Jordi Maranges és un dels noms més importants de la música feta en aquestes illes en els últims anys. Això es així. Va militar a El Diablo en el Ojo, grup que encara es troba a faltar, i a El Piano Ardiendo, per després publicar en solitari “El baile de los cangrejos” (2010). Des de llavors, Jordi viu aquí, a Palma, i fa concerts molt sovint per tota la ciutat. Aquests cançons que publica ara ja les hem pogut escoltar en les seves actuacions, però ara es quan veuen la llum en la seva versió d’estudi. De moment està disponible en el seu bandcamp i pròximament, en format físic de la mà del segell xilè Daidalos Records (!).
Són tres cançons noves i dues revisions de dues ja incloses a “El baile de los cangrejos”. D’entre les noves destaca “Circo del amor”, la cançó titular i un hit en potència que un no es cansa d’escoltar una i altra vegada. Una cançó immensa, èpica, que passa per diverses fases: igual et porta a ballar a ritme tropical juganer, que a The Rocky Horror Picture Show o fins i tot a Arcade Fire. La cançó del estiu, sens dubte, que compta amb videoclip. “Song for Ludwig” és un tema clàssic, on les veus juguen un paper molt important. Les veus i les ganes de ser una altra persona, de no pertànyer al lloc que se suposa. “Strange Affair”, potser la més pausada de l’ep, és una petita joia on la guitarra acústica porta tot el protagonisme. Les dues cançons d’“El baile de los cangrejos” a les quals Jordi ha donat una nova visió són “Miss Dilemas”, en aquesta ocasió reconvertida en un toc de vals, que li dóna un toc més lluminós, potser menys solemne. “Nostalgie #1″ es torna una delicada cançó de bressol, una preciositat que incorpora una veu en francès que no fa més que arrodonir la primera “Nostalgia”. És un ep amb el qual Jordi demostra una altra vegada qui mana aquí, i amb el qual tornem a fer-nos-en fans. Si és que alguna vegada hem deixat de ser-ho.
