Jaume Cerebros, Pot fer el que vulgui

SHARE:

Vàrem tenir una conversa amb en Jaume Triay, que torna estar d’actualitat per la seva reaparició sobre els escenaris amb el seu nou projecte Dx-Cerebros, als quals podrem veure tancant la nova edició del MallorcaNochentas el pròxim 16 de juny a la sala Es Gremi de Palma. Me demana sobre la reunió de Sexy Sadie de l’any passat, i afegeix: “això és el que m’hauria agradat fer a mi, nou o deu concerts cada cinc anys, per acontentar els nostres seguidors”; sobre l’actualitat de Sterlin i del retorn de The Fits, antic grup del seu guitarrista i compositor, Steve Whiters: “jo tenia els seus discos dels principis dels 80. Un dia li vaig dir i no s’ho podia creure”. En Jaume és un gran consumidor de música de qualitat de qualsevol gènere, i aquesta és una de les coses que sorprenen a qui no el conegui personalment ni l’hagi trobat mai recercant entre piles de vinils de segona mà, el seu habitat natural quan és davall de l’escenari o fora dels locals d’assaig.

40PUTES: Què has estat fent des que es varen acabar els Cerebros Exprimidos?

J.T.: Els darrers anys de Cerebros vaig tocar amb Bad Taste, des de finals del 93 fins a mitjans del 95. Cerebros ens vàrem separar el setembre del 97. Desprès vaig tocar amb Chirri Kebab Motherfuckers, l’any 2005. No va ser res seriós, just era per passar-ho bé i riure una mica. Mai no tocàrem en directe, tan sols vàrem gravar una maqueta amb en David Martín Clavo. Es va enregistrar d’una tirada sense tenir les cançons acabades; jo tocava la bateria i cantava. En Ginés (Neotokyo/Los Crudos) em va haver de deixar les baquetes i una va estar rompuda (rialles). També vaig fer un grup amb gent de Bad Taste i un anglès que vivia per aquí. Ens deiem Fuck the Police. Record que teníem en Churu de bateria, devia ser l’any 99 o 2000. Vàrem fer uns quants assaigs, en Churu no va tornar aparèixer i vaig acabar jo assegut a la bateria i cantant. Tan sols guard un assaig gravat.

40p: Han passat quasi 30 anys des del començament de Cerebros Exprimidos. Com recordes aquells primers anys del grup?

J.T.: Mallorca era un desastre, no hi havia llocs on tocar. Tan sols ho teníem bé per assajar (als antics locals de la FEMU, a la barriada de l’Amanecer). A principi dels 80 encara hi havia locals per tocar, però a mitjans tot era molt depriment, i els darrers anys varen ser horribles. Els 90 me varen agradar molt més, es notava que el país començava a créixer.

40p: Jo record la primera vegada que vos vaig veure, en aquell Concurs de Pop-Rock que vàreu quedar segons.

J.T.: L’any 88. Érem més rockers. Encara no hi havia una escena canyera, realment. Tot era rock and roll: Susie-Q, La Granja… tots els grups que ens enrevoltaven feien r’n'r clàssic, i al final t’acaben influenciant. Aquella va ser la nostra etapa més rockera, però a finals dels 80 ja vàrem començar a escoltar coses més fortes i la cosa va canviar.

40p: De quin dels vostres àlbums tens millor record?

J.T.: Del primer, el mini-LP (“Cerebros Exprimidos”, Romilar-D, 1989). Record que estàvem a Madrid, gravant a tope i amb una actuació a la sala Agapo. La vares conèixer?

40p: No, no hi vaig estar mai. Record la Sala Revolver.

J.T.: Revolver… vaig veure-hi els Beastie Boys l’any 94. Estava tot venut, Cerebros hi havíem tocat feia poc i un dels encarregats em va reconèixer a la porta i vaig poder passar.

40p: Però, en qüestió de reconeixement, el vostre millor moment va ser en l’època del “Demencia”(Munster, 1995), supòs.

J.T.: No. Va ser quan es va publicar el “Bonzomania” (Munster, 1991). Va coincidir amb l’explosió del “Nevermind”. El gener del 92 érem a Madrid… hi havia una expectació enorme a nivell musical. La ciutat estava empaperada de pòsters de Nirvana. Pareixia que estava a punt de començar una revolució; noltros pensàvem que a la fi alguna cosa estava a punt de passar. Ens va agafar tot aquell moment.

40p: Canviaries alguna de les decisions que vareu prendre durant la vostra carrera?

J.T.: Sí, clar. Vàrem fer cada doi… Érem uns impresentables (rialles). Ens van pagar per a anar a tocar a Suïssa, a fer 3 concerts: el primer dia perdem el vol, i a l’endemà no deixen viatjar el baixista per tenir el DNI caducat. Només vàrem arribar a fer un concert, i sense baix. Érem un desastre. No teníem mànager, i quan va sortir el “Demencia” als Estats Units ens van proposar fer una gira per tot Sudamèrica i part dels EE.UU amb el grup Voodoo Glow Skulls, però el viatge fins allà ens l’havíem de pagar noltros i no vàrem poder. Cap tenia feina i vàrem dir que no, però ara me’n penedesc. Al Festival Espárrago Rock vàrem tocar amb Sonic Youth i va ser un desastre per no haver provat so. Hi havia moltíssim de públic, i encara així hi hagué gent a qui els va agradar. Aquests desastres eren un poc la nostra gràcia, també.

