Sa Possessió, Involuntaris generadors de llegendes urbanes

Fotos: Adriana Petit. 

Miko, Rafa i Xavi són els amos de Sa Possessió de son Rossinyol. Des de fa un any han convertit el casal mallorquí en un espai on poder organitzar i veure concerts, expos, mercadets i activitats diverses. Hi ha gent que es demana si la finca és una herència, una compra o una ocupació. Hi ha molta més gent que gaudeix de l’entorn màgic i de tot el que els tres programen setmana rere setmana.

Adriana Petit m’acompanya com a fotògrafa. No la conec. Hem quedat per facebook al Canta Napoli de l’avinguda Argentina. Ella diu que sempre va de negre i du tatus. Jo li dic que el meu cotxe és negre. Sembla un bon començament. La veig tot d’una. Entra al cotxe i no aturam de xerrar fins arribar. Els al·lots de Sa Possessió ens esperen fora camisa. Semblen cansats. Fa molta calor. N’Adriana desapareix. Ens asseim a taula i començam a parlar. Xerren poc i actuen molt, que al final és el que importa.

40PUTES: Quan i per què vos decidiu a posar en marxa Sa Possessió? 

Xavi: En Miquel i jo anàvem a classe junts i amb en Rafa ens coneixem per un amic comú.

Rafa: Yo hace seis años que llegué aquí.

Miko: Vaig pensar que volia muntar un “puesto” per fer coses a Mallorca i vaig cercar-lo per Internet. Ho vàrem veure amb en Rafa i ell va trobar que era factible llogar-ho. En Xavi s’hi va afegir.

Xavi: I na Maria Romagosa ens va ajudar a arrencar tot això.

Miko: I aquí estam. A d’altres ciutats hi ha associacions que gestionen espais d’aquest tipus.

Rafa: La idea era poder dar una oportunidad a gente que no está dentro de un circuito establecido para que se puedan expresar.

Xavi: I també fer coses més grosses.

Parlen de l’euromillón i del que farien si els toqués i fossin milionaris… Diuen que posarien molta pasta per fer coses a la finca.

40p: Però l’acollida va ser bona des del primer moment, no? 

Rafa: Al principio fue duro. Encima llovía cada fin de semana. Y aquí lllueve y se va todo a tomar por culo.

Xavi: No ens coneixia ningú i la meitat dels grups que han tocat enguany no crec que haguessin vengut.

Miko: Però com el lloc és tan guapo i la gent poc a poc coneixia l’espai…

Rafa: Durante una temporada hubo gente que creía que esto era una casa okupa.

Xavi: …Y no distaba mucho, jajaja. Riuen tots.

40p: Pocs mesos després es fa una festa de música electrònica -la de Dirt Diggler de l’any passat- i arriben els primers problemes…      

Rafa: No pasó nada pero nos dimos cuenta de que aquello era muy grande y podría haber pasado cualquier cosa.

Xavi: Vàrem passar de zero a omplir.

Rafa: Ese fue un punto de inflexión.

Miko: Intentam fer festes el manco possible perquè no és la idea que tenim del que volem fer aquí.

Rafa: Porque es lo que da dinero. Y hemos visto que hay gente que se mueve porque quiere hacer cosas y otros sólo quieren hacer dinero. Cada vez que hemos tenido algún problema, nos hemos ajustado a la ley. Siempre. En Nochevieja, por ejemplo, no cumplíamos con los requisitos que se exigen en esa noche y aunque lo teníamos previsto no hicimos nada. Hay que decir que las instituciones nos han ayudado en cuanto a asesoramiento en todo momento.

Xavi: Fins i tot ens han animat. Això mola molt. Quan han vengut ens han dit: “Oh, també feis exposicions… Hi ha quadres…”.

Rafa: Al final, los problemas nos vinieron bien. Modificamos cosas. Hicimos una programación más seria y abrimos con nuevas miras sabiendo que no nos saltábamos la normativa. Lo que pasa es que la gente habla mucho y como tuvimos cerrado durante tres meses mientras lo arreglábamos todo…

40p: I parlant de problemes, enguany es va suspendre el festival Katakrak, què va passar exactament? 

Xavi: Podíem fer un determinat tipus d’esdeveniments t i teníem la llicència en tràmits per fer-ne d’altres com el Katakrak. Ens varen avisar que s’havia d’autoritzar i que no es podia fer sense la llicència.

Rafa: Si no nos dejan, no lo hacemos.

Xavi: Sí, però ens varen denunciar. Em varen cridar i em varen informar. Ho vàrem haver de suspendre. Varen denunciar el festival perquè hi havia moltes bandes i si això era dissabte, dimarts ja teníem la llicència. Ara ja hi ha nova data.

