Afro-indie o com va començar tot. Part 2.

SHARE:

Per Jaume Serra aka Hanso Palmito’s Park

Primer diumenge d’agost. Només he dormit tres hores. Moment idoni per continuar amb la segona part del meu debut a 40PUTES! Panda Bear, Geologist, Avey Tare i Deakin conformen Animal Collective, conjunt de personatges segurament mig extraterrestres capaços de mesclar l’experimentació extrema als seus directes amb tocs més de “pop” tropical, com a “Derek”, últim tall del seu aclamat Strawberry Jam (Domino, 2007). Dos anys després publiquen Merriweather Post Pavilion on, amb cançons com “Summertime Clothes”, és guanyen el qualificatiu (segons en Vicenç i en Hanso, o sigui jo) de “Beach Boys del segle XXI”. Segurament hi ha bastanta gent a qui li provoquen urticària; jo ja estic esperant a que publiquin Centipede Hz el pròxim setembre.

El cap més visible del col·lectiu d’animals és Noah Lennox, és a dir, Panda Bear. El 2007 publica Person Pitch i l’any passat edità el que és el seu segon treball en solitari Tomboy. Mr. Lennox col·labora amb artistes com Ducktails, Pantha du Prince o Atlas Sound, aconseguint, amb aquest últim, petites grans obres com “Walkabout” amb sampler inclòs extret del tema “sixtie” “What Am I Gonna Do?” de The Dovers.

Si ens desviem una instant cap a la part més jazzística del tema, hem de parlar del pioner de l’anomenat Ethio-Jazz, Mulatu Astatke, que fusiona el jazz amb música d’Etiòpia, latin, Afro-beat, pop, etc. Destaquen treballs com Ethio-Jazz, Steps Ahead o New York-Addis-London The Story Of Ethio Jazz 1965-1975.

Escoltant el tema “Safari Strut” de l’àlbum Earthology dels Whitefield Brothers comprovem perfectament la influència del rei Mulatu.

No puc deixar de parlar, dins la vessant més internacional, d’un grup que fusiona pop, indie, garatge, surf i inflùencies directes (d’idioma i musicals) del seu país, Cambodja. Ells són Dengue Fever, i dels quatre LP publicats destaca Venus on Earth (2008).

Qui s’han guanyat una posició privilegiada dins l’Afro-Pop internacionalment són el matrimoni de Mali, Amadou & Mariam, que amb el seu Dimanche à Bamako (2004) i apadrinats per Manu Chao van començar a arribar a un públic més variat. No és d’estranyar amb joies com “M’Bifé” o “Sabali” (tema principal del seu àlbum Welcome To Mali de 2008).

Un autèntic hit de sis minuts i mig. Estic parlant de “Surprise Hotel” de Fool’s Gold, autèntica mescla de pop i afro de fàcil digestió.

Merrill Garbus, malabarista del pop-folk-indie-experimental-tropical que amb la filosofia del yo me lo guiso, yo me lo como va publicar un dels discs més interessants de 2011, Whokill. Estic parlant de Tune-Yards.

 

Ja dins aquests 2012, Dirty Projectors han tret del forn Swing Lo Magellan, delícia de pop, folk i pinzellades d’ingredients d’altres continents. “About to die” n’és una bona mostra.

Paul Simon i el seu Graceland (1986) és d’escolta obligatòria per comprovar de primera mà la influència enorme que té la música ètnica africana en el disc, i la influència que aquest tendria sobre molts de grups de nova fornada del que s’anomena Afro-Indie.

Però hi ha un disc anterior, de l’any 1982, que mescla new wave, pop i riffs alegres i ballables com els presents a “Wan Light”, tercer tall de You Can’t Hide Your Love Forever dels escocesos Orange Juice.

 

Apadrinat pels Animal Collective, el freak d’ulleres grans, Dent May, publica el 2010 The Good Feeling Music Of Dent May & His Magnificent Ukulele on inclou una versió de “26 miles (Santa Catalina)” del grup sixtie The Four Preps.

Jens Lekman, suec d’una trentena d’anys, amb treballs destacables d’indie i twee pop, no deixa els seus orígens, però els dóna un toc de tropicalisme al seu últim EP An Argument With Myself (Secretly Canadian, 2011).

Quan veus la portada de Coral de Monster Rally i títols com “Sun Videos”, “Land Ho/Masusa”, “Color Sky”, “Cuban Velvet”, etc, ja et pots mig imaginar que la cosa no anirà de trash metal. Disc pràcticament instrumental en la seva totalitat i que podria ser la banda sonora perfecta per a qualsevol horabaixa d’estiu.

L’àlbum debut de High Places, de títol homònim i publicat per Thrill Jockey el 2008, podria sonar com la continuació del disc de Monster Rally. Utilitza samples, loops i gravacions d’ambients diversos, creant un atmosfera molt personal.

Per acabar amb “La trilogia ideal per a un horabaixa d’estiu” he de destacar el treball de Ducktails, Ducktails III: Arcade Dynamics.

Per no fer-me més pesat del que és habitual i acabar d’una vegada, destacar artistes com Rainbow Arabia, Tennis, Kisses, Devendra Banhart, Battles, Helado Negro, LOL Boys, Totally Enormous Extinct Dinosaurs, Late Of The Pier, Reptar, John Talabot, Dirty Gold, JJ i Za!, grups que en menor o major mesura, ja sigui en forma de cançó, disc o el que sigui, els he trobat certa inflùencia africana-tropical.

Salut, cocoters i palmeres!

ABOUT AUTHOR

Madame

Gestora del bordell 40PUTES.