Grip Face, El pols del carrer des d’una màscara

SHARE:

Enfundat en un segon rostre tricolor filtra la realitat que l’envolta i els seus protagonistes per transformar-los i llençar-los sobre murs i papers. Dibuixa, pinta, il·lustra, fa intervencions al carrer i vídeo. Però també organitza projectes col·lectius en exposicions i altres mogudes. Grip Face és un agitador cultural, un al·lot de l’street art, en el qual contrasta el ritme pausat i clar amb què exposa la frenètica activitat que genera com a creador i impulsor.

40PUTES: Estam un poc intrigats, volem saber més coses sobre Grip Face.  

Grip Face: És un personatge que va néixer fa deu anys, que és quan vaig a començar a pintar. De fet, he crescut en un ambient artístic. El meu pare és pintor i pint des de petit. Als inicis feia dibuixos amb pinzells a les parets. No emprava aerosols. Deien que els meus dibuixos eren agres com una escata (lija, en castellà) i d’aquí el nom. Quan te’l posen és difícil que te’l llevin.

40p: I qui hi ha darrere? 

GF: Un personatge normal i típic. Són com dues parts d’una mateixa persona, com Dr. Jekyll i Mr. Hide. Fora la màscara és algú comú.

40p: Per què s’amaga sota una màscara? 

GF: Per contradir la persona comú i fer un camí. Tenir un doble vessant és com un joc. Em fa gràcia. És divertit.

40p: Hi ha lloc a Palma per un artista com tu?      

GF: No, a Palma no. Vaig néixer aquí i he viscut a moltes bandes. Quan veig l’escena artística més comercial d’aquí, no la veig oberta al que faig. Hi veig molts artistes interessants sense que la seva feina tengui repercussió. De l’exposició “Vies Subversives”, que és ara mateix a Sa Possessió, no ens han tret ni un article. I això que ha generat una bona resposta a mitjans internacionals. Pens que donam a conèixer artistes locals i Palma com a seu. La nota que pos als mitjans d’aquí…

40p: Creus que aquest mitjans podrien obrir pas i donar visibilitat a aquests artistes?    

GF: Sí i també els nous mitjans, com 40putes. Així la gent aniria a veure el que l’interessa i no el que li foten davant dels ulls.

40p: Com veus l’escena mallorquina? N’hi ha?  

GF: A l’escena subterrània hi ha moguda però està amagada. Té el seu encant però ha de fluir. Palma podria tenir la riquesa cultural d’altres ciutats com Madrid, Bilbao o Berlín… perquè hi ve molta gent i crec que podria tenir un pes que no té. La força dels mitjans tradicionals aquí ho acapara tot amb les seves garres.

40p: Bona part de la teva producció artística es desenvolupa al carrer. T’han multat mai per pintar-hi?     

GF: He tengut judicis però només aquí, a Mallorca. I me va passar una cosa molt graciosa. Vaig venir per fer un projecte per Es Baluard amb permisos i tot, que es deia Unofficial Tourism i el me varen tapiar… Vaig haver de tornar a fer-ho de nou!

40p: Per què tries el carrer com a suport per a la creació?     

GF: Perquè és on vaig començar ja fa temps. M’agrada, m’atreu molt. Per mi és l’essència pura de l’art, una font de sensacions diferents. Necessit nodrir-me del carrer per sentir-me viu. El que s’hi genera és efímer i la gent pot intervenir-ho en qualsevol moment. Això em fa sentir bé, viu.

40p: Separes la teva feina urbana de la que fas sobre altres suports?  

GF: Tot forma part de la meva creació. En la part personal hi tenen una vinculació. És com una balança amb dos punts de pes.

40p: Hi ha un sector tant de creadors com d’espectadors que opina que les manifestacions de l’art urbà perden el sentit quan entren dins el circuit de galeries… Què en penses tu d’aquest debat?     

GF: N’hi ha molts que comencen i només curren al carrer. Els del graffitti, per exemple, són d’una cultura diferent. Si ets surts, estàs fora. Jo no em vull vincular a cap escena. El debat és obert. La part negativa és que es perd la frescor, la diversió i un concepte que es canvia per molts doblers, com en el cas de Banksy i d’altres. Però també és cert que estan molt conscienciats i els utilitzen per treure gent de la presó. Jo no hi estic ni a favor ni en contra.     Tu tries el camí.

40p: D’on ve Grip Face? Quina és la seva formació?   

GF: De petit anava a escoles de dibuix i pintura. Els amics també m’ensenyaren. Al batxillerat pensava que el que es donava a classe ja ho havia vist i no m’hi sentia còmode. Et talla la creativitat més que altra cosa. Hi ha molta gent que està allà i no saben perquè hi són ni estan vinculats a l’art. No ho entenc. I per acabar has de presentar un projecte final, cosa que molts ja hem fet abans. Per això vaig triar deixar els estudis i dedicar-me a la meva obra.

