançó en exclusiva, “El Luchador”, dedicada a la memòria del boxeador Joe Frazier. Recordem que el grup anteriorment ha fet cançons sobre fubtolistes i navegants. El tema és bastant tranquil, però asseguren que el disc inclourà algunes cançons amb guitarres contundents i afilades, que potser marquin un retorn cap el so dels seus orígens.

Los Fletchers – Luchador by 40putes

Fish Memory. Aquest octubre apareix el seu segon EP, Stellar Radio.

F-GROUND by Fish Memory

Tomeu Quetgles. El setè disc del cantautor es titularà A una illa mediterrània i serà el primer amb la seva nova formació de trio, amb Lluís Uroboros a la percussió i Biel Font al contrabaix. Es tracta de sis cançons d’estils ben variats i lletres molt sentides i reflexives. El disc ha estat gravat a Musikitos Récords amb n’Arnau Mulet de productor. El 30 de novembre serà la presentació oficial, al Teatre Mar i Terra de Ciutat.

Furioso. El projecte de Marcos González tornarà en breu amb noves cançons. Repeteixen amb Dani Paz i també comptaran amb la col·laboració d’André Ramírez i Babo. Es tracta d’un EP de sis cançons enregistrades a The Recorder i que esperam vegin la llum en poc temps.

Black Cats. Una de les coses més terribles que et poden passar quan estàs gravant un disc és perdre tota la feina. Pura fatalitat. A Black Cats els ha succeït. Tenien el seu nou disc gairebé llest, havien estat treballant amb Juanjo Tur a Manacor, quan les màquines “varen fer un pet”, com ens van dir. “Per ara no tenim res, primer ens hem de fer la idea de tornar a començar tota la feina i pensar on i quan…”. Oliva Trencada també ho sabem això amb Orsai. I d’altres. Mallorca està infectada de misteris. Ànims!

+++

Segur que en maquen, que ens hem oblidat de més d’un, però esperam que pugueu perdonar la nostra incompetència i mala memòria. En tot cas, just mirant aquesta llista la cosa pinta bastant bé. Per 40PUTES només estam segurs d’una cosa: serà divertit estar aquí per contar-ho. 

ABOUT AUTHOR

Madame

Gestora del bordell 40PUTES.