40p: És un poc el caràcter mallorquí…

J.T.: Sí, n’Iñigo Munster se’n reia molt de noltros per tot això.

40p: Finalment ho vàreu deixar. Supòs que va ser per molts de motius, però en degué haver algun de més important que els altres.

J.T.: No ens agradava cap on anava el grup musicalment.

40p: Cada un estirava cap el seu costat?

J.T.: El grup es va mig dividir. En Churu se’n va haver d’anar a la força per motius laborals i va entrar un altre bateria, en Sergio. Poc després en Cañete ens va deixar. Tot això va ser just després d’haver gravat el darrer disc, “Cerebrator”, però abans que es publicàs. Però Munster volia que féssim un poc de promoció del disc i ens va aconseguir ficar al Festimad’98, que tenia un cartell brutal: Motörhead, The Cramps, Suicidal Tendencies… Un dia em va cridar en Juanmi per dir-m’ho. Ell tenia moltes ganes de tocar-hi, però noltros ja feia mesos que ens havíem dissolt. No ens posàvem d’acord sobre amb quina formació hi aniríem a tocar, i se’ns va passar el temps. Va ser una llàstima, hauria estat un gran concert final de Cerebros.

40p: I així, el darrer concert que vàreu fer junts va ser a l’homenatge a Cañete.

J.T.: Sí. Amb en Checa de baixista, i també son pare den Cañete va tocar un tema.

40p: Amb Munster Records sempre vàreu tenir bona relació?

J.T.: Sí. Va haver d’aguantar les nostres “mallorquinades”. N’hi vàrem fer cada una… (rialles)

40p: Vos promocionava abastament? O no tenia més mitjans?

J.T.: Estava bé. Ens organitzava gires i concerts, molts per Madrid. Però als darrers anys Munster Records havia crescut molt, i pareixia que n’Iñigo començava a delegar la feina a altra gent. Però era un tío que sabia molt de música, que coneixia el que publicava. Això era el que ens agradava d’ell.

40p: Vàreu tenir distribució internacional, una cosa inaudita en aquells temps…

J.T.: “Demencia” es va editar per tota Europa i Amèrica. Però com t’he dit abans no vàrem poder fer la gira amb Voodoo Glow Skulls per aprofitar aquella empenta. No teníem duros i potser ens vàrem assustar una mica.

40p: I allò d’Squeezed Brains?

J.T.: Tot això era cosa de Munster, que va cedir 3 temes a la companyia Simpathy for the Records Industry per llicenciar un single. També ho va fer amb La Secta. Es va editar, però va ser com si res. No ens va anar bé als EE.UU. Fins i tot vàrem fer un vídeoclip pel llançament allà del “Demencia”, amb “Romper la Red”. Però ni així.

40p: És estrany. Crec que al fanzine “Maximum Rocknroll” vàreu tenir una bona crítica.

J.T.: En Tim Yohannan, fundador i director de la revista, ens va fer una molt bona crítica del primer disc. Ens va escriure una carta i tot. I arran d’aquella crítica ens varen escriure en Jello Biafra i molta altra gent interessant-se pel disc. Vaig enviar un munt de LP’s cap els EEUU.

40p: Hi ha algun grup dels darrers anys que t’hagi agradat especialment?

J.T.: La veritat és que no. M’he tornat un classicot, escolt molta música dels 60 i 70. A vegades escolt qualque cançó bona, però moltes vegades la resta del disc no val la pena.

40p: Dx-Cerebros…

J.T.: No és segur que mantenguem aquest nom. En teoria, això era un grup que jo vaig voler fer després d’assistir al Rebellion Festival a Anglaterra, un festival de punk on tocaven un munt de grups de la nostra època. M’hauria agradat molt haver tocat en aquell festival amb els Cerebros i vaig decidir reactivar el nostre repertori. A en Juanmi ja ni li vaig dir, perquè sé que no l’interessa reprendre el grup. En Churu no podia per motius de feina i a partir d’aquí vaig començar a parlar amb altra gent sobre aquesta idea. Ja em faig major i tenc ganes de viatjar un poc. Els primers que me varen dir que sí varen ser els antics components de Víctimas, que ja havien començat a assajar. També hi havia gent de Guadaña que potser hauria estat disposada. Però amb el grup, a més de les cançons de Cerebros, ja començam a tenir temes nous.

40p: Com són?

J.T.: Rollo Cerebros, bastant hardcore.

40p: Idò això que començava com un grup de versions de Cerebros Exprimidos tendrà temes propis…

J.T.: Sí, això pareix. Volem gravar els temes nous quan estiguin acabats i treure un EP. Ja veurem. Així com està la indústria discogràfica és difícil.

40p: Què podem esperar del concert de dia 16?

J.T.: Uns Cerebros Exprimidos més brutalitzats. Al final sortirà en Tino, el nostre primer batería, que li fa moltes ganes. No toca des de l’any 89. I també en Juan Pedro, el nostre segon baixista, que després de deixar els Cerebros va tocar amb els Bullets i es va retirar de la música. No serà un concert molt llarg, però estarà bé recordar tot allò.