Niño Crudo, “Rumore” (2012)

“Rumore“ és un disc instrumental o gairebé. S’hi van teixint 15 temes d’easy listening com qui corda cadires amb ràfia de colors. Destil·la “tropicalisme” a cançons com “Elena Calypso” o “Desdramatizando”. I sembla evocar imatges ideals dels anys 50 i els 60: estius amb terrasses de gespa i piscines; felicitat (“Ikusi Mendizaleak”) i malenconia (“Agujeros de avestruz”, “Vals para Marina”).

Amb la introducció de samples de pel·lícules ret un particular homenatge al cinema espanyol; ens convida a la reflexió (“El menor de mis males”, “Lo que son las cosas”, “Vienen a buscarme”) i, com no, vesteix els temes amb una narrativa cinematogràfica que li atorga certa delicadesa. Ens conta històries que podem imaginar en el pis del costat: aventures amoroses, d’altres quotidianes, de vida… On hi ha sempre lloc per l’humor (“A Tocateja”) que toca el sostre amb la versió del “You can leave your hat on” popularitzada com a BSO del film “Nueve Semanas y Media” i que aquí és “Striptease at Toy Store” i a més ens remet, com no, a les juguetes de Comelade. També afegeix una efectiva aparença de simplicitat que en realitat és cercada a títols com “Nativos digitales”.

El xerrac introduït a temes com “I Hate Comic Sans” o “Lección de astronomía”, ens recorda les pel·lícules de “Jeunet i Caro“, a escenes del circ en hores d’assajos… D’altra banda, també ens ha recordat vagament el so dels sintetitzadors dels vuitanta, escenificat per Isao Tomita, en la seva represa de Debussy, a l’”Arabesque nº1″ però sense el vessant més “trancero” del japonès. I una mica també el “Música para un guateque sideral” (1999) que Subterfuge va treure a Penélope y Carlo.

Tot i tenir molt bones intencions potser es queda una mica en el camí, precisament per ser un projecte personal i casolà, el de Paco Casasola. És com un vestit posat de prova, molt ben embastat però al qual encara li queda el cosit final. Probablement l’aconseguiria amb algunes col·laboracions d’instrumentistes orgànics i no amb els “sintes” fent aquesta tasca.

“Rumore” recull múltiples fonts d’inspiració en un treball que finalment du el seu propi segell. Ve servit en plat de Duralex del de tota la vida i és un tot compacte del qual poder gaudir des del principi fins al final. Si és al costat d’una BBQ amb uns martinis, millor que millor.