N’Adriana torna. Jo ja me demanava què devia estar fent i si s’havia ficat a la piscina buida… Els tres es posen la camiseta per a les fotos.

40p: Diuen que després de la tempesta ve la calma però vosaltres no sabeu què és això perquè aquest estiu no aturau. És una sensació o la programació és més intensa que l’any passat? 

Xavi: Abans havíem de cercar la gent i ara rebem propostes per fer més coses de les que teníem previstes. Si encaixen en el nostre criteri, les programam.

Miko: És la filosofia del lloc: que la gent de Mallorca pugui treballar i muntar coses entre tots.

Rafa: Pero sí, tenemos más actividades que el año pasado.

40p: Quin és el criteri de què parlau a l’hora de programar?       

Rafa: Que la propuesta tenga un sentido. Que venga un tío y monte una fiesta con tres djs, pues no.

Miko: Vàrem intentar organitzar tallers però de moment no hi ha hagut resposta. Tampoc per fer teatre.

Rafa: El criterio es el nuestro. Aunque hay sectores culturales que nos gustaría programar más. Nos llegan muchas propuestas. Hemos hecho flamenco; un día tuvimos la fiesta de ESADIB a la vez que había un tío tirando con arco japonés.

Xavi: Però hem vist que mesclar coses no funciona. Ho hem intentat algun pic. Fer dos ambients que no casen, com en el Summer Pie  i una festa d’electrònica a la vegada. Al final tot va anar bé. La galeria la duc jo. I ara me pos molt nazi en la presentació de les obres. Al principi deixava passar certes coses però pens que no val exposar qualsevol cosa.

Rafa: Intentamos no repetir mucho.

40p: Teniu més exposicions previstes enguany?   

Xavi: Crec que més que l’any passat, no. Abans fèiem col·lectives amb amics. Ho dúiem amb na Maria i era més fàcil entre dos. Enguany tornarem a fer LUMEN, la nit de l’art, Expossessions… La intenció és poder fer-ho cada any.

Algú entra. És Grip Face amb dos col·legues. Venen a veure l’espai per organitzar la fira de fanzines, Palmazine.

40p: L’organització vos ocupa tota la setmana o teniu vides paral·leles?

Miko: No hi ha vides paral·leles. A vegades la necessitaríem…

Xavi: Dilluns no agaf el telèfon.

Rafa: Yo no puedo quedarme en cada cierre. No doy pa más.

Xavi: Hi ha dies que dormim una o dues hores per gestionar les propostes.

Rafa: Esto si quieres te quita más de 24 horas al día. El único que tiene un trabajo aparte soy yo. Cada uno hace una cosa y sabemos lo que nos toca a cada uno.

Xavi: No, no es así.

Miko: Som tres però la gent que fa alguna cosa aquí també ens ajuda.

Xavi: De vegades petam cables.

Miko: Però en general som relaxats.

Xavi: De vegades ens posam histèrics.

Miko: Yo vomité el primer día porque a veces me tratáis mal. Riu

40p: Molta gent es demana què en treis vosaltres de tot això… 

Rafa: Ahora mismo, cero. Nos autofinanciamos con más pena que gloria.

Miko: Hi ha col·legues que es pensen que som rics. Esperem que a la llarga doni alguna cosa.

Rafa: Ahora lo comido por lo servido. Lo reinvertimos todo.

Xavi: Llums, llicències…

Rafa: Los márgenes no te creas que son para matarse.

Xavi: I amb el tancament de l’hivern vàrem tenir un forat gros.

40p: Quina és la direcció que vol agafar Sa Possessió, cap a on vol evolucionar? 

Xavi: La idea és mantenir-ho bastants anys.

Miko: La mateixa Possessió ens hi durà.

Rafa: Sí, esto no lo decidimos nosotros.

Xavi: Hem obert un camí i ja veurem on ens du. Sa Possessió no la feim nosaltres si no tota la gent que ve i hi participa.

40p: Què els diríeu als lectors de 40putes?  

Xavi: Putes, lectors i lectores! Tirau llosques i tassons als cendrers i poals de fems que tenim repartits pels patis! Estic fart de recollir-ho l’endemà!

En Miko ens ofereix aigua. Partim amb n’Adriana cap a Santa Catalina. Tornam a xerrar un munt, com si ens coneguéssim de fa temps. Abans de dir-nos adéu me diu: “Se m’ha oblidat dir-te que els demanessis si hi ha fenòmens paranormals allà”. És una bona pregunta. Me deman què n’haurien pensat ells.