40p: A banda del teu vessant artístic t’hem vist també com a comissari d’exposicions…    

GF: M’agrada organitzar coses. Moure artistes d’aquí cap a fora i empènyer la gent a fer projectes quan veig que està aturada. Intent promoure les meves històries amb més gent, fer expos col·lectives. A “Vies Subversives” que ara és a Sa Possessió hi ha n’Alona Vinç, en Javier Siquier… que són gent d’aquí i tenen molt a dir.

Som a la plaça den Coll. Sentim crits i veus darrere. Ens giram i veim com un conductor de galera increpa un guiri despistat que feia marxa enrere des del pàrquing públic i per poc que no se’n du el cavall… Feim carusses. Vaja, quina s’ha armada! Bé, continuam.

40p: D’on surten els teus personatges? Qui són?   

GF: M’agrada dir que faig un surrealisme quotidià. M’agrada veure la gent al carrer, com actuen i transformar-ho en obra. Abans era més cru. Ara tenc un toc més naïf per això faig cares expressives amb pòmuls. Són rostres mig fantasiosos que em recorden allò que he vist pel carrer. De petit vaig mamar de l’art naïf, de la il·lustració antiga… M’inspira estar a diferents ciutats, al bus o el que acaba de passar aquí al carrer (referint-se a l’incident amb el xòfer de la galera) i és un no parar. Em fa pensar constantment en allò que me pot donar.

40p: I quant a tècniques?     

GF: En faig servir diverses. Som il·lustrador però també utilitz el collage, la tinta, els acrílics. Utilitz també el vinil i la serigrafia, a més de material antic de disseny gràfic. Combinar antic i actual. També ho faig amb l’animació i les instal·lacions. Cada vegada tir cap a un art més conceptual però relacionat amb la meva obra.

40p: Així que també fas vídeo?

GF: He fet curtmetratges de cinc minuts per exposicions i clips musicals per intervencions.

40p: I què ens dius de Sua Rua? Sabem que n’ets l’impulsor…   

GF: Va néixer fa tres anys com a projecte col·lectiu. Feim intervenció urbana amb la gràfica, també sobre tèxtil i instal·lacions. Les obres que faig a Sua Rua tenen relació però estan desvinculades de l’obra. Vàrem començar dues persones i ara he reunit tres personatges. Volia formar un col·lectiu fix però ha anat canviant com els músics d’un grup: Pato Conde, Javier Garló, Alona Vinç i jo.

40p: Quins creus que són els problemes dels artistes com tu aquí o en altres ciutats arreu de l’Estat? 

GF: A les institucions i als mitjans els costa molt donar suport a les noves generacions, cosa que a d’altres països no passa: el Brasil, Corea, Alemanya. Allà respecten els artistes joves i els promocionen. Amb les noves tecnologies estam en contacte amb molta gent; això és increïble però no soluciona molt. És complicat crear una xarxa. Crec que falta el respecte cap al creador local. Aquest amor entre l’Estat i els creadors no existeix. Si vens de fora i fa molt que estàs creant, igual te reconeixen. S’aprecien més els artistes de fora. D’altra banda, subvencions ni gota, i no es promocionen els centres d’art alternatiu.

40p: Grip Face pròximament a… 

GF: La fira Fanzine, d’art i edició a Sa Possessió amb concert d’STA i Tildaflipers, el projecte musical de Tomás Spicolli. Serà dia 15 d’agost i amb ell farem una intervenció al circ de Sineu amb col·laboració amb el Circ Bover, dia 24. El setembre aniré a Amsterdam amb Sua Rua i més endavant a Sao Paulo. Tenc molts vincles amb la gent d’allà i no hi he estat encara. També exposaré en una col·lectiva a la Nit de l’Art, a Sa Possessió i a La Parada de los Monstruos. L’octubre hi ha una col·lectiva d’artistes urbans prevista a la galeria Addaya d’Alaró. I també hi ha un projecte per fer intervencions en cases abandonades de Mallorca i editar-ne un llibre.

40p: Moltes coses, no? 

GF:Que es facin moltes coses està bé però tenen poc temps de vida. Quina repercussió tenen? No hi ha escena vinculada però li queda poc temps per eclosionar, crec. S’obrin nous espais i hi ha nous mitjans com vosaltres. Això enriqueix.

L’obra de Grip Face es pot veure ara mateix a Intersecció Art, a Sa Possessió i al carrer.

Blog de Grip Face

Vimeo de Grip Face

Sua Rua