Pecan Pie, El testimoni

Aquest dissabte 21 se celebra el Summer Pie Festival a Sa Possessió de son Rossinyol. Serà la posada de llarg del primer recopilatori de Pecan Pie, l’entranyable promotora local capitanejada per Joan Andreu, que compleix 8 anys organitzant concerts a l’illa. Aprofitant l’excusa vàrem demanar a algunes de les bandes que han participat en el recopilatori i a gent propera al projecte que ens escrivissin quatre línies sobre com varen conèixer Joan Andreu i les seves experiències amb Pecan Pie. Astrolabio fins i tot ens han fet un dibuix!

Dropkick a Valldemossa, durant la seva primera visita a l’illa.

“Vàrem conèixer en Joan i na Marga quan varen venir de viatge a Escòcia el 2006. Dropkick estàvem de gira per les Highlands amb els nostres amics Attic Lights, tocant a un petit local d’un lloc bastant remot anomenat Ullapool. Vàrem parlar una estona amb ells després del concert. Crec que ell ens coneixia pel Myspace. [...] Aquell mateix dia vàrem estar parlant de la possibilitat de venir a tocar a Mallorca, però no va ser fins 2009. Vàrem actuar a Lloseta i Portocolom. En Joan i na Marga ens varen dur també a Valldemossa, on vàrem filmar un vídeo per a una de les nostres cançons. Les noves cançons que vàrem tocar aquell cap de setmana es varen convertir en el nostre disc “Abelay Hotel”, que vàrem batiar en honor a l’hotel que varen agafar per a nosaltres. [...] En Joan ha estat un gran suport per al grup i un veritable amic. Sovint li enviam cançons i tenim molt en compte la seva opinió. [...] En el disc hem tocat una versió d’Astrolabio, que varen ser els nostres primers teloners a Mallorca. Pecan Pie són la millor promotora amb què MAI hem treballat” –Andrew Taylor/Dropkick

“Quan els Astrolabio vàrem conèixer els Pecan Pie érem quatre desheretats acabats de sortir del cau. Era l’any 2008 i en Joan Andreu ens va contactar per tocar amb Dropkick al Teatre de Lloseta. Com és normal no vàrem dir que no. Quan et qualifiquen d’outsider qualsevol mostra d’interès et fa obrir molt els ulls, fer preguntes estranyes i pessigar-te molt i molt fort, no t’acabes de creure el que et diuen i no saps si va de debò o t’estan prenent el pèl. Aquesta vegada, la nostra desconfiança es va convertir en amor incondicional per Pecan Pie. El seu esperit a nosaltres ens ha donat tanta força que compensa els quatre milions i mig d’hòsties rebudes. Al llarg d’aquest temps hem compartit petits però intensos moments amb ells. Sembla que una vegada has tengut contacte amb ells ja formes part d’una gran família. Aquesta, creiem, és la principal virtut de Pecan Pie. Al novembre o octubre de l’any passat, l’estimat Joan Andreu ens va explicar el projecte del cd de versions i ens va fer molta il·lusió poder participar a una cosa tan gran, i ja se sap… a Pecan Pie no sabem dir que no mai.” -Astrolabio

Dibuix realitzat per Astrolabio en honor a Pecan Pie.

“La historia de nuestra banda está inevitablemente ligada a la de Pecan Pie: Joan Andreu fue el primero en traer a My Dear Flotsam al completo a la isla y esa generosidad y visión musical dejó una huella profunda en nuestra relación. Siempre digo que Joan es uno de los mecenas musicales que han aportado a la isla la ilusión de escuchar música buena de lejos, especialmente de tierras escocesas, por las que siente mucha admiración. El hombre tranquilo que cuece las cosas poco a poco y con gusto y que hace de sus conciertos momentos de muy buen rollo. Amable y atento, siempre velando por los intereses y bienestar de la banda, un hombre cercano al que se agradece tener en la isla. En uno de los conciertos que él organizó, nos invitó a tocar con la banda escocesa The Hazey Janes de quienes nos invitó a hacer una versión libre de cualquiera de sus temas. Finalmente elegimos “You Only Stand to Lose If I stay”, un tema de su último disco, que dadas nuestras circunstancias geográficas como banda, decidimos hacer en acústico y de una manera muy cruda y muy sencilla, en línea con la letra y en la que también contamos con una colaboradora de excepción de 3 años (Hannah Goodman) y su xilófono de juguete”. –David Goodman/My Dear Flotsam

My Dear Flotsam en directe el 2 de novembre de 2008 a Lloseta, fent de teloners de The Hazey Janes.

