Trípode, galeria Intersecció Art

Tres artistes polièdrics ens ofereixen una espipellada de la multiplicitat de formes i gèneres des dels quals treballen. La seva confluència a Trípode, l’exposició col·lectiva que es pot visitar a Intersecció Art, ve donada per la combinació de l’art concebut en entorns urbans, les arts gràfiques i el joc de les superposicions, bé sigui a través del dibuix, o bé des del collage i l’estampació.

César Trinca és, igual que Tomas Spicolli, argentí amb residència a Sao Paulo, Brasil. La seva obra brodada és el primer que topam una vegada hem deixat enrere La Sifoneria. A la sèrie Los Mottuos se’ns apareixen 17 cares de zombies multicolors en fils, tela i ulls de vidre per mostrar-nos les dents des de les parets. Una peça que en conjunt és atractiva i que desperta la curiositat de l’espectador, però que no deixa de ser un divertimento. Ben igual que l’escultura pòdium de super herois amputats sobre una escala d’alumini anomenada “Everbest Mountain”. I les improvisades naus espacials i coets realitzats amb taps de boli i llosques,  anomenats “Nicotina galáctica”, que són productes imaginatius més propers, en aquest cas a conceptes del disseny industrial. Aquestes obres ens criden l’atenció i tenen un impacte visual immediat, tot i que pensam que Trinca s’expandeix molt més en les seves serigrafies, que ocupen l’antic “despatx den Jaume” quan la galeria encara no s’havia metamorfosejat en celler. L’espai del pis de dalt ha esdevingut una botiga efímera on fer-se amb les seves serigrafies sobre paper i sobre plàstic. Als seus caps post nuclears s’hi troben cervells en forma de ciutat en traços negres, fotos estampades; tot un univers.

En aquest racó també s’hi venen camisetes i llibres dels artistes que hi exposen, com Tomas Spicolli. De ben segur que molts heu pensat amb Phogo i amb Gato quan heu vist els seus collages intervinguts amb llapis de grafit. Potser són una mica més carregats i menys crus però igualment convincents. T’atrapen. La comparació no és gratuïta ni en absolut negativa si no tot el contrari. De cop, ens vénen al cap pintades al carrer d’una altra època però també portades de discos i recopilatoris. Recordau Impala Uno? En la portada s’hi veia un avió dibuixat i en l’obra que tenim davant n’hi ha de superposats com si es tractés de cartells que anuncien viatges a països tropicals on ens esperen palmeres pintades, cavallets de mar sobre paper d’empaperar i mapes que no duen a cap lloc i ens porten a tots. Serps i rèptils apareixen en un circ eminentment urbà. Les peces estan elaborades in situ els dies abans de l’expo. Aquí la cosa va in crescendo i ens quedam a mitges perquè el reduït espai de la galeria, que té el seu encant, no ens deixa aprofundir en l’obra de Spicolli., que a més, també és músic i lidera el projecte dub Tildaflipers, que també ens ha fascinat.

El tercer artista és Grip Face, nascut a Palma i habitant del món. Darrerament el trobam com a impulsor i participant en diferents mogudes: des d’exposicions a intervencions urbanes passant per fires de fanzines. GF se surt i sobresurt. Els seus retrats, en petit format, de cares particulars que són mig humans-mig monstres, mig robots-mig animals apareixen sobre el negre de la cartolina, pintats en tinta de color i serigrafiats en petit format. Ocupen una de les 4 parets de la sala entre els supercollages de Tomas Spicolli. Els pastels dibuixen ròtuls de Sua Rua (el col·lectiu del qual forma part amb altres artistes), capells, barbes, punts a les galtes, ulls oberts i tancats en una iconografia pròpia que configura el seu estil inconfusible. Amb el seu traç va generant corones i aucells, flames i regalims, metrònoms que esdevenen cossiols, taules de so i altres petits objectes quotidians que són sobrevolats per lletres i paraules. Alguns cobren vida i clamen: “vendeta”, “ah”, “suadub”. Els rostres superposats dels seus personatges volen ser altres per deixar de ser plans, en alguns casos, i desdobar-se en dos colors. Es volen veure en doble com les antigues figuretes que necessitaven d’ulleres 3D i es despleguen per ser més alts, canviar de pentinat o d’ombra.

Les diferents manifestacions artístiques que provenen de l’art anomenat urbà fa anys que han entrat a les galeries d’art i al business; pareix però, que Palma els dóna l’esquena potser pel complex de no creure’s ciutat o per la comoditat que suposen els formats més tradicionals. En tot cas, ens queda ressenyar que el mateix Grip Face ha comissariat l’expo d’aquests tres artistes que toquen molts pals i que la galerista Uta Grischke ha acollit a la seva coveta del carrer de Santa Clara.

TRÍPODE. Intersecció Art                                                                                                                                                                                                                                                                                          Sta. Clara, 4. Palma                                                                                                                                                         Fins l’onze d’agost (ampliable)