Tomeu Coll, This land is your land

SHARE:

Avui fa un any que paraules com indignats, assemblea, moviments socials començaren a estar en boca de tothom. Un any després, encara és prest per valorar el resultat d’aquelles accions, encara vigents, que ens varen treure de ca nostra i ens varen ensenyar a escoltar aquells que tenien res a dir enmig d’una plaça. Els de dalt continuen fent el mateix, ignorant la societat i les seves/nostres demandes, llevant els doblers dels pobres per donar-los als rics i volent-nos fer creure que els drets són privilegis. Un dels participants d’aquells moviments fou el fotògraf Tomeu Coll, que amb la seva càmara va immortalitzar el que passava a Palma i a Barcelona, i també es desplaçà a Nova York quan sorgí el moviment Occupy Wall Street. Aprofitam l’aniversari del 15M per parlar amb el fotògraf, d’aquesta i d’altres qüestions. És conegut per les seves fotografies de viatges i per crear un món oníric al voltant dels personatges que retrata. Les seves composicions, privades de color, ens fan sentir Woody Guthrie quan cantava, amb la seva veu hipnòtica “This Land is Your Land”, i sense tancar els ulls ens trobam dins el vagó d’un tren ucraïnès que ens durà per l’estepa siberiana fins arribar davall dels molins del Pla de Sant Jordi mentre el nostre cervell xiula la tonada “aquesta terra està feta per tu i per jo”.

40PUTES: Ara fa un any del moviment 15M, tu que l’has viscut de prop, quina valoració en fas ara que ho pots veure amb un poc de distància?

Tomeu Coll: Confusió. Tot i que com deien Sonic Youth, “Confusion is Sex”.

40p: Per què vares decidir documentar aquest moviment?

T.C: No ho vaig decidir, i tampoc crec que ho hagi fet, tot i que he participat a moltes manifestacions tant aquí a Palma com a Barcelona, no he trobat el que realment em crida l’atenció. A Nova York tampoc no he documentat el moviment, sinó més bé un capítol, els dels primers dies, que al cap i a la fi, poc tenia a veure amb el que hem viscut aquí. Després ja sí que les similituds eren prou grans, però jo ja no hi era.

40p: Què és el que més t’ha cridat l’atenció o què destacaries dels diferents moviments que has vist a Espanya i a Nova York? Ja que el fons era practicament el mateix, què pots dir de les formes?

T.C: Aquí a vegades oblidam que la creativitat és una arma important i no ens deixam endur a través del seu rastre, per tal de poder arribar a actuar de manera diferent.

40p: Quin paper ha de tenir un fotògraf davant un moviment com aquest?

T.C: Està clar que no sóc imparcial, per tant no puc opinar; jo sempre crec que un ha de fer allò que el “cor” li demana.

40p: A les teves fotos, tenen un gran pes personatges “marginals” o sòrdids, d’alguna manera. Persones que la majoria de la població giraria el cap per mirar a una altra banda, per no trobar-se amb una part incòmoda de la realitat. Per què creus que és important documentar o “immortalitzar” aquestes persones?

T.C: No compartesc aquesta afirmació. No trob marginals els personatges que apareixen a les meves fotografies; està clar que les opinions sempre són una cosa personal.

40p: Quina és la realitat que vols mostrar a través d’aquestes imatges?

T. C: Tampoc pens en realitat, més bé en grans dosis de fantasia, com transformar la realitat en una espècie de relat. O, com deia Garry Winogrand: “tan sols vull observar com es veuen les coses una vegada fotografiades”.

40p: Què aporten els teus viatges als teus treballs?

T.C: Tranquil·litat.

40p: Te’n recordes d’alguna foto que no vares fer i que ara t’agradaria haver fet?

T.C: No. El que sí record és espais, llocs, gent amb qui m’agradaria haver parlat, compartit alguna cosa o conèixer-los, però no hi pens com que m’hauria agradat fer-ho, sinó que algun dia ho faré.

40p: La teva obra està entre la fotografía documental i l’artística. Cap a quin costat t’inclines més?

T.C: No fa falta cercar la descripció concreta, estar entre la fotografia documental i l’artística és una bona síntesi.

40p: Michael Ackerman en una entrevista deia que el consell que ell dóna als joves que participen dels seus tallers és “cometre errors”. Quins són els errors que tu has comès, en aquest sentit, i què n’has tret de bo?

T.C: Comet errors cada dia i és una mica difícil dir-ne un. Al cap i a la fi els errors són la base de l’experiència, així que esper poder continuar cometent errors cada dia.

40p: On t’agradaria arribar?

T.C: A Agartha.

40p: Ens pots avançar quins són els teus pròxims projectes?

T.C: Continuar amb tots els que estan en progrés. De moment Missouri i Kazakhstan estàn flotant dins la tranquil·litat.

 Visita la web de Tomeu Coll.