“Vaig conèixer en Joan i na Marga a Escòcia, a un lloc anomenat Ullapool, al nord-est del país, al voltant de 2006. Attic Lights estàvem de gira amb Dropkick, que també formen part del recopilatori, i tocàvem a un bar anomenat The Seaforth. Vàrem parlar una estona amb en Joan i ell va comentar que potser podia organitzar alguna cosa perquè poguéssim tocar a Mallorca. El 2007 ens va muntar una petita gira i ens va encantar. Ens vàrem passar bona part del temps gats. Poc després Attic Lights va signar per a Island Records i vàrem publicar ‘Friday Night Lights’ el 2009. El desembre d’aquell any vàrem tornar a l’illa i vàrem tocar un parell de concerts més i gaudir d’estar amb ells de nou. Encara tenc el pòster d’un d’aquells concerts penjat a la meva oficina. En Joan i jo hem mantingut el contacte tots aquests anys, i quan em va comentar la idea del recopilatori de Pecan Pie vaig estar encantat d’implicar-m’hi. Attic Lights va enregistrar un segon disc, però en aquells moments estava tot aturat i en Jamie, el guitarrista, havia deixat el grups. També estava fart d’esperar l’edició del disc, així que vaig formar el meu propi grup, Saharans, amb en Jamie, en Noel, que també estava a Attic Lights i un amic que es diu Mo. [...] En Joan ens va oferir fer la versió de My Dear Flotsam i vàrem triar “Game Over” perquè estava molt ben gravada, amb una producció grandiosa. Això ens permetia fer la nostra versió de forma realment simple, amb piano, i que sonaria molt diferent, encara que esperam que igualment maca. En Joan ve a Glasgow, així que tenim moltes ganes de tornar-lo a veure i retornar-li una part de l’hospitalitat amb què sempre ens ha rebut”. –Collin McArdle/Attic Lights/Saharans

Attic Lights als camerinos del Teatre de Lloseta.

Jamie d’Attic Lights, que no és del Baleares, amb Joan Andreu.

“En el nostre cas, xerrar del binomi Joan/Marga és xerrar de dos amics. Li vaig enviar un mail a en Joan quan encara no el coneixia a principis de 2006 perquè havia vist el seu web i la feina que havia fet duent grups de fora i me vaig presentar en pla ‘hola, sóc n’Albert, tenc un grup que es diu Melancholy Mechanics i m’agradaria que poguessis comptar amb noltros per als teus concerts’. [...] Després d’allò, han passat ja 6 anys, hem sopat i dinat molts de pics plegats, moltes cerveses i moltes alegries, perquè el que té en Joan és un esperit molt optimista i això és el que m’agrada d’ell. Mai no li podrem agrair prou haver compartit escenari com a Melancholy Mechanics amb Attic Lights el febrer de 2007 i com a Eek amb Danny & The Champions el 2008 i el 2010 amb Great Lakes. A part den John Tirado i els germans Tejedor no hem tengut amb ningú més de l’únivers musical d’aquesta illa un relació tan entranyable i propera. En Joan ha tengut molta fe en la feina que hem fet i he de reconèixer que, si no hagués estat per ell, només em dedicaria a la família i a la feina. [...] Ha aconseguit que els grups d’aquí poguem jugar a la mateixa lliga que els de fora i a més hem estat premiats amb una versió d’una cançó nostra. [...] Nosaltres no crec que haguem millorat la cançó original de Dropkick, perquè és molt bona, però li hem donat un punt de vista més mediterrani, més fresc. [...] Sentir la versió que ha fet na Ruth de la meva cançó ‘In the Morning’ me va escarrufar tant que qualque llagrimeta vaig amollar. El millor regal que ens han pogut fer en Joan i na Marga”. –Alberto Santolaria/Eek

Melancholy Mechanics, any 2007, de teloners d’Attic Lights.

Els germans Minnikin en la seva segona visita a l’illa.

“El meu germà Gabriel i jo hem estat acollits per en Joan i na Marga en dues ocasions i sempre els estarem agraïts. Sempre ha estat un plaer compartir amb ells menjar, companyia i la nostra música. Seguim en contacte, ens contam què hi ha de nou a les nostres vides i parlam de quan ens tornarem a veure. Sé que quan ens retrobem serà com si no hagués passat el temps” –Ruth Minnikin

Tim Easton en directe a Portocolom.

“Vaig conèixer en Joan quan Pecan Pie em va convidar a viatjar de Joshua Tree a Mallorca per tocar un parell de concerts. Vaig conèixer al Príncep Toni M. (Toni Monserrat) el segon cop que vaig visitar l’illa. En la primera visita, vaig passar per un poble on se celebrava una festa dedicada a The Velvet Underground. Per un moment, vaig pensar que havia entrat en un lloc màgic que només podia existir als llibres. També teniu molt bones olives. Que li donin pel cul a Facebook. La teva família i els teus amics i el que feis plegats perquè el lloc on viviu sigui millor per a tothom és el més important que hi ha en el món”. –Tim Easton

“Un petit percentatge de culpa del naixement de la deliciosa promotora musical Pecan Pie el té el nom de Slaid Cleaves. El juliol de l´any 2001, a la Sala Sonotone tengué lloc la seva fins ara única actuació a Espanya, i entre el públic hi figurava un somrient Joan Andreu, que molt probablement era l´únic dels assistents que coneixia la seva discografía. Ser fan d’Slaid Cleaves a Mallorca l’any 2001 era similar a ser un pingüí al Marroc i, és clar, els pingüins marroquins per nassos s’acaben fent amics. Slaid Cleaves em va servir per conèixer en Joan Andreu, i en Joan Andreu ens ha servit per gaudir de moments històrics dins el panorama musical a Mallorca. Record especialment un inspirat Tim Easton segut davant el piano vertical de Sa Congregació al final d’un concert memorable… Érem poquets, però en Joan Andreu va insistir perquè tornés diverses vegades i poder-lo donar a conèixer a més gent. Esper que aquest esperit perduri i, per què no, que en un segon o tercer volum d’un disc de Pecan Pie poguem escoltar, entre molts altres, Slaid Cleaves” –Tomeu Gomila/Wating For Waits